La legislatura espanyola

La croada dels jutges contra l'amnistia no s'atura

L'Audiència envia la causa del Tsunami al Suprem per terrorisme el dia que la mesa del Congrés avala la tramitació de la llei

4 min
Fotografia de família del nou govern espanyol abans de la primera reunió del Consell de Ministres

BarcelonaEl nou Consell de Ministres de Pedro Sánchez es reuneix aquest dimecres per primer cop amb un tema central sobre la taula: el poder judicial no dona treva al legislatiu i, per tant, tampoc als plans de l'executiu. Aquest dimarts, el mateix dia que la mesa del Congrés donava llum verda a la tramitació de la proposició de llei d'amnistia registrada pel PSOE, els jutges mostraven la seva determinació a mantenir les investigacions contra els dirigents independentistes que es van implicar en l’1-O i en les protestes postsentència. En un sol dia, dues notícies: l'Audiència Nacional envia al Tribunal Suprem la causa del Tsunami Democràtic i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) fixa judici per a l'abril contra Lluís Salvadó, Josep Maria Jové i la consellera Natàlia Garriga.

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón continua veient indicis de terrorisme en les accions de Carles Puigdemont, Marta Rovira i deu persones més investigades per l’organització de Tsunami, però envia la causa al Suprem perquè superi les dificultats que es podria trobar per continuar amb el cas. Tant Puigdemont, com a eurodiputat, com el diputat d’ERC al Parlament Ruben Wagensberg són aforats en virtut dels seus càrrecs, i per això cal que el Suprem –o el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya– s’impliqui en la causa. A tots dos investigats, recorda en la interlocutòria García-Castellón, se’ls va oferir la possibilitat de declarar voluntàriament perquè ell no tenia potestat per obligar-los a fer-ho.

Tant la Fiscalia com les defenses ja van reclamar que la causa, que neguen que pugui continuar instruint-se per terrorisme, sortís de l’Audiència Nacional, i ara haurà de ser la sala segona del Suprem, presidida per Manuel Marchena –el també president del tribunal que va condemnar els presos polítics–, qui determini si accepta continuar amb la investigació per terrorisme. A més de Rovira, Puigdemont i Wagensberg, estan sent investigats per terrorisme Josep Lluís Alay, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Nicola Flavio i Oleguer Serra, que ha recorregut la interlocutòria de recusació contra García-Castellón, que el mateix jutge va rebutjar. 

La por a la presó provisional

Fonts consultades per l’ARA reconeixen la por que hi havia davant la citació del jutge perquè se’n podrien derivar mesures cautelars –precisament el que vol evitar la llei d’amnistia–, entre les quals la presó provisional, com ja va passar amb els membres dels CDR detinguts en l’operació Judes del 2019 i als quals, ja en llibertat, l’Audiència Nacional ha enviat recentment a judici. En tot cas, si el Suprem accepta continuar amb la investigació, els hauria de citar a declarar i, per tant, el risc de les cautelars continua ben vigent mentre la llei d’amnistia no estigui en vigor (no ho estarà fins al març o l'abril de l’any que ve). Aquest dimarts, més enllà de les novetats en el cas de Tsunami, el TSJC ha fixat per al 10 d'abril de l'any que ve el judici contra Jové, Salvadó i Garriga per la seva implicació en el referèndum. La Fiscalia els demana respectivament set anys de presó i 32 anys d’inhabilitació; sis anys i tres mesos de presó i 27 anys i tres mesos d’inhabilitació, i un any d’inhabilitació.

En plena ofensiva judicial, paral·lelament, fiscals del Suprem van signar un text conjunt adreçat al fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, en què mostren la “decepció” per la seva “manca de voluntat” de posicionar-se contra la futura llei d’amnistia, segons va avançar ahir la SER. No va ser l’únic bolet que va rebre ahir el màxim representant dels fiscals. El Suprem va dictar una sentència en què aprecia “desviació de poder” per promoure com a fiscal de sala l’exministra de Justícia Dolores Delgado, i va ordenar que es faci una nova proposta. Mentrestant, PSOE i Sumar feien valer la majoria progressista a la mesa per tramitar per la via d'urgència la llei d'amnistia i accelerar la seva arribada al Congrés.

Ho feien després de rebre l'aval dels lletrats, que dilluns van dictaminar en un informe no vinculant que no veuen elements "palmaris i evidents" d'inconstitucionalitat. Una interpretació oposada a la que van fer el 2021, quan es van oposar a tramitar la llei d'amnistia presentada per l'independentisme perquè entenien que la intenció era encobrir un indult general, expressament prohibit a la Constitució.

La tramitació, en qualsevol cas, es preveu llarga per l'oposició de PP i Vox. Aquest dimarts la mesa ja ha rebutjat la recusació que els populars van presentar contra el nou lletrat major de les Corts, Fernando Galindo, considerant que s'hauria d'haver abstingut en l'informe jurídic per haver format part del govern espanyol com a subsecretari de Política Territorial fins dos dies abans d'assumir el càrrec com a secretari general del Congrés.

Sigui com sigui, els populars ja han obert un segon front al Senat, on tenen majoria absoluta i on a més de rebutjar la llei d'amnistia al ple intentaran alentir-ne la tramitació quan arribi a la mesa de la cambra alta acordant que no cal tramitar-la per la via d'urgència com volen el govern espanyol i les forces independentistes. A més, el PP ha apuntat la possibilitat de presentar un recurs al TC contra la decisió de la mesa. Previsiblement, els populars acompanyaran aquest recurs d'una petició perquè el Constitucional adopti mesures cautelars i suspengui la tramitació de la norma. 

Vox tampoc es quedarà de braços plegats. El líder de l'extrema dreta, Santiago Abascal, va anunciar dilluns que es querellaran immediatament pel delicte de prevaricació contra els lletrats del Congrés autors de l'informe que “persegueix legitimar el cop a l'estat de dret mitjançant la inconstitucional llei d'amnistia”. També ho faran contra els membres de la mesa que votin a favor de la seva admissió a tràmit. “Tots els que col·laborin amb el cop han de saber que hauran d'assumir-ne les conseqüències”, va amenaçar.

El calendari de la tramitació

Un cop admesa a tràmit i si el TC no l'atura –cosa improbable per la majoria progressista–, el projecte obre la seva tramitació parlamentària per la via d'urgència, cosa que permet retallar a la meitat els terminis de què disposa la cambra per tramitar qualsevol iniciativa. Així, està previst que s'aprovi cap al desembre, però que el tràmit al Senat sigui més llarg, i probablement fins a la primavera no estarà en vigor.

stats