Qui paga per la corrupció dels partits?

BarcelonaLa Fiscalia atribueix a Andreu Viloca i Germà Gordó, extresorer i exgerent de Convergència respectivament, la màxima responsabilitat en el cas del 3% de l'època d'Artur Mas al capdavant del partit i de la Generalitat. Com en la resta de grans casos de corrupció dels partits, els encausats no són els seus líders, sinó alts càrrecs que no eren a la primera línia política, però que controlaven les finances de les formacions. Ells són els que acaben pagant els plats trencats ingressant a la presó o havent d'assumir les multes. Ara la trama de finançament il·legal de CDC a través de les comissions del 3% en obra pública està pendent de judici, però abans ja s'ha anat repetint el mateix patró en els principals casos de corrupció a Catalunya i Espanya.

L'altre cas que afecta CDC, el del saqueig del Palau de la Música, es va saldar el gener del 2018 amb condemnes per a Fèlix Millet i Jordi Montull com a màxims responsables de la institució per haver desviat almenys 26 milions d'euros del 1990 al 2009. Segons va admetre el mateix Millet, que va ser sentenciat a 9 anys i 8 mesos de presó, i una multa de 4,1 milions d'euros, Ferrovial pagava comissions a CDC a canvi d'adjudicacions d'obra pública fent servir el Palau per blanquejar els comptes i finançar il·legalment el partit. Convergència va ser condemnada a pagar sis milions d'euros per tràfic d'influències, que s'assumeix que no acabarà de pagar mai. Com en el 3% si acaba sent condemnada. Per la seva banda, el PDECat no haurà de pagar res pel Palau i probablement tampoc podria cobrir les multes del 3% –últimament ha aprimat al màxim la seva estructura sense representació al Parlament i ja no té seu física.

L’extresorer de CDC, Daniel Osàcar, va ser l'únic dirigent de la formació condemnat pel cas Palau, concretament a 3 anys i mig de presó, perquè l'altre imputat, el també extresorer Carles Torrent, va morir el 2005 abans que comencés la instrucció del cas. Tant en aquest cas com en el del 3%, ni Jordi Pujol ni Artur Mas, líders de la formació, han hagut d'assumir responsabilitats penals, tot i que Pujol té el seu propi cas de corrupció a l'Audiència Nacional. Mas, però, sí que va pagar un preu polític. La negativa de la CUP a investir-lo com a president de la Generalitat perquè el vinculaven a aquest període de corrupció el va obligar a fer un pas al costat en favor de Carles Puigdemont. Dos anys més tard, Mas en va fer un altre anunciant que deixava la presidència del PDECat, un anunci que arribava quan faltaven només sis dies perquè es fes pública la sentència del cas Palau, tot i que ell mateix ho desvinculava.

El gran cas de corrupció que va afectar el PSOE tampoc va portar el secretari general del partit i president d'Espanya Felipe González davant dels tribunals. La trama d'empreses (Filesa, Malesa i Time-Export) que es va crear per finançar il·legalment el PSOE i fer front a les despeses de les campanyes electorals del 1989 inflant contractes públics per rebre la comissió corresponent va desembocar en condemnes menors. El llavors senador Josep Maria Sala i l'exdiputat del PSC Carlos Navarro, com a responsables de Time-Export, i l'excoordinadora de finances del partit, Aída Álvarez, van passar només unes setmanes empresonats. Tot i que la justícia va acreditar que els socialistes s'havien finançat de manera irregular amb més de 1.200 milions de pessetes, molts dels càrrecs van ser retirats perquè en el moment que es van cometre aquells fets no existia el delicte tipificat com a "finançament irregular" dels partits polítics. Assetjat per aquest cas de corrupció i també per la trama dels GAL, González va perdre les eleccions del 1996 davant de José María Aznar i al 34è congrés del partit, celebrat un any més tard, va dimitir i va ser substituït a la secretaria general per Joaquín Almunia.

UDC va admetre el 2013 haver-se finançat irregularment durant els anys 90 a través de subvencions per a la formació d'aturats, tal com van reconèixer els seus dirigents durant el procés judicial del cas Treball. L'anomenat cas Pallerols es va tancar amb un acord entre la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i de la Generalitat i les defenses dels sis acusats, entre els quals hi havia l'exsecretari d'Organització Vicenç Gavaldà, sense que s'arribés a celebrar el judici. El pacte va implicar una important rebaixa de les penes de presó i cap dels culpables va entrar mai a la presó. Unió va haver de retornar 338.483 euros dels fons sostrets. L'endemà de l'acord, l'oposició en bloc va demanar la dimissió del líder de la formació, Josep Antoni Duran i Lleida, cosa que no va fer.

La investigació instruïda pel jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, i que es va iniciar el febrer del 2009, va demostrar l'existència d'una caixa B del PP vinculada a l'època d'Aznar i d'alts càrrecs de diferents comunitats autònomes governades pels populars. Tot i que amb la sentència, que va arribar el 2018, el PP es va convertir en el primer partit polític condemnat per corrupció a Espanya, només van ser condemnats l'antic tresorer Luis Bárcenas i els empresaris Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez, que haurien establert un suposat conglomerat de negocis per nodrir-se de fons d'entitats públiques, sobretot d'alguns ajuntaments i comunitats autònomes com la de Madrid i el País Valencià. I, de fet, els populars van voler assenyalar Álvaro Lapuerta, extresorer dels populars que estava en coma des del 2013 fins que va morir, el 2018. M. Rajoy, que segons els papers de Bárcenas hauria rebut un total de 322.231 euros en sobresous amb diners en negre procedents del finançament il·legal del partit, va ser descavalcat del poder tan sols una setmana més tard després que prosperés la primera moció de censura des de la restauració de la democràcia a l'Estat.

No sempre els líders polítics estan coberts. Al País Valencià tres presidents han passat –i han de passar– pel banc dels acusats en casos de corrupció. A Eduardo Zaplana li demanen 19 anys de presó pel cas Erial, en el qual també hi ha imputat el seu successor, José Luis Olivas. Francisco Camps, nou vegades absolt, té encara la motxilla de la Gürtel pel finançament il·legal dels populars valencians que es jutjarà l'any que ve. També a les Balears Gabriel Cañellas i Jaume Matas han passat pels tribunals implicats en casos de corrupció, i a Madrid, la col·lecció de presidents imputats per corrupció és llarga, amb Ignacio González, Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes i Alberto Ruiz Gallardón. A Andalusia, José Antonio Griñan i Manuel Chaves van ser condemnats pel cas dels ERO, tot i que no es va demostrar finançament il·legal del Partit Socialista.