Els presumptes candidats a presidir el ‘govern’ de la UE

Amb molta menys polèmica i sense Junta Electoral, aquest dimecres se celebra el debat principal dels candidats oficials a presidir la Comissió Europea

Amb molta menys polèmica i sense Junta Electoral, dimecres se celebra el debat principal dels candidats oficials a presidir la Comissió Europea, l’òrgan executiu de la Unió; dit de manera simple, el seu govern. Són els polítics que aspiren a substituir Jean-Claude Juncker. Però, per molta energia que dediquin al debat i per estrany que pugui semblar, el relleu podria acabar no sent cap d’ells. La manera com s’escullen els càrrecs de més responsabilitat de la UE és polèmica. Per llei, és competència del Consell Europeu, és a dir dels estats membres, que ho decideixen en funció del resultat de les eleccions. Però la “llunyania” democràtica d’aquest sistema el fa, com a mínim, qüestionable.

Davant la participació a la baixa el 2014 es va apostar per un altre sistema. Juncker va ser el primer president de la Comissió escollit pel sistema dels Spitzenkandidaten, que implica que cada partit europeu presenti un candidat a presidir la Comissió. Els defensors d’aquest sistema argumenten que així el ciutadà sap què es farà amb el seu vot. Però hi ha líders com el francès Emmanuel Macron que s’hi oposen fermament. De moment, els presumptes candidats són l’alemany Manfred Weber pels populars; l’holandès Frans Timmermans pels socialistes; una gran llista per la banda dels liberals influïts per Macron amb la danesa Margrethe Vestager com a favorita; els cocandidats dels verds Ska Keller i Bas Eickhout; el txec Jan Zahradil pels conservadors reformistes i Nico Cué i Violeta Tomic per les esquerres. Oriol Junqueras, per l’Aliança Lliure Europea (al grup dels Verds), també és oficialment Spitzenkandidat. Al debat d’aquest dimecres, però, només hi seran els candidats per grup parlamentari i no per partit polític. Sigui com sigui, tots són presumptes perquè malgrat que hi ha números que es repeteixi el sistema, la decisió final, com passa sovint a la UE, la prendran els caps d’estat en funció dels equilibris de poders.