El papa Francesc posa Kosovo com a exemple de la normalització dels processos d'independència
El pontífex insta Espanya a "reconciliar-se" amb "la seva pròpia història"
BarcelonaKosovo, un estat no reconegut per Espanya, ha sigut un dels exemples de la normalització dels processos d'independència que ha posat el papa Francesc en una entrevista a la COPE amb Carlos Herrera, que li preguntava precisament sobre el conflicte català. "A la història hi va haver casos d'independència, en països d'Europa, que avui estan fins i tot en procés d'independència", ha respost el pontífex: "Mira Kosovo i tota aquella zona, que s'està refent". "Són fets històrics que caracteritzats per una sèrie de particularitats", ha exposat.
Kosovo va declarar unilateralment la independència de Sèrbia l'any 2008. Tot i que és reconegut com a estat sobirà per la majoria de països de la Unió Europea, Espanya s'hi va negar precisament perquè no acceptava la unilateralitat, que podria suposar un precedent per als moviments independentistes interns, especialment el català. De fet, dirigents independentistes catalans com l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, han reivindicat sovint la via kosovar per assolir la ruptura amb l'Estat.
Concretant en el cas de Catalunya, el Papa ha receptat més reconciliació i menys ideologia. "La unitat nacional és fascinant, però mai s'assolirà sense la reconciliació dels pobles", ha assegurat abans d'instar Espanya a "reconciliar-se" amb "la seva pròpia història". Aquest procés de reconciliació, ha considerat, no passa per "claudicar de les posicions pròpies", però sí per "fugir de les ideologies que impedeixen qualsevol procés" de diàleg. "El govern se n'ha de fer càrrec i tirar endavant la història com a germans, no com a enemics, i amb aquest inconscient deshonest que em fa jutjar l'altre com un enemic", ha dit a l'entrevista, realitzada a Roma i recollida per Europa Press. "La cosa clau en aquest moment en qualsevol país és que s'hagi reconciliat amb la pròpia història", ha recalcat. És la primera entrevista que concedeix des que al juny va ser operat.
No és la primera vegada que l'Església es mulla sobre el conflicte entre Catalunya i l'Estat. En ple debat sobre la concessió dels indults als presos polítics, la Conferència Episcopal Tarraconense, que reuneix tots els bisbes catalans, va advocar pel "diàleg" i les "mesures de gràcia" davant el context social i polític a Catalunya, un posicionament que va molestar el cap de l'oposició espanyol i líder del PP, Pablo Casado, que va considerar que en lloc dels presos polítics "l'Església s'ha de preocupar dels desfavorits: els constitucionalistes que estan patint la violència i l'exclusió d'una minoria radical independentista".
Possible viatge a Galícia
El Papa també ha dit durant l'entrevista que és possible que viatgi enguany a Espanya aprofitant l'Any Sant Xacobeo gallec, que a causa de la pandèmia es va ampliar al 2022: "Al president de la Xunta de Galícia li vaig prometre de pensar-hi". El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que al juny va viatjar al Vaticà per convidar-hi el Papa formalment, ha respost a Twitter que "seria un orgull" comptar-hi. "Agraeixo al Papa l'estima que sempre mostra amb la nostra terra i amb l'Any Sant", ha destacat: "El Camí Xacobeo és l'origen de la identitat i la consciència europea, avui reconvertits en desafiaments de futur que compartim amb sa santedat".
