LA GOVERNABILITAT DE L’ESTAT

Sánchez abraça Iglesias per fer un govern de coalició sense vetos

El PSOE i Podem hauran de buscar suports per assolir el primer executiu bipartit de la democràcia

A la quarta va arribar la vençuda, amb abraçada inclosa entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Els líders del PSOE i d’Unides Podem van signar ahir al Congrés un document per a un govern de coalició “rotundament progressista”, en paraules del president en funcions, que podria permetre el primer executiu compartit de la història de la democràcia espanyola. “És una investidura de quatre anys”, va voler deixar clar Sánchez, i constatava així la promesa de lleialtat entre els dos partits. Una fidelitat que Iglesias manté amb la polèmica qüestió catalana, perquè al document firmat es parla de “diàleg dins la Constitució” i de “garantir la convivència”, un compromís que es limita a reproduir l’argumentari del PSOE i que no satisfà l’independentisme. ERC podria ser clau perquè tirés endavant la investidura, que també pot passar pels vots de Cs.

Llegeix aquí el preacord de govern entre PSOE i Unides Podem

El que després del 28-A no va ser possible tot i els cinc mesos de negociacions, que ni el pas enrere d’Iglesias va desbloquejar, s’ha signat aquesta vegada menys de 48 hores després de la jornada electoral. L’aposta del PSOE per eixamplar la seva victòria a les urnes va ser fallida i els costos han resultat alts, ja que l’extrema dreta ha quedat reforçada al Congrés. Ara Sánchez s’ha d’empassar les seves paraules -va arribar a dir que no podria dormir tranquil amb ministres d’Unides Podem- i accepta el que havia rebutjat una vegada rere l’altra. Ahir fins i tot agraïa a Iglesias la seva “generositat i responsabilitat”. I li feia una forta abraçada després de rubricar el document. Els detalls del govern es coneixeran després de la investidura, però La Vanguardia avançava ahir -i l’ARA ho confirmava- que Iglesias seria vicepresident segon, amb competències socials i molt probablement per darrere de Nadia Calviño, que Sánchez ja va anunciar que seria vicepresidenta econòmica.

Aquesta vegada els contactes s’han fet amb discreció i la reunió clau es va produir en secret dilluns. Els dos partits van deixar lliure per ahir la seva agenda pública i les primeres hores del matí van estar marcades per l’absolut silenci mediàtic. Cap a dos quarts de dues del migdia, de sobte, Unides Podem i el PSOE van convocar una compareixença conjunta d’Iglesias i Sánchez. Hi van assistir representants de totes les confluències i partits integrats a Unides Podem, inclòs el cap de llista dels comuns, Jaume Asens, a qui Sánchez havia situat com un impediment crucial per formar un govern de coalició pel seu perfil marcadament sobiranista. A la comitiva del PSOE hi destacava l’absència de l’encara vicepresidenta en funcions, Carmen Calvo, malgrat que havia sigut la cap de l’equip negociador amb el partit lila abans de la repetició electoral.

Somrient, Sánchez va ser molt breu a l’hora d’explicar l’acord -ni ell ni Iglesias van acceptar preguntes- i no va voler entrar en detalls sobre el seu gir de 180 graus. “Som conscients de la decepció entre els votants progressistes”, va reconèixer, malgrat assegurar que “el projecte polític és tan il·lusionant que supera qualsevol tipus de desavinença”. El nou govern, va dir, “estarà basat en la cohesió i en la lleialtat”.

Iglesias va recollir el guant i va ressaltar que el nou executiu combinarà “l’experiència del PSOE amb la valentia d’Unides Podem”. També va assenyalar que “és temps de deixar enrere els retrets, treballar colze a colze i afrontar el repte històric”. “Les polítiques socials -va dir- són la millor vacuna contra l’extrema dreta”.

Ocupació, pensions i impostos

El document firmat es basa en deu eixos: en termes econòmics, la creació de llocs de treball, la lluita contra la precarietat, l’enfortiment de les petites i mitjanes empreses i dels autònoms i una reforma fiscal “justa i progressiva”. Pel que fa a les polítiques socials, els dos partits es comprometen amb la protecció dels serveis públics i el blindatge de les pensions. També prioritzaran les polítiques feministes contra la desigualtat de gènere i la violència masclista, la lluita contra la corrupció i contra el canvi climàtic, i mesures com garantir el dret a l’eutanàsia, el foment de la cultura i l’esport i la reversió de la despoblació.

Amb aquest pacte, el PSOE aixeca el veto a la coalició que exigia Podem i que s’havia frustrat al juliol en el debat d’investidura fracassat de Sánchez, un episodi que va accentuar les diferències entre els líders dels dos espais, tot i que ja venien de lluny. El 2015 la falta d’acord entre ells va precipitar la repetició electoral del 2016, i el nou desacord de les forces d’esquerra va ser clau perquè Mariano Rajoy es presentés a una investidura que el PSOE va acabar facilitant amb una abstenció.

El PP farà oposició

L’acord va agafar per sorpresa el PP, que va mostrar el seu malestar per no haver rebut una trucada del president en funcions. Fonts populars asseguraven ahir que Sánchez no va agafar el telèfon al líder del PP la nit del 10-N. En una compareixença sense preguntes, Casado va criticar que Sánchez no representi “l’històric PSOE” que arribava a grans “pactes d’estat”, tot i que fonts del PP negaven que això impliqui voler arribar a una entesa entre els dos grans partits. Qui sí que va apostar per prendre la iniciativa per evitar l’acord PSOE-Podem va ser la cap de llista popular per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, que en la reunió del comitè executiu nacional va demanar proposar un pacte a tres que inclogués Cs.

En qualsevol cas, la cap de cartell popular per Barcelona, així ho va defensar a través d'una piulada al seu compte de Twitter. Hores després de reunir-se amb el comitè executiu del partit, Álvarez de Toledo va assegurar que davant el "desafiament insurreccional", en al·lusió a Catalunya, com també davant la "crisi econòmica i l'amença d'un govern amb Podem avalat pels sediciosos", cal, a parer seu, "un govern de concentració constitucional". "Els espanyols s'ho mereixen", va sentenciar. 

La formació taronja també va reclamar que s’explorés aquesta via i va deixar clar que no donarà suport a un govern del PSOE i Podem. Un dels actors imprescindibles en l’equació és el PNB, que ahir no va avançar què farà, tot i que va assegurar que actuaria “amb responsabilitat”. Sánchez i Iglesias han fet un pas, però hauran de negociar perquè l’acord no quedi en paper mullat.

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF