La política municipal facilita pactes de govern antinaturals
La proximitat personal, la baixa influència dels mitjans o les competències polítiques menors possibiliten coalicions de partits distants ideològicament
Palma“La política municipal no és de dretes ni d’esquerres. Per asfaltar un carrer no s’ha d’ensenyar cap bandera, només aplicar el sentit comú, ja que la gent està cansada de política i vol que li resolguin els problemes del dia a dia”. Són paraules del batle de Búger, Pere Torrens, després d’haver acordat amb la Federació Socialista Mallorca (FSM) el maig del 2021 la renúncia com a militant del PSIB, juntament amb els altres tres regidors socialistes, per la qual cosa varen passar a ser no adscrits. La causa? Haver incorporat una regidora del PP –Coloma Capó– en l’equip de govern per tenir una majoria absoluta en el Consistori i deixar MÉS a l’oposició. “El PSIB no forma govern amb el PP. Mai i sota cap circumstància. Si es pacta amb el PP no serà en nom del PSIB-PSOE. Si tenim una línia vermella és aquesta”, declarava qui llavors era secretari d’Organització de la FSM, Miquel Àngel Coll.
Aquest és un bon exemple de les diferències entre les eleccions i els pactes en l’àmbit municipal, d’una banda, i en l’àmbit insular i autonòmic, de l’altra. A Campanet, el PP va votar a favor de la investidura de la batlessa Rosa Bestard –del PSIB–, que governa amb El Pi. A Maria de la Salut, la marca local de MÉS per Mallorca lidera el Consistori juntament amb el PP, després de fer una moció de censura contra el govern en minoria d’El Pi i el PSIB, possible inicialment per l’abstenció dels populars. I a Capdepera, els socialistes varen preferir pactar amb els regionalistes, tot i tenir l’opció d’una majoria absoluta amb MÉS i Unides Podem, que hauria donat peu a reeditar la fórmula política del Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma. Ara bé, a les Balears només s’han fet aquesta mena de pactes a Mallorca –això pel que fa a la darrera legislatura.
“Hi ha una relació més directa i personal entre els membres d’un ajuntament, i encara més entre el batle o batlessa i la població del municipi. Existeix la sensació d’un cert control sobre la persona, que pareix que no està determinada per les estructures de partit”, explica el sociòleg, antropòleg i professor de la UIB Alexandre Miquel. “Tot i això –com podria ser el cas de Búger–, cada vegada més sistemes municipals s’assemblen als estatals, amb pressions als candidats locals amb relació a la manera de comportar-se i actuar”, afegeix.
Per la seva banda, el politòleg i expert en anàlisi electoral Pedro Riera apunta també que el fet que un ajuntament tingui menys competències que els nivells superiors de govern facilita “els pactes antinaturals”. “La ideologia juga un paper més important a l’hora de conformar governs amb més poder i competències, com en el cas d’una comunitat autònoma”, subratlla.
A banda del pes que pot tenir la relació personal entre els regidors de distints partits, els ciutadans també valoren de manera molt diferent el seu vot al municipi del d’altres institucions. “En l’àmbit municipal, el vot per rendiment, per la gestió, és més rellevant”, sosté Riera. Així, es pot votar un batle d’un partit diferent de la ideologia pròpia “simplement perquè és un bon batle”. De fet, hi pot haver municipis on un partit guanyi sempre les eleccions, però quan venen les autonòmiques o generals la mateixa formació quasi no aconsegueixi vots. El cas invers seria el de Vox, que en les passades eleccions al Parlament va obtenir la meitat dels vots des de la Part Forana, però, en canvi, en els pobles no té la mateixa equivalència de regidors.
![Els municipis de Mallorca amb pactes polítics antinaturals](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3253 1949"%3E%3C/svg%3E)
- Binissalem (Unió per Binissalem) No hi va haver cap mena de pacte de govern entre els quatre partits amb representació: Unió per Binissalem (UxB), el PP, MÉS i el PSIB. Va guanyar el candidat de la formació independent, Víctor Martí, per majoria simple, i ha governat el consistori en minoria. Així i tot, tant el 2020 com el 2022 hi ha hagut molts rumors d’una moció de censura conjunta per part dels altres partits davant la impossibilitat d’aprovar els pressupostos i rebutjar la qüestió de confiança
- Andratx (PP + Cs + El Pi) Andratx haurà tingut quatre batles al llarg de la legislatura: Katia Rouarch (El Pi), Joan Manera (MÉS), Toni Mir (PSIB) i l’actual, Estefanía Gonzalvo (PP). El pacte inicial entre socialistes, regionalistes i ecosobiranistes se’n va anar per ull amb la moció de reprovació a Mir, que va rebre els vots a favor d’El Pi i l’abstenció de MÉS, els dos socis de govern. Això va possibilitar la moció de censura impulsada pel PP –que va ser la llista més votada–, Ciutadans i El Pi, i amb un PSIB que va arribar a oferir la batlia als regionalistes per no trencar el govern
- Campanet (PSIB + El Pi) Com a Capdepera, una coalició entre el PSIB i El Pi governa el municipi. MÉS, després de perdre la majoria absoluta, arribava a la investidura com la llista més votada. La balança estava empatada entre els cinc regidors ecosobiranistes, d’una banda, i els quatre socialistes i el regionalista, de l’altra. La sorpresa va venir quan el PP va votar a favor de la candidata del PSIB, Rosa Bestard. La batlessa es va negar a compartir inicialment la batlia amb MÉS i va rebutjar que tingués un preacord amb el PP
- Búger (No adscrits + PP) La legislatura ja va començar amb el candidat de MÉS per Búger, Pep Lluís Pons, governant gràcies als vots inesperats del PP. La inestabilitat va fer que renunciàs i el cap de llista independent pel PSIB, Pere Torrens, assumís la batlia gràcies a l’abstenció dels populars. El fet d’estar en minoria va empènyer els socialistes a incorporar la regidora del PP Coloma Capó a l’equip de govern. Això va provocar que des del PSIB autonòmic els forçassin a abandonar la militància i el juliol passat els tres regidors no adscrits –llevat del batle– varen abandonar el govern
- Maria de la Salut (X Maria + PP) Inicialment, la batlia de Maria de la Salut estava en mans d’El Pi i el PSIB –en minoria– gràcies a l’abstenció del PP. Això no obstant, l’octubre del 2020 la marca local de MÉS per Mallorca (X Maria) i el PP varen impulsar una moció de censura, i de llavors ençà els ecosobiranistes –els tres regidors són exsocialistes– governen amb els populars amb majoria absoluta. Un cas que seria difícil que es donàs en l’àmbit autonòmic
- Capdepera (PSIB + El Pi) La conjunció del PSIB i El Pi es dona en altres municipis, però la diferència amb Capdepera és que els socialistes tenien l’opció de formar una majoria absoluta amb MÉS per Capdepera i Unides Podem, que seria repetir la fórmula del Govern, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma, però es varen inclinar per pactar amb els regionalistes. En municipis com Alcúdia apliquen la mateixa fórmula que a Campanet, però allà el PSIB no tenia l’opció de tenir una majoria amb els ecosobiranistes i la formació morada
- Felanitx (El Pi + PP + no adscrit) El Pi es declara com un partit de centre, capaç d’arribar a acords a esquerra i dreta, i tant a Andratx com a Felanitx ho ha demostrat, tot i que en els dos casos ha estat per incorporar la dreta a l’equip de govern. A Felanitx, després d’una crisi política dins el govern municipal (PSIB, El Pi i Bloc per Felantix), el batle regionalista, Jaume Monserrat –ho havia de ser només els dos primers anys–, va decidir l’octubre del 2020 pactar amb el PP i incorporar qui va ser el secretari general del PSIB local, Joan Aznar, com a regidor no adscrit
Aquí agafen importància els partits independents, creats únicament en l’àmbit municipal i on la figura del batle pot restar vots a altres partits que els ciutadans voten en unes autonòmiques. Unió per Binissalem, amb Víctor Martí al capdavant, governa el municipi del Raiguer i el fet d’estar en minoria ha fet impossible consensuar els pressupostos del 2020 i el 2022. En les dues ocasions, hi ha hagut molts rumors d’una moció de censura conjunta entre el PP, el PSIB i MÉS.
En el cas de Felanitx, Bloc per Felanitx estava a l’equip de govern inicial, juntament amb El Pi i el PSIB. L’acord era que els regionalistes tindrien la batlia els dos primers anys i els socialistes, els dos següents. Malgrat això, la coalició va tenir una gran crisi política i el batle, Jaume Monserrat (El Pi), va decidir canviar l’esquerra per la dreta i va pactar amb el PP i amb un socialista que va deixar el partit, Joan Aznar, i que s’incorporava com a regidor no adscrit.
El poder dels mitjans
Un dels elements cabdals pel qual en l’àmbit autonòmic és quasi impossible veure pactes com els d’alguns municipis és el paper dels mitjans de comunicació. Sembla impensable que el Govern sorgeixi d’un pacte entre MÉS per Mallorca i el PP –com a Maria de la Salut–, o que avui els ecosobiranistes no rebutjassin una moció de reprovació dirigida a la presidenta del Govern, Francina Armengol, i que donaria peu a un govern del PP, Ciutadans i El Pi, com ha succeït recentment a Andratx. En aquest cas, com varen explicar El Pi i MÉS, les qüestions personals varen pesar més que les ideològiques.
“La discussió en l’esfera pública fa que els partits marquin més perfil ideològic”, detalla Miquel. “Un pacte antinatural autonòmic tindrà una rellevància mediàtica que no es dona en els municipis petits”, incideix per part seva Riera. Així, un acord en l’àmbit balear entre, per exemple, Unides Podem i el PP “faria mal a les dues formacions amb vista als comicis generals i de la comunitat”. Això és el que explicaria que la FSM provocàs que els regidors socialistes de Búger es donassin de baixa del partit, després d’incorporar l’edil del PP. Al cap i a la fi, “els mitjans tenen un paper important en la formació de preferències polítiques i decisions electorals, són un altaveu del que succeeix, i se centraran més en nivells alts de govern que no en municipis”, destaca el politòleg.
El ‘perdó’ de la corrupció
El 2016, el programa Equipo de investigación de La Sexta va dedicar una emissió a Maria Antònia Munar anomenada ‘La princesa corrupta’. En el moment que es dirigeixen a Costitx, els ciutadans no volen parlar d’ella, però una dona acaba afirmant que “va fer molt pel poble”. Munar, que va ser la batlessa més jove de Mallorca abans de presidir el Consell de Mallorca i el Parlament, va guanyar set eleccions consecutives del municipi del Pla.
Tot i ser condemnada per corrupció, la frase de la ciutadana denota que si un municipi es veu molt beneficiat per accions polítiques, malgrat que puguin ser delictives, es facilita la disculpa dels ciutadans. “Està estudiat i demostrat que la gent tendeix a perdonar la corrupció dels seus, no és el mateix corrompre en l’àmbit local, beneficiant el municipi, que tenir episodis de corrupció zero interessants per a la població, ja que es tracta d’enriquir-se de manera personal”, assenyala Riera.
A més, quant al possible càstig electoral, “no és el mateix la corrupció a favor del municipi, per augmentar el benestar local, que el que incrementa el benestar del corrupte”, remarca el politòleg. Aquest fet podria explicar que Munar estigués al capdavant de Costitx set legislatures seguides. “Se sabia, es veia el que passava, però no havia sobrepassat l’àmbit de l’esfera pública”, incideix l’antropòleg i professor de la UIB.
