El petit poble que no ha vist mai el ‘seu’ senador Maroto

SotosalbosNingú no l’ha vist mai pel poble. Només el cambrer del bar de l’entrada assegura, amb rostre seriós: “Ve cada setmana a dinar, guanyo més amb les seves propines que amb el sou”. No ho diu de debò, sinó carregat d’ironia, com a resposta al cansament pel degoteig de periodistes que en els últims dies han aparegut a Sotosalbos preguntant per Javier Maroto, designat senador del PP per Castella i Lleó després d’empadronar-se d’urgència en aquest municipi de 113 habitants de la província de Segòvia malgrat no haver-hi viscut mai. “M’hi veuran molt, a Sotosalbos”, va respondre davant dels mitjans el mateix Maroto uns dies després que s’encengués la polèmica pel nomenament del secretari d’organització del PP, que el 28-A va perdre a les eleccions generals el seu escó al Congrés per Vitòria.

El paracaigudisme, com es coneix el fenomen de representar políticament territoris amb els quals no es té relació, és més habitual al Congrés i més criticat al Senat, ja que es la cambra de representació territorial a l’Estat. Hi ha precedents, però molt pocs, entre els quals Rafael Hernando i Luis Bárcenas. A Maroto li valdrà per tenir un càrrec públic i cobrar entre 67.000 euros anuals (amb el complement per ser portaveu) i fins a 100.000 si presideix alguna comissió.

Per aconseguir el càrrec, Maroto va comptar amb els vots favorables de Ciutadans al Parlament autonòmic de Castella i Lleó, que aprova les designacions autonòmiques dels senadors. El PSOE hi va votar en contra i el regidor socialista de Sotosalbos ha portat fins i tot el cas als tribunals per considerar-ho un empadronament irregular, al mateix temps que ha demanat al consistori que retiri el padró. “Ell tampoc està empadronat al poble”, assenyala un veí entre glop i glop de cafè al bar, referint-se a l’edil socialista. “Crec que tots fem servir el padró municipal en benefici nostre”, afegeix, i explica que ell mateix ho fa per un tema mèdic.

L’Alberto López, jutge del poble i l’únic que dona el seu nom i cognom, no comparteix la comparació amb el regidor. “Per ser regidor no cal està empadronat”, apunta, i el que sí que lamenta és que en els últims dies al poble no es parli d’una altra cosa o que s’hagi fet servir el tòpic de “l’Espanya abandonada” per la poca població d’un municipi, d’altra banda, molt ben comunicat i a poc més de 20 quilòmetres de Segòvia. “Aquí et cobren 300.000 euros per cases enormes, hi ve molta gent rica de Madrid a viure. No en té res, d’abandonat”. En efecte, a internet es venen grans cases per entre 125.000 euros i un milió, i l’Alberto ens informa també que la finca més gran del municipi, amb 700 hectàrees i un petit palau, és d’un important empresari.

Recorda, també, que segles abans que Maroto s’empadronés hi va passar algú més important que va fer famós el poble: l’arxipreste d’Hita, que va citar el poble al seu Libro de buen amor. De fet, a Sotosalbos hi ha l’Hostal de Buen Amor. A més de la desena de veïns que passegen pel poble, una bonica església del segle XII, amb relíquies del romànic ben conservades, atrau un número similar de turistes. Un d’ells, ingredient de surrealisme enmig d’un poble buit, el creua en patins en línia, amb mallot taronja de ciclista i un casc del qual sobresurt cap endavant un retrovisor. “Soc de Nova York”, diu. A la porta de l’església, la dona que la cuida es pregunta “per què hauria d’estar malament” que Maroto s’hagi empadronat per ser senador, mentre una altra veïna diu que ho troba “fatal”. Hi ha diversitat d’opinions.

El que no saben és el contacte que ha portat Maroto a empadronar-se a Sotosalbos. Per què allà i no a un altre poble. “Li hauràs de preguntar a l’alcalde”, diu un veí. Però un treballador de l’Ajuntament, en una trucada prèvia a la visita, ja ens va avisar que l’alcalde, del PP, està de vacances, i hi va afegir una estrany avís “No et diran res, al poble. Que no us estranyi una rebuda pitjor de la que hauríeu de tenir”. Res més lluny de la realitat.