El PP s'embolica en la seva estratègia per tombar l'amnistia
La mesa del Congrés rebutja retirar la llei a petició del Senat i els populars dubten ara si anar al TC
MadridEl PP malda per torpedinar la llei d'amnistia, però de moment no se'n surt i està immers en el seu propi laberint. D'una banda, el Congrés ha rebutjat aquest dimarts el requeriment que havien plantejat els populars a través del Senat perquè retirés la norma; i de l'altra, la cambra alta ha donat el tret de sortida a les compareixences d'experts en la comissió que tramita l'amnistia. I és que tot plegat no frena la llei i el PP dubta ara de quin ha de ser el següent pas: ho admetien avui mateix fonts de la presidència del Senat. No saben si mantenir el combat contra el Congrés ni tampoc si elevaran ja el conflicte institucional al Tribunal Constitucional.
La novetat d'aquest dimarts és que la mesa del Congrés, on el PSOE i Sumar tenen majoria, ha declinat la petició del Senat de retirar l'amnistia. L'argument del PP per obrir aquesta guerra institucional és que aquesta llei és una reforma encoberta de la Constitució i que la cambra baixa no té competències. El vicepresident primer de la mesa del Congrés, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis, ha subratllat que només el TC té potestat per "dirimir si algun dels passos que s'han donat no compleixen amb la Carta Magna". "No hi ha cap altre òrgan que pugui subvertir la seva competència", ha deixat clar. Per això, ha instat el PP a dirigir-s'hi i abandonar la posició de "deslleialtat institucional" en la qual, assegura, s'ha instal·lat la formació d'Alberto Núñez Feijóo. El problema per al PP és que al TC hi ha majoria progressista i tem un revés judicial a l'òrgan de garanties.
Amb tot, el PP no es dona per vençut i el president del Senat, Pedro Rollán, ha reaccionat abans i tot de rebre la comunicació formal del Congrés i ha impugnat fins i tot el mètode utilitzat per la cambra baixa. En una nota distribuïda pel seu equip, ha advertit que no era la mesa del Congrés qui havia de respondre al conflicte institucional plantejat pel Senat, aprovat en plenari, sinó que ho havia de fer en congruència també el ple del Congrés, que és qui va aprovar definitivament la llei d'amnistia el 14 de març passat. Considera que la mesa ha "usurpat" funcions a tots els diputats. L'entorn de Rollán interpreta que en una pròxima reunió de la mesa del Senat compartirà aquesta decisió, però no té clar si el Senat com a institució respondrà al Congrés en aquest sentit.
A favor i en contra
En paral·lel, a la cambra alta s'han iniciat aquesta tarda les compareixences a la Comissió Mixta de Justícia i Constitucional amb la presència del catedràtic de dret penal de la Universitat Complutense de Madrid Enrique Gimbernat, proposat pel PP; i la del catedràtic de dret penal de la Universitat Autònoma de Madrid Manuel Cancio, a petició d'Esquerra. Gimbernat ha deixat clar d'entrada que considera que l'amnistia és inconstitucional perquè representa una mesura de gràcia més àmplia que els indults generals, expressament prohibits a la Constitució.
El senador republicà Joan Queralt —amb qui s'han professat respecte mutu— li ha replicat que són dos instruments de "naturalesa diferent", perquè un és un acte governatiu (l'indult) i l'amnistia és potestat del poder legislatiu. En la mateixa línia s'ha expressat Cancio, que en la seva exposició ha donat arguments jurídics pels quals hi ha motius per aprovar una llei d'amnistia pel Procés. Entre altres qüestions, ha advertit que la instrucció de la causa de Tsunami Democràtic revesteix d'"anomalies i peculiaritats que criden l'atenció".
