Xarxes socials
Política 28/10/2022

Més enllà de Joana Masdeu: 'bots', trols i 'astroturfing', el costat fosc de les xarxes socials

Així funcionen les campanyes organitzades per atacar polítics, periodistes i empreses i manipular el debat públic

4 min
Imatges del perfil de twitter de Joana Masdeu per l'article sobre bots, trols, astroturfing i xarxes socials. Diari ARA, Víctor Cabo.

BarcelonaMés d'un centenar d'usuaris de diferents xarxes socials ataquen i desprestigien durant cinc anys una actriu fins al punt que diverses marques deixen de treballar amb ella. L'empresa OnBranding, especialitzada en reputació digital, determina que els comptes són falsos: es gestionen tots des d'una mateixa adreça IP, ubicada al Panamà. "Algú s'havia obsessionat amb un personatge que ella havia interpretat", explica Selva Orejón, fundadora de l'empresa. En les últimes eleccions del Barça apareixen del no-res prop de 3.000 comptes de Twitter que intervenen en la disputa entre els diferents candidats. Quan s'acaba el procés electoral deixen de piular. "Són usuaris fake, responen a la voluntat d'algú que vol influir: 3.000 persones no es posen d'acord de cop i volta per intervenir en un debat", assegura Marc Argemí, fundador de Sibilare, la consultora d'analítica i gestió de xarxes socials que detecta els usuaris falsos. Els dos casos tenen un element en comú que coincideix, a una escala molt diferent, amb el de la falsa periodista que ha intentat defensar el diputat de Junts Francesc de Dalmases a Twitter, Joana Masdeu. Aquest element en comú s'anomena astroturfing.

L'astroturfing és l'art de tirar la pedra i amagar la mà a les xarxes i l'estratègia de qualsevol intent d'adulterar el debat públic. El nom surt de l'empresa de gespa artificial AstroTurf, que imita la gespa de veritat, anomenada grassroots en anglès, el mateix terme que es fa servir en aquest idioma per parlar dels moviments socials. Astroturfing és, doncs, qualsevol estratègia dirigida a fer passar un intent de manipulació social per part d'un actor interessat com un moviment cívic o social espontani a les xarxes.

Aquests intents de manipulació se solen vehicular mitjançant campanyes quirúrgiques —com el cas de la falsa periodista— o massives, i les despleguen bots, semibots o astroturfers, explica el sociòleg Jordi Morales i Gras, cofundador de l'empresa d'anàlisi de dades Eudan. Els bots són comptes —normalment de Twitter— que no tenen cap usuari real al darrere. Estan automatitzats i programats per actuar d'una manera determinada: fent retuits o likes d'uns comptes concrets o de piulades que incloguin una paraula determinada, per exemple. Els semibots combinen aquest comportament mecànic amb intervencions humanes. Els astroturfers són comptes que gestionen manualment, a canvi de diners, mercenaris digitals.

Els trols, en canvi, "són persones que intervenen a la conversa digital sense voluntat de dialogar ni seguir les regles del joc", diu Argemí. "Tenen un objectiu espuri, actuen habitualment sota pseudònim i admeten la mentida i l'insult com a mitjà". No dubta en qualificar Joana Masdeu com un trol de curta volada. Morales el qualifica de principiant: "A un professional no l'haurien enganxat tan fàcilment, ni hauria creat una identitat tan fàcil de demostrar que era falsa". El compte de Masdeu no va durar obert ni tres dies.

Biaix de confirmació

El perfil a Twitter de la periodista fantasma intentava despertar una campanya de defensa del diputat de Junts sembrant el dubte respecte als que n'havien denunciat l'actitud. Atacava el sector pragmàtic del partit acusant-los de fer caure Dalmases —forçat a dimitir com a vicepresident de Junts— per una "venjança clara" per haver hagut de sortir del Govern. Centenars de persones se la van creure i en van redifondre les piulades, però això no és estrany.

"Estem predisposats psicològicament a creure'ns la informació que ens dona la raó i és congruent amb la nostra visió del món", explica Morales. Aquesta predisposició la causa un fenomen psicològic conegut. "Si veus un article que subratlla el que ja penses i que redifon gent que s'assembla molt a tu, n'hauries de desconfiar, hi ha una altíssima probabilitat que siguis víctima d'un biaix cognitiu: el biaix de confirmació", afegeix.

A això s'hi afegeix un altre fenomen, detalla Argemí: "La psicologia dels anys quaranta, de l'estudi del rumor, va explicar que tendim a recordar allò que confirma els nostres prejudicis, oblidant-ne la font". Així aconseguim cobertura per als prejudicis que ja teníem, però oblidem d'on hem tret la informació. "Per això a vegades la manipulació més eficaç, més que un atac directe, que es pot desacreditar fàcilment, és sembrar sospites", assegura.

Twitter, la xarxa reina

Aquestes dinàmiques de manipulació del debat públic es fan notar especialment a Twitter. Argemí diu que la xarxa —que finalment sembla que acabarà comprant Elon Musk— "funciona com un focus group per saber quines idees del debat polític triomfen, quins missatges poden cristal·litzar". Morales, que també és professor a la Universitat del País Basc, estudia amb altres investigadors l'ús de Twitter entre els parlants de les diferents llengües europees. "Claríssimament, l'estat espanyol és el segon país on s'emeten més tuits, i gran part d'aquests són catalans", avança. Té clar que, "a Catalunya, Twitter té una penetració superior a la mitjana mundial".

Tot i la importància d'aquesta xarxa social, és molt difícil identificar qui hi promou algunes campanyes per adulterar el debat públic, lamenta Argemí. "Es poden muntar amb usuaris a favor i en contra d'un bàndol, alguns de coordinats i d'altres que van per lliure. Es poden planificar perquè no sigui fàcil determinar que són campanyes organitzades, fins i tot amb atacs de falsa bandera", explica. A OnBranding han investigat algunes empreses que ofereixen serveis per atacar rivals per encàrrec. N'han trobat a Llatinoamèrica, al Regne Unit i també a Catalunya —una, en concret, que fa anys es va traslladar a l'estranger–. "Hi ha un grandíssim mercat per comprar usuaris falsos", afirma Orejón, i el preu varia "depenent de la qualitat que tinguin: l'antiguitat, l'idioma..." L'experta afegeix que fins i tot es poden comprar aplicacions per gestionar xarxes de bots tan senzilles de fer servir com les que empra qualsevol community manager.  

stats