L'horitzó de Puigdemont
Política 24/11/2022

Puigdemont afronta una vista clau per a la seva immunitat

L'expresident compareix al Tribunal General de la Unió Europea, que marcarà el seu futur judicial

4 min
Carles Puigdemont

LuxemburgLes vistes orals que se celebren aquests dijous i divendres al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) a Luxemburg tenen Carles Puigdemont com a protagonista. L'expresident del Govern i eurodiputat de Junts s'hi juga la immunitat parlamentària, de la mateixa manera que els seus companys d'escó a l'Eurocambra, Toni Comín i Clara Ponsatí, i també el seu futur judicial . Tot i que no se sap encara quan s'emetrà la sentència, es preveu que surti durant el primer semestre de l'any que ve.

Què es discutirà a les vistes orals?

Divendres es discutirà sobre el recurs que van presentar les defenses dels eurodiputats independentistes contra el Parlament Europeu per haver-los retirat la immunitat el 9 de març de l'any passat. En l'escrit al TGUE denuncien irregularitats i manca d'imparcialitat durant la tramitació del suplicatori al comitè d'Assumptes Jurídics, que presideix l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez. Un dels exemples que posa la defensa de Puigdemont és que el comitè de l'Eurocambra va donar per instruïda la seva al·legació de 10.000 pàgines de documentació en només 24 hores i sense ni tan sols traduir-la a altres idiomes.

Tanmateix, abans d'aquesta cita n'hi ha una altra de menys transcendental però també relacionada amb la immunitat. Aquest dijous hi ha la vista oral d'un altre cas al TGUE, del qual també estan pendents Puigdemont i Comín: la negativa de l'expresident del Parlament Europeu David Sassoli a tramitar-los una demanda de protecció d'immunitat el desembre del 2019. Aleshores, la justícia europea encara no els havia reconegut com a eurodiputats de ple dret i el Tribunal Suprem acabava d'emetre l'euroordre arran de la sentència del Procés el 14 d'octubre de 2019.

Tanmateix, l'advocat de Puigdemont i Comín va al·legar que ja eren europarlamentaris des del 13 de juny de 2019 i, per tant, que ja tenien immunitat abans de l'euroordre. Posteriorment, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del 19 de desembre de 2019 va assenyalar que el líder d'ERC, Oriol Junqueras, hauria d'haver estat reconegut com a eurodiputat des que la Junta Electoral Central espanyola va proclamar oficialment els resultats de les últimes eleccions europees, el 13 de juny de 2019.

En quina situació es troba actualment Puigdemont?

Tot i que el Parlament Europeu els va retirar la immunitat, Puigdemont, Comín i Ponsatí ara mateix en gaudeixen de forma temporal perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va acceptar les mesures cautelars que van reclamar les seves defenses fins que els jutges dictin sentència. És una manera d'evitar que els tornin a detenir si viatgen per Europa, com va fer la policia italiana quan Puigdemont va visitar Sardenya el setembre del 2021 .

La vista d'aquest dijous, de fet, ha quedat superada pels esdeveniments, però la defensa dels eurodiputats independentistes buscarà crear jurisprudència amb l'objectiu que, a partir d'ara, cada eurodiputat passi a tenir immunitat des del mateix moment que l'òrgan electoral dels diferents estats –la JEC en el cas espanyol– confirmi i proclami els resultats electorals.

Quin paper hi pot jugar, la reforma de la sedició?

La defensa té previst argumentar al TGUE que la reforma per derogar el delicte de sedició que promou el govern espanyol demostra que Puigdemont és víctima d'una "persecució política". "Si Espanya pensa que els fets no són delictius, per què volen el suplicatori?", apunten fonts de la defensa. En la mateixa línia, l'advocat de l'expresident posaria d'exemple algunes de les declaracions de diferents dirigents espanyols, com Pedro Sánchez o Nadia Calviño, que defensen obertament que la reforma de la sedició té com a últim objectiu facilitar l'entrega de Puigdemont. "Què és això, sinó persecució política?", afegeix la defensa.

Què condiciona la sentència del TGUE?

La sentència del TGUE marcarà el futur judicial de Puigdemont. Ara mateix la justícia belga manté suspesa l'euroordre que va emetre el Tribunal Suprem fins que es dirimeixi si l'Eurocambra va actuar correctament retirant-li la immunitat. En cas que mantingués la immunitat, no hauria de patir per més euroordres, però si la perd començaria de nou un procés judicial a Bèlgica que hauria de dirimir la seva extradició.

I en aquest punt és important l'altra carpeta que tenen oberta els exiliats de Junts a Luxemburg: les prejudicials que va plantejar el jutge instructor del Tribunal Suprem Pablo Llarena. El magistrat va qüestionar el rebuig de l'extradició per part de Bèlgica de l'exconseller Lluís Puig per risc de vulneració de drets fonamentals, i ara el TJUE haurà de determinar si tenia marge per fer-ho. En aquest sentit, ja hi ha hagut un primer pronunciament de l'advocat general d'aquest tribunal –un pas previ a conèixer la sentència–, que ha sigut favorable a les tesis de Llarena: va assenyalar que Bèlgica no pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem ni denegar l'extradició per considerar que Espanya violaria els drets fonamentals dels líders independentistes sense demostrar que existeixen "deficiències sistèmiques" a l'estat de dret espanyol.

El millor i el pitjor escenari per a Puigdemont

Així, la victòria absoluta per als eurodiputats independentistes seria que el tribunal els mantingués la immunitat admetent la "persecució política" –un escenari difícil–, mentre que una victòria menys absoluta seria que el TGUE senzillament conclogués que hi va haver manca d'imparcialitat per part de la comissió d'Afers Jurídics de l'Eurocambra. El que està clar, en tot cas, és que si el TGUE no dona la raó en tots els arguments a l'expresident, la seva defensa recorrerà –al TJUE, que actua com a segona instància– per esgotar totes les possibilitats per intentar guanyar.

Ara bé, les coses també poden anar malament per a l'expresident: el pitjor escenari seria perdre la immunitat al TGUE i al TJUE, les prejudicials davant de Llarena i haver de tornar a batallar en un procediment judicial ordinari d'extradició. ¿I què passaria en aquest punt? La defensa de Puigdemont assegura que, per començar, l'alt tribunal hauria de tornar a enviar un altre suplicatori al Parlament Europeu. Com que el suplicatori actual és una petició per sedició i malversació, interpreta que si aquests delictes canviessin arran de la reforma del Codi Penal se n'hauria de redactar un de nou.

stats