Quin problema té José Luis Ábalos amb les Balears?
L’entrada de propietaris alemanys a les Illes i l’encariment dels vols amb la Península són les darreres desavinences entre el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana i el Govern
PalmaLa llista de desavinences entre el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, i el Govern balear cada dia és més llarga i aquesta setmana ha sumat nous capítols. El primer va girar al voltant de les queixes que un centenar de propietaris alemanys amb la segona residència a les Balears varen fer arribar a la presidenta de l’Executiu, Francina Armengol, en unes cartes en què manifestaven el seu disgust per la impossibilitat d’entrar a les Illes i gaudir de les seves cases.
La resposta d’Armengol va ser prou clara. La cap de l’Executiu va recordar dimecres que les restriccions provocades per la pandèmia obliguen a fer “sacrificis personals importants”, independentment “de la nacionalitat o lloc d’origen”. “Els ciutadans alemanys que tinguin la seva residència habitual a les Illes poden tornar, com qualsevol altre resident”, va sentenciar. Però Ábalos va contradir hores després les afirmacions d’Armengol i assegurà que el govern espanyol cerca les vies perquè els alemanys “puguin gaudir dels seus habitatges” amb garanties sanitàries.
Les crítiques no es varen fer esperar i partits que integren el Govern, com MÉS per Mallorca, qualificaren les manifestacions d’Ábalos de “classistes” i acusaren el ministre d’“especular amb la salut de les persones”. El PSIB tancà files amb Armengol i assegurà que el criteri general que no permet a ningú anar a la seva segona residència no pot tenir cap excepció. “El que planteja Ábalos és que s’hagi de tenir un criteri diferent en funció de la renda. No hi ha per on agafar-ho”, comentà una diputada socialista a l’ARA Balears.
Per part seva, el Govern no va voler crear més polèmica al voltant d’aquest tema. “Ell venia a dir que tot això serà sempre després de l’estat d’alarma, no amb la intenció que vinguin quan vulguin”, apuntaren fonts de l’Executiu. Després de ser preguntada per aquest diari sobre si les declaracions d’Ábalos desacrediten el Govern, la portaveu i consellera de Presidència, Pilar Costa, es va limitar a recordar la normativa de l’estat d’alarma.
D’altra banda, un informe que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va fer públic dimecres va deixar palès que les companyies aèries han encarit un 22% de mitjana el preu dels vols entre les Balears i la Península després de l’augment del descompte de resident. El Govern va transmetre a Ábalos la necessitat de prendre mesures per evitar aquest abús, com la declaració de servei públic i els preus màxims. De moment, tot queda en peticions sense resposta. Però cal recordar que Ábalos havia posat en qüestió el descompte de resident el setembre passat quan, a més, va anunciar que Hisenda controlava la renda dels beneficiaris de les subvencions públiques i que havia encarregat un estudi sobre els beneficis del descompte. Després que Armengol li demanàs explicacions, que rebés crítiques generalitzades per part de tots els partits i que el Parlament el censuràs a iniciativa de Més per Menorca, el ministre va recular i va assegurar que el descompte estava garantit.
La lluita per tancar les Illes
Aconseguir aïllar les Balears per mar i aire per fer front a la pandèmia del coronavirus en millors condicions tampoc va ser una tasca fàcil per al Govern amb Ábalos al capdavant del Ministeri de Transports. Francina Armengol va haver d’insistir en la necessitat de tancar ports i aeroports durant tota una setmana. Malgrat que la presidenta ho va reclamar des del 12 de març, el govern espanyol no va aprovar el decret que restringia els accessos a les Illes fins al 19 de març. Ara, amb el desconfinament damunt la taula, la principal reivindicació de l’Executiu illenc és que l’obertura de ports i aeroports es deixi per al final del procés i quan hi hagi garanties que l’arribada de persones a les Balears no provocarà nous rebrots del coronavirus.
Una altra decisió d’Ábalos que generà discòrdia amb el Govern va ser la de mantenir en marxa el sector de la construcció durant l’estat d’alarma. La Conselleria de Mobilitat i Habitatge, encapçalada per Marc Pons, va reclamar el tancament de la construcció el 24 de març, però el ministre s’hi va negar al·legant que es tractava d’un sector estratègic. Però el decret de confinament total va diluir la polèmica, ja que només les activitats essencials varen poder continuar en funcionament.
MADRID PLANTEJA UN DESCONFINAMENT PER PROVÍNCIES
El ministre de Sanitat, Salvador Illa, es va reunir divendres amb els consellers de Salut de les comunitats per debatre el pla de desconfinament. El Ministeri plantejà fer-lo per províncies i Illa va advertir que l’Estat dirigirà el procés. També es va lliurar a les comunitats un document amb quatre condicions per començar el desconfinament: fer una prova PCR a tothom que ingressi en els hospitals, proves a totes les persones amb un mínim de símptomes, preparar espais per aïllar en menys de 24 hores els positius i un PCR setmanal a personal i usuaris de residències.
