Crisi migratòria

José Palazón: "Si ets negre no tens cap altra opció que saltar la tanca"

Activista en defensa dels drets humans

3 min

MelillaJose Palazón (Cartagena, 1955) ha dedicat els últims vint anys a documentar les vulneracions de drets a la frontera de Melilla, on va arribar amb 14 anys. Les seves imatges, com la del salt a la tanca davant del camp de golf han fet la volta al món. Avui, més allunyat del soroll mediàtic, explica a l’ARA, com sempre sense embuts, la seva visió dels fets del 24 de juny.

Què va passar aquell dia?

— Una barbaritat més, una violació enorme dels drets humans. Morts, ferits i devolucions en calent sense preguntar-los ni el nom, ni l’edat, ni què volien. I, a més, un exèrcit estranger, el marroquí, va tornar a entrar dins de Melilla, digui el que digui el ministre de l’Interior, i es va emportar gent cap al Marroc empentant-los i colpejant-los. No s’ha d’esperar que arribin els de Vox, que arribaran, perquè és com si ja els tinguéssim aquí.

Hi va haver assistència sanitària?

— Cap, i molts van ser deportats en calent de forma totalment il·legal, i més quan hi ha ferits pel mig.

¿El Marroc torna a fer aquesta feina de contenció després del restabliment de relacions amb Espanya?

— No és a partir del restabliment de relacions. El control de fronteres sempre ha existit. El que estan fent els dos governs ara és legalitzar coses que abans amagaven. El president del govern va felicitar per la feina feta l’exèrcit marroquí i la policia espanyola quan el resultat va ser, que sapiguem, de 37 morts i un munt de ferits. Espanya ja no és Espanya, és la selva.

La frontera de Melilla segueix tancada per a la gent treballadora?

— Hi ha treballadors marroquins que poden portar 30 o 40 anys treballant a Melilla i que ara és molt difícil que puguin renovar el seu permís de treball. Han de tenir un contracte a jornada completa i guanyar més de mil euros al mes i cobrar-los per transferència bancària. A Melilla és estrany que guanyin més de 400 euros i molts treballen a temps parcial. I hi ha molta gent que fins i tot va néixer aquí però que no té papers, i a partir del setembre, quan acabi el període transitori d’obertura de fronteres, seran expulsats automàticament cap al Marroc.

José Palazón, activista a favor dels drets humans a Melilla

Com són les tanques que provoquen aquesta carrera d’obstacles per entrar a Melilla?

— El primer que es troba un noi que vulgui saltar la tanca és un mur de concertines de quatre metres d’alçada a la banda marroquina. Des d’Espanya, que ha retirat les concertines de la seva tanca, s’ha pagat al Marroc perquè en posés, perquè el Marroc no té cap interès que un subsaharià no entri a Melilla, tret que tingui algun incentiu. Si l’immigrant aconsegueix salvar les concertines, després té un fossar que en algunes zones té sis metres de profunditat i encara hi ha un altre mur abans de topar-se amb l’exèrcit marroquí, que és pitjor que totes les tanques. Si el supera, finalment xoca contra la tanca espanyola, que en alguns llocs té 10 metres d’alçada amb unes ungles invertides a dalt de tot. Quan la passa, cau davant d’una altra tanca més petita i uns cables que li dificulten el pas. I ha de pujar encara una altra tanca de 10 metres i després deixar-se caure. Quan cau, es troba els guàrdies civils.

L’única forma de creuar és fer-ho tots alhora?

— Esclar. Sentir dir que són violents fa riure, quan no hi ha per on entrar. Els blancs sí que poden passar, per 3.000 euros al pas fronterer amb passaports falsos. Si ets negre no pots ni comprar el tiquet per poder demanar asil. No tenen cap altra opció que saltar la tanca.

Marlaska i Sánchez diuen que és culpa de les màfies.

— Les úniques màfies que conec són Espanya i el Marroc. A la frontera el que hi ha són petits grups de persones que cobren 3.000 euros per un passaport fals perquè, per exemple, un sirià pugui passar per demanar asil, no pas un subsaharià. De sirians n’hi va haver un flux gran de migracions. Van començar a anar cap a Ceuta, però allà mai els van donar asil. Aquí a Melilla no venien fins que se’ls va començar a donar asil i el flux migratori va canviar. Va començar amb Jorge Fernández Díaz de ministre i el fet és que el govern espanyol, no sé per quin motiu, però va crear un camí d’immigració.

stats