Política 07/05/2022

Més per Menorca es prepara per a les eleccions del 2023: canvi al Consell i continuisme al Parlament

Josep Juaneda i Josep Castells seran els candidats a la institució insular i a la cambra legislativa, i tanquen un equip amb experiència de gestió i joventut

Ivan Martín
4 min
Bep Juaneda, candidat de Més per Menorca al Consell de Menorca per a les properes eleccions, i darrere Miquel À. Maria.

MaóMés per Menorca ha estat la primera formació política a l’illa a decidir els candidats que lideraran les llistes electorals al Consell i al Parlament. La unitat i la cohesió interna han quedat evidenciades amb la presentació d’una única llista a cadascuna de les administracions. A més, el procés de primàries ha arribat pocs dies més tard de tancar una crisi al Consell, arran de l’aprovació de l’avantprojecte de la llei Reserva de la Biosfera i d’amenaçar de renunciar als deu càrrecs públics que té Més a la màxima institució insular.

Precisament Josep Juaneda, el rostre visible de la indignació de Més amb el PSOE –després que aquests darrers decidissin ajornar el ple en el qual s’havia d’aprovar inicialment l’esmentat avantprojecte de llei, encapçalarà el projecte de Més per Menorca al Consell. L’actual conseller de Medi Ambient i Reserva de la Biosfera és el nou líder dels econacionalistes, després d’uns anys en què Maite Salord i Miquel Àngel Maria han defensat els interessos menorquinistes.

Juaneda (Ciutadella, 1981) és llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i màster en Gestió Esportiva. Ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit de l’activitat física i l’esport dirigint diferents projectes esportius, a més d’exercir de coordinador de diferents clubs esportius. També ha estat tècnic d’esports al Consell i, durant dos anys, director insular d’Educació, Joventut i Esports. En l’àmbit municipal, va ser regidor a l’Ajuntament de Ciutadella del 2012 al 2019.

Amb tres consellers a la institució, tant a les eleccions de 2019 com de 2025, Josep Juaneda és conscient aquest llistó de Més no serà fàcil d’assolir: “Serà molt difícil igualar els resultats, però farem tot el que podrem”, i afegeix: “Es tracta de transmetre els valors de Més per Menorca, ens ho deixarem tot en l’intent, tot i que seran els menorquins els que decidiran el paper que ens correspongui”.

D’altra banda, Juaneda explica que l’objectiu continua sent ampliar les bases i les sensibilitats, i traslladar valors de treball en equip. De la resta de companys que l’acompanyaran, assegura: “Tots estan molt il·lusionats, motivats i amb capacitat de gestió, i combinen experiència amb veterania”.

En aquest sentit, Juaneda destaca la incorporació com a número dos de la nutricionista Noemí García: “Té una visió molt global del model social de Menorca i, especialment, a transmetre els valors d’una vida saludable mitjançant l’alimentació”. Els tres noms següents són Esteve Barceló, Raquel Marquès i Ferran Andreu.

Pel que fa a la candidatura de Josep Castells al Parlament, Més per Menorca ha aconseguit crear un equip de feina que somia a tenir un grup parlamentari propi, com va tenir al 2015. A l’experiència acumulada de Castells (Barcelona, 1970), cal sumar-hi l’aposta per dos pesos pesants de la formació: el conseller insular de Cultura, Patrimoni, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, i la batlessa de Ciutadella, Joana Gomila.

Josep Castells és llicenciat en Dret i acumula dues legislatures al Parlament. Afirma que ha decidit presentar-se per defensar els interessos de Menorca “amb un equip fiable, treballador, competent, amb experiència i un ferm compromís”. De les incorporacions que ha convençut perquè s’integrassin en el seu projecte, el dirigent sobiranista n’ha assenyalat el repte principal: “Donar continuïtat a la idea de Més a través de dues persones amb solvència contrastada en les seves facetes de batlessa i conseller”. 

Per acabar, ha valorat la feina feta aquesta legislatura al Parlament: “Hem tret el màxim rendiment dels nostres diputats per obtenir millores per a Menorca i per condicionar les polítiques del govern autonòmic”. Castells completa les cinc primeres posicions a la llista amb Leonor Berja i Damià Moll.

Tranquil·litat a la resta de partits

La passa feta per Més per Menorca ha estat la primera pel que fa a la concreció de candidats. L’ARA Balears s’ha posat en contacte amb totes les formacions polítiques amb representació a l’illa i no es preveuen moviments en aquest sentit fins a finals d’any o principis de 2023.

Així, el PSOE oficialitzarà els noms dels seus candidats a principis d’any, tot i que el lideratge de Susana Mora al capdavant del Consell no es discuteix ara mateix. En la mateixa situació es troba Unides Podem que, si no es produeix un daltabaix, repetirà Cristina Gómez com a cap de llista. Gómez valora el projecte polític del seu partit, que ja ha constituït el Consell de Coordinació Insular: “Estam molt contents per aquesta nova etapa i amb optimisme amb vista al futur. La idea és tenir més força a les pròximes eleccions, per aquest motiu consolidarem el projecte de Podem a l’illa”.

El PP no dona una data aproximada, però tot apunta que també anunciarà els candidats en el primer trimestre de 2023. Coia Sugranyes intentarà desbancar per segona vegada la coalició d’esquerres que governa el Consell de Menorca. Mentre que els candidats a la màxima institució estan pràcticament definits, la llista al Parlament presumeix més novetats, totes elles encara per decidir.

Finalment, Ciutadans considera que ara no és el moment de parlar de llistes i ho ha manifestat a través del seu portaveu, Eugenio Ayuso: “Continuam treballant per enfortir el partit en l’àmbit intern amb un pla estratègic”. I critica l’anunci de Més per Menorca: “Estan més preocupats pels seus propis interessos partidistes i per les cadires que per resoldre els problemes dels menorquins”.

Ayuso ha posat com a exemple el cas d’Andalusia: “Hi ha eleccions el juny i encara estam confeccionant llistes, per tant, encara hi ha temps a Menorca per planificar els pròxims comicis”. L’únic conseller que té la formació taronja al Consell és el gran dubte i podria deixar el seu lloc a un candidat nou.

stats