La llei d'amnistia

Puigdemont, líder d'una banda terrorista?: "És delirant"

L'expresident a l'exili carrega contra l'informe dels fiscals del Suprem

3 min
carles Puigdemont a Brussel·les, en una imatge recent

BarcelonaCarles Puigdemont exercia "el lideratge absolut" del Tsunami Democràtic, "un grup organitzat de caràcter terrorista". La conclusió surt ben destacada a l'informe signat pel fiscal Fidel Cadena –un dels fiscals del judici del Procés– que comparteixen la majoria de fiscals del Tribunal Suprem. Una forma d'expressar el sentit majoritari abans que es pronunciï la tinent fiscal encarregada d'expressar la posició definitiva de la Fiscalia en el cas del Tsunami. L'expresident a l'exili no ha trigat a reaccionar a través de X considerant que les investigacions que serveixen per arribar a aquestes conclusions són "delirants i manipulades". Puigdemont ha lamentat que es doni credibilitat a aquestes tesis i que es facin servir amb objectius merament polítics.

Fidel Cadena, fiscal: "Aquest és el judici del triomf de la democràcia"

"No tinc cap dubte que entre jutges, fiscals, policies i determinats polítics i mitjans abunden els artificiers de l’estat de dret, que creuen que qualsevol mitjà és lícit per defensar Espanya", ha apuntat abans d'afegir a la crítica aquells "que se suposa que no són d’aquesta trama corrupta", però que no tenen "la voluntat i el coratge de perseguir aquestes conductes, que clarament són delictives". Una apel·lació indirecta al govern espanyol?

"No hi ha cap dubte que els fets encaixen perfectament en el delicte de terrorisme", assenyala l'informe al qual ha tingut accés l'Agència Efe. El document ja s'ha traslladat a la número 2 de la Fiscalia, María Ángeles Sánchez Conde, l'encarregada de preparar l'informe definitiu que determinarà el criteri del ministeri públic per decidir si donen suport o no al trasllat de la causa del Tsunami de l'Audiència Nacional al Tribunal Suprem. Hi ha, segons Cadena, molts indicis "que acrediten el lideratge absolut, l'autoria intel·lectual i l'assumpció de les regnes de Tsunami" per part de Carles Puigdemont que, a més, lluny de retirar el seu "suport carismàtic", va seguir "animant en les accions violentes que es van desenvolupar amb el seu coneixement i consentiment". Qui ja s'ha fet seu aquest informe, encara que no sigui el que vincularà la posició de la Fiscalia davant el Suprem, és Manuel García-Castellón, que ha anunciat que enviarà aquest posicionament a Suïssa perquè col·labori en la investigació.

El fiscal Álvaro Redondo va ser el primer encarregat de fer un informe per valorar si el Suprem havia d'assumir el cas. Es va acabar fent públic un en què descartava terrorisme i apuntava als desordes públics –inclosos en la llei d'amnistia–, però la junta de fiscals va acabar votant en contra del document amb 11 vots de 16. El mateix Redondo va reconèixer que abans del seu informe n'havia preparat un altre amb les conclusions oposades –és a dir, recomanant investigar Puigdemont i el Tsunami per terrorisme– però que l'anàlisi detallada de les proves el va fer canviar d'opinió. Curiosament, l'opinió que va acabar adoptant va ser la mateixa que la del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortíz, la dels fiscals de l'Audiència Nacional i també la del govern espanyol, tot i que Redondo va negar pressions.

Una causa que dinamita l'amnistia

El terrorisme està expressament exclòs de l'amnistia, tot i que per intentar blindar els casos del Tsunami Democràtic i també dels CDR es va afegir que només en els casos en què "s'hagi evidenciat voluntat de violació greu dels drets humans". Tant el PSOE com ERC consideren que la redacció actual hauria de ser prou clara perquè els jutges es veiessin obligats a amnistiar Puigdemont i la resta d'investigats en aquestes causes. Ara bé, la discrecionalitat dels jutges preocupa a Junts, i per això les negociacions per l'amnistia segueixen bloquejades.

Els juntaires volen eliminar tota referència al terrorisme –i a la traïció– de la llei que s'acabi votant al Congrés a partir del 7 de març, el termini màxim fixat per cloure la negociació. Un plantejament que ara per ara rebutja frontalment el PSOE, que considera que eliminant aquestes referències la llei correria el risc de ser declarada inconstitucional –i, per tant, perdria tota efectivitat.

Sigui com sigui, el primer escull a superar és la investigació del Tsunami per terrorisme. La posició final que acabi prenent la Fiscalia, amb un ordre jeràrquic que no té per què seguir l'opinió de la majoria dels fiscals, serà important, però no decisiva. El president de la sala segona del Suprem, Manuel Marchena, té l'última paraula sobre el tema: si ell veu indicis de terrorisme, com defensa el seu col·lega de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón, assumirà la causa independentment del criteri del ministeri públic. I aquí començarà un xoc més entre la justícia i la política amb l'amnistia com a guerra de fons.

stats