Política 12/11/2019

La desfeta de Ciutadans fulmina Albert Rivera

Inés Arrimadas apareix a les travesses com la més ben situada per agafar les regnes del partit taronja

Anna Mascaró
4 min

MadridFinal de trajecte per a Albert Rivera al capdavant de Ciutadans. El líder taronja va dimitir ahir arrasat per la desfeta electoral de diumenge, en què va perdre 47 escons i més de dos milions i mig de vots. “No m’he amagat mai, sempre he arriscat i he intentat ser valent i coherent”, va dir ahir en una breu compareixença acompanyat de la cúpula del partit, a qui havia comunicat moments abans en una reunió a porta tancada la seva decisió de retirar-se de la política. Acostumat en els últims anys que les coses li anessin de cara, el primer gran revés ha sigut tan fort que l’ha fulminat. S’acaba Albert Rivera, que deixa la presidència de Ciutadans després d’haver-hi arribat l’any 2006 gairebé per casualitat.

La desfeta de Ciutadans  fulmina Albert Rivera

Des d’aleshores, Rivera ha imprès a la formació taronja un caràcter personalista que li ha fet impossible sobreposar-se a la debacle del 10-N. “Els èxits són de tots, però els líders també saben que els mals resultats són del líder”, va dir en una intervenció sense preguntes en què va assumir “en primera persona” la patacada de Cs. Rivera no només abandona el càrrec de president del partit sinó que deixa la política i ja no prendrà l’acta de diputat, que passa a mans de l’advocat de l’estat Edmundo Bal. Una decisió que va justificar per “coherència”, perquè va entrar en política “per Espanya” i no “per cobrar un sou de diputat”. Advocat de professió, Rivera va treballar breument a La Caixa, on ara podria tornar perquè en va marxar en excedència fa 13 anys.

Ciutadans, doncs, ara haurà de buscar un nou líder. Un terreny desconegut per a una formació que des de la seva fundació ha estat conduïda amb mà de ferro per Rivera, que en controlava tant l’estructura organitzativa com la línia política. És per això que la patacada del partit és indestriable del seu president.

Rivera era, fins ara, principi i final del partit taronja. Nascut el 2005 com una formació per combatre el catalanisme i la immersió lingüística, Ciutadans va aconseguir irrompre un any després al Parlament amb tres escons i, des d’allà, va construir-se una imatge -ben alimentada per alguns poders mediàtics- de bastió d’una suposada resistència a Catalunya. Un relat amb què Rivera va sustentar també el 2015 el seu assalt al Congrés, on va aconseguir entrar aquell any per primer cop amb la promesa -ara incomplerta- d’acabar amb el bipartidisme. Aviat, però, la formació va deixar de banda aquest caràcter centrista i es va convertir en exponent de la política del conflicte, bevent del Procés per créixer fins a cotes inimaginables en el moment de la seva fundació. Com a flagell de l’independentisme, Ciutadans va arribar a guanyar les eleccions a Catalunya el 2017 i a obtenir 57 escons al Congrés l’abril d’aquest any. Conscient que la confrontació alimentava el seu èxit, Rivera va crear escola buscant brega, però va ser incapaç de percebre que la seva estratègia havia d’acabar alimentant Vox.

Els tombs ideològics de Cs -que en els últims mesos ha virat del liberalisme cap a la dreta a cop de sondeig- li han acabat passant factura fins al punt que en aquestes eleccions ha tingut dificultats per reivindicar el seu projecte. Rivera i el seu equip han estat, doncs, artífexs dels girs discursius que des de la moció de censura a Mariano Rajoy van sumir Cs en una desorientació ideològica absoluta, i això ha fet que ahir, a la seu de Cs, alguns veiessin l’adeu de Rivera tan “dolorós” com necessari per poder fer tabula rasa i tornar a posicions de centre.

Una gestora al capdavant

Amb la marxa de Rivera l’executiva queda automàticament dissolta. Des d’ara, el partit queda a càrrec del consell general, màxim òrgan entre assemblees, que en un termini de 15 dies convocarà una gestora per dirigir la formació fins a la celebració del congrés extraordinari. Tot i que segons els estatuts de Cs caldria esperar quatre mesos per celebrar el conclave, fonts de Cs apunten que es podria buscar una fórmula per avançar la cita i reduir al màxim la situació d’interinatge en la formació taronja.

01. Albert Rivera ahir. 02. Una dirigent de Cs plorant per la dimissió.

En les travesses, la favorita per substituir Rivera és Inés Arrimadas, que el febrer passat va fer el salt a Madrid en un pas que aleshores molts ja van interpretar en clau successòria. Fonts del partit a Catalunya creuen que aquest és l’escenari més probable, mentre que des de Madrid també l’assenyalen com la preferida. Fins i tot un dels noms que sonava com a futur líder de Cs, l’eurodiputat i cara visible del sector crític amb Rivera Luis Garicano, la va beneir ahir com a futura líder del partit. Tanmateix, la decisió definitiva no està presa, i tampoc queda clar si algú s’atrevirà a disputar-li el lideratge. Hi ha altres perfils que podrien fer un pas endavant, com la regidora a l’Ajuntament de Madrid Begoña Villacís o, menys probablement, el vicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio Aguado. També queda la incògnita sobre quins passos es faran des del sector crític de Cs -nascut després del 28-A pel veto a Pedro Sánchez-, que, tanmateix, ahir va fer pinya amb el líder del partit per agrair-li les formes a l’hora d’acomiadar-se.

Però, més enllà de Rivera, ara Ciutadans haurà d’afrontar un procés profund de debat intern que el portarà, d’una banda, a renovar també part de l’executiva -bona part del pinyol de Rivera, del qual formaven part José Manuel Villegas, Juan Carlos Girauta (que també deixa la política), Fernando de Páramo o Fran Hervías, ha quedat fora del Congrés- i, de l’altra, a decidir quin paper vol jugar en la política espanyola, si aprofundir en l’aposta per situar-se al bloc de la dreta amb el PP o Vox o bé recuperar el seu caràcter de partit frontissa que pot arribar a acords tant amb el PSOE com amb el PP. Sense temps de pair els resultats, el partit ha de fixar com serà la seva refundació. El comiat de Rivera ha deixat un escenari del tot obert.

stats