DESPRÉS DEL 26-M

El regionalisme sumarà 14 anys sense ser decisiu

Tot i que el seu electorat es manté fidel votant El Pi, l’aparició de partits nous dinamita l’equilibri de forces que va representar Unió Mallorquina

“No em passa pel cap que no siguem decisius”, va assegurar el líder d’El Pi, Jaume Font, a Pòrtol, en un dels molts mítings de final de campanya que va fer a la Part Forana. Els regionalistes esperaven augmentar la seva influència i ser decisius per formar pactes, recuperant el paper de l’extinta Unió Mallorquina (UM), però en les eleccions autonòmiques del 26 de maig El Pi ha mantingut els mateixos resultats que el 2015, amb tres diputats al Parlament balear i tres consellers al Consell de Mallorca. De fet, és l’única formació que no ha variat els seus escons i ni el desgast del Partit Popular ni de MÉS els ha beneficiat. Els 31.290 vots a la Cambra balear i els 30.714 a la institució insular comprometen el futur del regionalisme, que sumarà catorze anys sense ser decisiu en un sistema polític insular en el qual han aparegut partits nous com Podem, Ciutadans i Vox.

Llorenç Soler és graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat de Barcelona. El politòleg recorda que el 2015 El Pi va aconseguir els segons millors resultats de la història del centredreta regionalista amb 34.060 sufragis, gairebé un 8% del total. “En aquesta ocasió, però, han perdut aproximadament 3.000 vots”, diu. Prèviament, l’any 1983 Jeroni Albertí, d’Unió Mallorquina, havia aconseguit 42.277 vots. Així i tot, Soler afegeix que, atenent els resultats electorals històrics d’UM, “es pot parlar d’un sostre de vots per a la dreta regionalista que se situa al voltant dels 30.000 i 35.000 vots”.

Segons explica Soler, la progressiva fragmentació de la dreta dins el sistema de partits balear, amb l’entrada de Ciutadans el 2015 i ara de Vox, provoca que el percentatge de vots s’hagi dividit entre tres partits de dretes. “El Pi no és capaç de reproduir el rol de hinge party, o sigui, la capacitat de pactar tant amb la dreta com amb l’esquerra i ser decisiu a l’hora de formar governs com feia UM”, assegura. “Tant els nous partits d’esquerres com de dretes condicionen el paper decisiu que pot tenir el regionalisme, encara que representin gairebé el mateix espai polític”, reitera el politòleg. Soler insisteix que el seu creixement electoral serà molt limitat en aquest escenari nou.

En aquest sentit, recorda que el 1987 Maria Antònia Munar, amb tan sols 4 diputats, va ser consellera de Cultura del Govern fins a la sortida d’UM de l’Executiu l’any 1992, amb l’intent de Gabriel Cañellas de posar fi a la formació captant per al Partit Popular diversos diputats regionalistes. Munar també va ser presidenta del Consell de Mallorca entre 1995 i 1999 i presidenta del Parlament balear a partir del 2007 fins que va dimitir, el 2010, acusada de corrupció pel seu company de partit Miquel Nadal. UM no va poder superar els nombrosos casos de corrupció, que varen conduir la seva presidenta i tota la plana major del partit a la presó, entre els quals el mateix Nadal.

Eivissa, Menorca i Palma: inexpugnables

El Pi tampoc ha complit un dels reptes que el diferencien del regionalisme d’UM: tenir representació a Menorca i Eivissa. El mateix nom, Proposta per les Illes, fou tota una declaració d’intencions i Font ha reiterat en múltiples ocasions al llarg de la campanya que el projecte vol transcendir Mallorca i representar les Balears, encara que no ha tingut èxit: a Menorca han obtingut un 2,75% dels vots i a Eivissa, un 2,88%. Llorenç Soler creu que el projecte continua sent massa mallorquinista i l’espai regionalista a la resta d’illes, reduït. D’altra banda, Palma es resisteix al regionalisme, on El Pi ha rapinyat 5.422 vots, un 3,72% del total i cap regidor. De fet, només UM, com a partit frontissa, aconseguí que Miquel Nadal donàs suport a la socialista Aina Calvo i que el regionalista fos tinent de batle de Medi Ambient, Economia i Esports.