Política 10/09/2022

Els pisos expropiats a grans tenidors continuen buits més de tres anys després

El decret llei que regula la cessió dels habitatges en desús està en vigor des de maig del 2019, mentre que el Govern preveu adjudicar-los aquesta tardor. Fa més d’un any ja es va anunciar que se n’ocuparien 26 de manera urgent

4 min
Cap dels habitatges que el Govern ha expropiat és a Palma.

Palma“Els habitatges desocupats inscrits en el Registre (...) poden ser objecte de cessió temporal a l’Ibavi a fi de donar resposta a la necessitat objectiva d’habitatge, sempre que es donin els requisits establerts”. Així de contundent és l’article 14 del Decret 36/2019, la norma que va entrar en vigor fa més de tres anys per regular l’expropiació temporal de pisos de grans tenidors a fi de destinar-los a lloguer social durant set anys. Després de tot aquest temps, el resultat és el següent: 16 habitatges expropiats (vuit a Menorca, cinc a Eivissa i tres a Mallorca) i zero pisos llogats.

Fonts de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge expliquen que s’han fet tasques de reforma i manteniment en aquests habitatges, que s’adjudicaran durant la darrera setmana de setembre, octubre i novembre a joves menors de 35 anys. Un anunci semblant al de juliol del 2021, quan el portaveu del Govern, Iago Negueruela, va assegurar que s’ocuparien “de manera urgent” 26 pisos expropiats.

Ara bé, aquesta no és la primera vegada que el Govern diu que està a punt de llogar els pisos expropiats.El primer anunci el va fer l’exconseller Marc Pons el 26 de març del 2019 al Parlament, quan va comunicar que el Govern ja disposava de 1.039 habitatges cedits per grans tenidors i va assegurar que aquests pisos s’entregarien per a lloguer social al cap “d’un o dos mesos”. És a dir, a finals de maig del 2019 a tot estirar.

En aquest punt, no està de més repassar alguns conceptes. Un gran tenidor és, segons la norma autonòmica, la persona o l’empresa que posseeix més de deu habitatges, i l’expropiació temporal es pot dur a terme sempre que faci com a mínim dos anys que aquests pisos estan buits –sense cap raó que ho justifiqui–. I també cal recordar que els propietaris dels pisos expropiats no queden amb les mans buides, sinó que reben una compensació econòmica per part del Govern.

Els anuncis del Govern sobre el nombre d’habitatges de bancs i fons d’inversió
  • 1.039 Març 2019 L’exconseller de Mobilitat i Habitatge Marc Pons va anunciar al Parlament que el Govern ja disposava de 1.039 habitatges cedits per grans tenidors per a lloguer social i que es començarien a entregar al cap d’un o dos mesos.
  • 26 Juliol 2021 El portaveu del Govern, Iago Negueruela, va dir que el Govern expropiaria de manera urgent 26 pisos (16 a Mallorca, 6 a Eivissa i 4 a Menorca) a grans tenidors i que se’n citaria els propietaris en un mes.
  • 25 Setembre 2021 L’expedient d’expropiació que va anunciar Negueruela va minvar en un habitatge, però s’esperava que els 25 pisos estiguessin disponibles abans d’acabar el 2021. Ja no eren 56 perquè més de la meitat havien sortit al mercat.
  • 80 Gener 2021 Marc Pons va dir que en el registre del Govern hi havia 764 habitatges de 50 grans tenidors, però també va indicar que només es podia fer ús de 80 pisos, que pertanyien a 15 grans tenidors. Les previsions eren entregar-ne 60 el 2021.
  • 56 Març del 2021 El successor de Marc Pons com a conseller, l’eivissenc Josep Marí, va comunicar que el Govern havia iniciat el procés d’expropiació de 56 pisos a canvi d’una compensació d’1,8 milions d’euros i que es llogarien a famílies vulnerables.
  • 16 Desembre del 2021 La Conselleria de Mobilitat i Habitatge va fer públic que l’expedient d’expropiació temporal d’habitatges s’havia tancat amb 16 pisos. El Govern va comprar-ne sis per tanteig i retracte. Es preveien 371.448 euros en compensacions.

Com es passa d’anunciar un registre de més de mil pisos a tenir-ne només 16 d’expropiats i buits? Una de les causes és que els grans tenidors no han desaprofitat el temps i molts dels habitatges han sortit al mercat, encara que la Conselleria ha remarcat en ocasions diverses que un dels objectius de la norma era que no hi hagués pisos buits i que és positiu que es venguin perquè hi visqui gent. “Els que han sortit al mercat no ho han fet a un preu raonable i just, sinó per especular”, lamenta l’advocada de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Gloria Olmos. Ella mateixa també recorda que s’havien de posar en marxa una oficina d’acompanyament en matèria d’habitatge per assessorar els ciutadans i un observatori de preus, però que cap d’aquestes iniciatives funciona a hores d’ara. Sobre això, la Conselleria apunta que s’han signat convenis amb Eivissa i Formentera per obrir oficines d’acompanyament, que a Menorca hi ha un servei en marxa i que a Mallorca encara es negocia amb l’IMAS.

Pel que fa a l’observatori de preus, Marc Pons anuncià el febrer del 2020 que es posava en funcionament el Monitor Balear de l’Habitatge per tenir dades detallades del mercat immobiliari en un any, a començaments del 2021, sense que se n’hagi sabut res més.

Cap pis expropiat a Palma

Cap dels tres pisos que s’han expropiat temporalment a Mallorca és a Palma, malgrat que Ciutat és un dels punts calents de l’emergència d’habitatge a les Balears –dos són a Manacor i n’hi ha un altre a Llucmajor. “L’equip d’Habitatge de l’Ajuntament ja vàrem manifestar la nostra intenció de col·laborar, perquè ens interessava molt que aquest procediment arribàs a bon port”, assenyala el director general d’Habitatge de Cort, Josep Maria Rigo. “En principi, els pisos havien de ser per a famílies vulnerables. Nosaltres vàrem enviar una proposta de conveni, també per muntar junts l’oficina d’acompanyament, però no vàrem rebre cap resposta”, continua.

Rigo parla d’una “situació crítica” a Palma, sense perspectives de millora. De fet, l’Oficina Antidesnonaments de Cort va gestionar 60 expedients cada mes durant el 2021 (729 en tot l’any) i aquesta xifra ha pujat a 70 expedients mensuals el 2022 (494 fins al 31 de juliol), la majoria de lloguer. Una altra dada preocupant és que, si el 2021 es varen aturar un 67% dels desnonaments (327 de 488 al llarg de tot l’any), enguany aquest percentatge ha minvat fins al 58% (146 de 253 fins al 31 de juliol). I això que la suspensió dels desnonaments que el govern espanyol va decretar durant la pandèmia encara està vigent –fins al 31 de desembre d’enguany. “Tenim unes 300 famílies pendents d’aquesta suspensió, la majoria de les quals encapçalades per dones”, diu el director general.

Manca de recursos

“Si tenim habitatges buits de grans tenidors que no els fan servir, és lògic actuar”. Aquesta afirmació la va fer l’actual conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, quan va estrenar càrrec el març del 2021. L’anunci va ser llavors que s’expropiarien 56 pisos i que se’n farien encara més. “Continuarem endavant perquè hem fet la llei per complir-la i l’anomalia seria no aplicar-la”, va afegir Marí, amb qui l’ARA Balears no ha pogut parlar en aquesta ocasió per saber per què no hi ha més pisos.

Segons Olmos, “no hi ha hagut una tasca d’inspecció”, i qualifica de “patètica” la xifra de 16 pisos expropiats. “Quina serà la notícia? Que a la fi n’entreguen un?”, es demana.

Pel que fa als socis del Pacte –la Conselleria de Mobilitat i Habitatge la gestiona elPSIB–, fonts de Podem remarquen que cal dotar de personal suficient l’àrea d’Habitatge i que el nombre d’inspectors sigui proporcional al de pisos buits. A més, recorden que en aquesta situació no s’està complint l’article 6 de la Llei d’habitatge del 2018, que garanteix el dret de les persones en situacions d’especial vulnerabilitat. “Està molt bé prendre mesures valentes però, si no es poden gestionar per manca de recursos, queden buides”, comenten.

D’altra banda, fonts de MÉS per Mallorca recorden que quan es va anunciar l’expropiació de 56 habitatges es va indicar que es faria una despesa d’1,8 milions d’euros. “On han quedat els doblers?”, demanen. “Aquesta mesura va tenir repercussió estatal i al final ningú no s’ha posat a tremolar”, afegeixen.

Mentrestant, la llista d’espera per accedir a un habitatge de l’Ibavi és de 7.566 persones, i això que el Govern va anunciar que la depuraria per eliminar duplicitats.

stats