Política 17/12/2021

El nou TC blinda els magistrats polèmics per evitar la paràlisi

Canvia de criteri i avala que els magistrats que han criticat el Procés el puguin jutjar

3 min
El president del TC, Pedro González-Trevijano en el primer ple després de la renovació.

Madrid / BarcelonaLes lluites intestines al Tribunal Constitucional (TC) van desgastar els últims mesos un organisme que, després de la renovació de quatre dels seus magistrats , busca un període d’estabilitat. La conjura ha comportat, fins i tot, un canvi de criteri en relació a la legitimitat dels seus components a l’hora de participar en determinats assumptes, amb l’objectiu de mantenir el normal funcionament del tribunal. Dimecres el ple va rebutjar la recusació plantejada pels líders del Procés contra Enrique Arnaldo i Concepción Espejel -els dos polèmics magistrats proposats pel PP- amb dos arguments. El primer és que l’afinitat ideològica i haver expressat opinions contràries a l’independentisme no és motiu per haver-se d’apartar de les resolucions que hi estiguin vinculades; i el segon és que la màxima prioritat és preservar el quòrum mínim per poder dictar sentències. Si Arnaldo i Espejel quedessin al marge, s’hauria posat en risc.

Fa uns mesos Antonio Narváez i Cándido Conde Pumpido es van abstenir voluntàriament de deliberar sobre recursos d’empara presentats pels exdirigents del Govern de l’1-O. Com que en el seu moment havien escrit articles o impartit conferències en què qüestionaven l’actuació de l’independentisme, van fer un pas al costat. I el ple va acceptar la decisió per garantir l’aparença d’imparcialitat, un principi que recull la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Amb la decisió d’aquesta setmana, el TC s’autoesmena i defensa que els seus membres no poden tenir la “ment buida” sobre les qüestions que hauran d’examinar.

Aparença d’imparcialitat

“Va en la pròpia naturalesa de les coses que un magistrat del TC hagi estat designat precisament per les seves idees i opinions expressades a través dels instruments habituals de difusió jurídica, que conformen la seva trajectòria professional i que, per tant, delimiten els principis de mèrit i capacitat que l’habiliten per l’exercici de les seves funcions”, diu el ple en la seva interlocutòria. El 2007, però, el ple sí que va acceptar -dividit, amb set vots a favor i cinc en contra- la recusació plantejada pel PP contra el magistrat Pablo Pérez Tremps per resoldre sobre la sentència de l’Estatut. Anteriorment, havia cobrat de la Generalitat per participar en un estudi sobre quin marge d’actuació a l’exterior podia encaixar en el redactat del nou marc normatiu català. Aquella vegada el tribunal va considerar que la vinculació era més estreta.

En un altre passatge de la interlocutòria, el TC afegeix: “la imparcialitat que exigeix la llei orgànica del TC no equival a un mandat de neutralitat general o a una exigència d’aïllament social i polític gairebé impossible de complir en qualsevol professional”. Més enllà de defensar la imparcialitat d’Arnaldo i Espejel, però, la resolució del TC no aporta arguments per sostenir l’aparença d’imparcialitat.

Les defenses dels líders del Procés ja han posat el crit al cel. “És brutal el cas omís a la constant jurisprudència del TEDH i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, exposa Gonzalo Boye, l’advocat de Puigdemont. El d’Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, critica la decisió del TC però considera que des de l’òptica independentista era un “win-win ”: si els magistrats eren recusats hagués sigut una victòria, però si no -com així ha estat-“reforça la tesi del tribunal esbiaixat” i carrega de raons el cas quan s’elevi a la justícia europea.

Els experts

¿I els experts que hi diuen? El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Arbós, considera que la interlocutòria de dimecres suposa un “canvi” respecte el passat, però encara és d’hora per saber si és un canvi de doctrina. El que és innegable, continua, és que la decisió s’explica en part pel “context” actual pel qual una nova recusació hagués posat en risc el funcionament del tribunal: “Tot bé marcat per la necessitat d’assegurar la seva supervivència i mantenir un quòrum necessari per decidir”. Per ell, l’escenari ideal hagués sigut que Arnaldo i Espejel s’haguessin “inhibit” sense necessitat d’abordar la seva recusació.

No hi ha expert que no recordi el precedent de Pérez Tremps. “El que ha passat no té gaire sentit si es compara amb aquell cas”, exposa la professora de Dret Constitucional de la UB Mar Aguilera. Per ella, aquell magistrat no hauria d’haver estat mai recusat, però sigui com sigui, evidencia un canvi de criteri respecte l’actualitat. “Un tribunal no pot decidir en base al principi d’oportunitat”, conclou. Per la professora de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), Montserrat Nebrera, el Constitucional pot canviar de criteri, però ho ha d’argumentar millor. “El tribunal pot canviar d’opinió, però ho ha d’argumentar i aquí l’argumentació no l’he vist”, diu. Per ella ja fa temps que s’hauria d’haver abordat una reforma de la llei d’aquest tribunal que plantegi solucions, per exemple, a la possible manca de quòrum.

Una altra decisió que podria anar a Estrasburg

La partida judicial del Procés s’acabarà jugant al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH). Alguns líders independentistes, de fet, ja hi han portat el seu cas. La decisió del Constitucional d’aquest dimecres també seria impugnable, segons coincideixen els experts consultats per l’ARA. Aguilera explica que, si els afectats consideren que se’ls hi ha vulnerat el “dret a la tutela judicial efectiva”, podrien anar al TEDH només per aquest assumpte. “Això no vol dir que els hi donin la raó”, precisa Arbós. Des de les defenses dels líders independentistes ho refreden. Van den Eynde tem que hi hauria massa probabilitats que fos tombat per “prematur”. Ell és partidari que l’afer de les recusacions rebutjades sigui un argument més dins del recurs general contra la sentència del Procés.

stats