Política 09/11/2015

El Parlament i l'autodeterminació: l'evolució al llarg de 25 anys

La cambra catalana acumula un quart de segle de declaracions sobre el dret a decidir que són un reflex de l'evolució social del debat sobiranista

Roger Tugas / Marc Colomer
2 min
Carod, Colom i Pueyo, en l'ara ja històrica votació del 1991 sobre la independència / ARA

La primera, en comissió

El 1989, la cambra diu que no hi renuncia

El 12 de desembre del 1989 el Parlament va aprovar en comissió la primera resolució on afirmava que, tot i que acatava l’ordenament vigent, no renunciava a exercir el dret a l’autodeterminació. La van votar CiU, ERC, ICV i el CDS. El PSC s’hi va oposar i el PP no va ni assistir a la sessió.

Una derrota i una victòria en el ple

El 1991, només 3 diputats pel 'sí'

Al debat de política general de 1991 els tres diputats d’ERCÀngel Colom, Josep-Lluís Carod-Rovira i Miquel Pueyo– van presentar una resolució a favor del “dret democràtic a la independència política” de tots els pobles d’Europa, incloent-hi el català. Com recordaven ells mateixos en aquest reportatge de l'ARA del 2011, es van quedar sols, davant del rebuig de CiU, el PSC, el PP i el CDS i les abstencions d’ICV i Esquerra Catalana. El mateix ple va aprovar un text a favor del dret a l’autodeterminació, amb els únics vots en contra del PP.

Posicionaments simbòlics

El 1998, primera majoria pel dret a decidir

El ple va aprovar diversos textos a favor del dret a decidir. El 1998, amb els vots de CiU, ERC, el PI, els Verds i EUiA, l’abstenció d’ICV i el PSC i l’oposició del PP. El 2010 i el 2011 va tornar-hi amb l’aval de CiU, ERC, ICV i, en el segon cas, SI, i el rebuig del PP, C’s i, en la segona votació, del PSC –que en la primera es va abstenir.

Declaració de sobirania

El 2013, Catalunya, subjecte sobirà

El ple va aprovar el 23 de gener del 2013 iniciar l’exercici del dret a decidir amb una declaració de sobirania que definia Catalunya com un “subjecte polític i jurídic sobirà”. La van votar CiU, ERC, ICV i un diputat de la CUP –dos es van abstenir– i s’hi van oposar el PSC –cinc diputats seus no van votar–, el PP i C’s. Un any després, el Tribunal Constitucional tombava la declaració.

El suport més majoritari

El 2013, oferta per un referèndum d'independència

Fins a 104 diputats –els de CiU, ERC, el PSC i ICV– van donar suport el 13 de març del 2013 a “iniciar un diàleg amb el govern de l’Estat per possibilitar la celebració d’una consulta a la ciutadania catalana per decidir sobre el seu futur”. Només s’hi van oposar el PP i C’s, mentre que la CUP va abstenir-se en bloc.

Unitat sobiranista pel 9-N

El 2014, la consulta ja té data

De les declaracions genèriques a la concreció. CiU, ERC, ICV i la CUP van aprovar una resolució el setembre del 2014 que instava a celebrar el 9-N “amb totes les garanties democràtiques possibles”, “d’acord amb els marcs legals” i consultant el Parlament quan calgués.

stats