El PSOE desvincula la patacada a Andalusia del govern de Sánchez

El president espanyol no ha informat durant la reunió de l'executiva socialista si farà canvis al consell de ministres

4 min
Pedro Sánchez, presidint la reunió de l'executiva federal del PSOE

MadridHi havia cares llargues aquest dilluns a Ferraz després de la patacada del PSOE el 19-J. Primer a Castella i Lleó i ara a Andalusia, el PP ha derrotat el seu adversari polític a les urnes, i l'objectiu principal dels socialistes és que això no passi factura de cara a les pròximes convocatòries: el maig de l'any vinent coincidiran els comicis autonòmics i municipals, i a finals del 2023 Pedro Sánchez es jugarà la seva continuïtat a la Moncloa. Per això, el PSOE nega la tesi del PP que aquest sigui un camí inexorable que acabi portant Alberto Núñez Feijóo al govern espanyol. "Qui vulgui fer creure que hi ha un canvi de cicle polític, allà ell", ha anotat el portaveu socialista, Felipe Sicilia, que ha considerat que els resultats andalusos no es poden extrapolar a la resta de l'Estat.

"Els ciutadans saben distingir quan són eleccions autonòmiques i quan generals. No s'avaluaven les polítiques del govern de la nació", ha reiterat el dirigent andalús del PSOE. Tanmateix, amb un candidat desconegut i una oposició fràgil a Juanma Moreno Bonilla els últims anys, part de l'estratègia de campanya del PSOE andalús ha estat presumir de l'acció de govern a l'Estat. Sánchez s'ha implicat en actes, igual que diversos ministres de l'executiu, i un dels missatges ha estat que si Moreno Bonilla ha pogut donar resposta a la crisi derivada de la pandèmia ha estat gràcies als recursos que li han arribat del govern espanyol. Un dels interrogants és si per preservar precisament la joia de la corona el líder socialista farà canvis al consell de ministres. Segons ha explicat Sicília, Sánchez no n'ha parlat en la reunió de l'executiva federal d'aquest matí.

Fonts socialistes tampoc creuen que sigui moment de trencar amb Unides Podem al govern espanyol, per bé que les discrepàncies internes puguin desanimar l'electorat progressista. El president espanyol ha manifestat que el govern és "sòlid i fort" i està "preocupat per afrontar el que preocupa la ciutadania: la crisi". Precisament, la divisió en les formacions d'esquerres ha estat una de les explicacions que el PSOE dona als resultats d'aquest diumenge. "Aquesta divisió ha beneficiat el PP en moltes províncies", ha lamentat Sicilia.

L'esquerra alternativa ha passat de 17 a 7 escons. La líder d'Unides Podem, Yolanda Díaz, només ha trencat el seu silenci per anunciar aquest vespre a Twitter les seves propostes per reduir la inflació. "El govern espanyol ha actuat amb rapidesa, però no és suficient", ha subratllat. Díaz proposa un xec de 300 euros per a les famílies més colpejades i un increment de deu punts de l'impost de societats a les companyies energètiques amb l'objectiu de recaptar entre 1.500 i 2.000 milions d'euros. Amb tot, no ha verbalitzat si aquesta insuficient acció de l'executiu és causant dels mals resultats de l'esquerra a Andalusia.

Possible transvasament de vot

El PP s'ha despertat eufòric aquest dilluns i posant el "compte enrere perquè Sánchez surti de la Moncloa", en paraules del coordinador general de la formació, Elías Bendodo, informa Mireia Esteve. Fins i tot, el vencedor de les eleccions, Juanma Moreno, ha arribat a dir que "no seria estrany" que el secretari general del PSOE renunciés a presentar-se als comicis generals de l'any que ve. Andalusia és una peça clau i si aquests resultats es reproduïssin a escala estatal podria haver-hi un tomb, però al PSOE insisteixen en ser prudents amb un possible transvasament del vot. Asseguren que cal esperar a enquestes postelectorals per fer aquesta anàlisi, per bé que sí que admeten que s'està produint un canvi sociològic a la comunitat autònoma en el sentit que la ciutadania ja no té tanta por a canviar el vot.

Ferraz atribueix la desfeta a la incapacitat per mobilitzar el seu electorat i aquesta és tota l'autocrítica que assumeix la direcció socialista, que prefereix parlar de "reflexió". Sicilia ha negat "preocupació" a l'executiva tot i admetre que els resultats no han estat bons, mentre que altres veus sí que veuen més greu la situació. El president de l'Aragó, Javier Lambán, per exemple, ha demanat que aquesta reflexió sigui "profunda" i el diputat al Congrés Odón Elorza ha demanat desterrar "l'autocomplaença i la supèrbia". Més enllà de la desmobilització, la direcció socialista afegeix més "condicionants" als comicis: el poc temps que Juan Espadas ha tingut per bastir l'oposició ha fet que la ciutadania hagi optat per un vot "còmode" a qui ja estava al govern. El candidat tenia com a hàndicap la seva poca popularitat si es compara amb el de la seva predecessora, Susana Díaz, que aquest dilluns expressava la seva tristesa. "Em dolen el meu partit i la meva terra", ha assegurat.

Mentrestant, a la dreta, la candidata de Vox, Macarena Olona, ha confirmat que recollirà l'acta i "liderarà l'oposició" a Andalusia. Qui no ho farà és Juan Marín, el cap de files de Cs, que no ha obtingut representació. La formació taronja continua en caiguda lliure i algunes veus demanen el cap de la seva presidenta, Inés Arrimadas. És el cas de l'exvicepresident de la Comunitat de Madrid Ignacio Aguado, que va fer un pas al costat quan Isabel Díaz Ayuso va convocar eleccions el 4 de maig del 2021. Cs també va desaparèixer del Parlament madrileny.

stats