Monarquia o República: la consulta ciutadana del 14-M

BarcelonaLa vicepresidenta segona del govern espanyola i líder de Podem, Yolanda Díaz, manifestava recentment que ara “no és el moment” d’un referèndum per triar entre república o monarquia perquè no és “un tema central”. “Serà la gent que obrirà les portes de la història quan sigui oportú”, augurava. Això intentarà, si més no, una plataforma d’àmbit estatal que organitzarà una consulta popular el 14 de maig, justament d’aquí tres mesos, perquè la ciutadania decideixi quina forma d’organització política ha de tenir Espanya. L’objectiu és que aquesta jornada sigui l’avantsala d’un referèndum ja vinculant en un futur no gaire llunyà.

Els seus organitzadors defensen la consulta perquè la majoria de la població actual no va tenir l’oportunitat de votar la Constitució i qui sí que va poder fer-ho no va poder escollir la forma de l’Estat perquè aquell debat va quedar desterrat a la Transició. “Adolfo Suárez va reconèixer que no van celebrar aquest referèndum perquè van fer enquestes i perdien”, destaca Encarna López, membre de l’organització a Catalunya.

La celebració de la consulta a Catalunya està assegurada ara per ara només en una vintena de localitats de l’àrea metropolitana de Barcelona, però inclou les principals ciutats com la capital catalana, l’Hospitalet, Badalona, Sabadell, Terrassa, Santa Coloma, Sant Adrià o Mataró. L’objectiu ara és estendre’s a la resta del país en una consulta a la qual no s’han adherit ni els partits ni les entitats independentistes. “Hem demanat reunir-nos amb tots ells, però encara no ens han respost”, lamenta López.

Des de Junts subratllen que el seu objectiu és “la República catalana” i que la forma d’organització de l’Estat “l’han de decidir els espanyols” per desmarcar-se de la votació. La CUP veu “positiu” que es generi aquest debat a l’Estat perquè “posa en discussió el règim del 78 i un dels seus pilars fonamentals”, però també ha declinat participar-hi. Com ERC, que conclou que “els resultats electorals, amb ampli suport independentista i republicà, demostren que la monarquia fa temps que va dimitir de la ciutadania catalana”. Formacions com Podem, IU o el PCE, així com organitzacions republicanes de tot l’Estat, sí que secunden una consulta que s’havia de fer el 9 de maig del 2020 i que es va posposar per la pandèmia.

Madrid i Andalusia, baluards

A diferència de Catalunya o sobretot de Múrcia i Galícia, on encara hi ha poc moviment, altres comunitats com Andalusia i Madrid s’han abocat amb la votació. Només a la província de Sevilla, un centenar de municipis han mostrat el seu suport a la iniciativa i una setantena ja han confirmat que posaran urnes als carrers. La Comunitat de Madrid és una altra de les places fortes després d’impulsar aquesta votació el desembre del 2018 a cinquanta barris de la capital i a catorze ciutats de la regió. De fet, va ser la Universitat Autònoma de Madrid qui va obrir el meló sobre el model d’estat el 29 de novembre d’aquell mateix any amb una votació que es va traslladar a 26 de les 50 facultats públiques de tot l’Estat, incloses la UB i la UPF. En aquella onada de consultes, Vilobí d’Onyar, Cerdanyola del Vallès i un any més tard Sabadell van organitzar consultes amb resultat aclaparador a favor de la república.

L’amenaça de la prohibició

José Manuel García, portaveu de la plataforma, descarta que es pugui arribar a prohibir la consulta. “No és un referèndum, és una consulta popular no vinculant impulsada per la ciutadania i no ens entra al cap que la vetin”. La seva homòloga catalana ho veu igual: “Només ho hem de notificar a la policia o als ajuntaments perquè és com si fos una concentració”. A la localitat madrilenya d’Alcobendas, però, el consistori ja la va prohibir el 2018 i els veïns que volien votar ho van haver de fer a San Sebastián de los Reyes.

García confia en una participació alta: “La jornada mateixa ja és un èxit perquè patim el boicot dels grans partits i dels mitjans més importants perquè tots ells sustenten el règim monàrquic”.