Mediterrani
Política 24/11/2022

La crisi alimentària i energètica posa en guàrdia la UE davant una nova onada migratòria al Mediterrani

Els governs d'Espanya i el Marroc mantindran la primera cimera d'alt nivell des de fa set anys

4 min
Foto de família del setè fòrum de la Unió per al Mediterrani que s'ha celebrat a la Fundació Miró

BarcelonaLa invasió russa d'Ucraïna ha desencadenat una crisi energètica i alimentària que afecta tot Europa, però també els seus veïns del nord d'Àfrica. Amb la gravíssima crisi social que pateixen el Marroc, Tunísia i Egipte, i també Algèria en un altre nivell, la perspectiva que això acabi desembocant en una fugida massiva d'un jovent que representa la majoria de la població, que té totes les portes tancades, preocupa a la UE. L'impacte social i econòmic de la guerra d'Ucraïna ha marcat la cimera d'aquest dijous a Barcelona, on s'han reunit els ministeris d'Exteriors de la Unió per al Mediterrani (UpM), l'únic organisme que agrupa els 44 països de la regió (aquest dimarts s'ha fet efectiva la incorporació de Macedònia del Nord). A la trobada no hi ha assistit cap representant de la Generalitat.

"Ens agradi o no som veïns, i els veïns poden tenir bones o males relacions, però hem de treballar junts per afrontar els problemes comuns", ha dit el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. "La bretxa entre els dos costats del Mediterrani és enorme i cada cop es fa més grossa", ha constatat Borrell, que ha apostat per "afavorir el desenvolupament local perquè els joves puguin quedar-se a casa seva" i, mentrestant, "regular els fluxos migratoris, perquè els fluxos irregulars generen morts al sud i una inquietud al nord que alimenta els discursos de solucions falses a problemes reals". Borrell ha dit també que els fluxos "han de respondre a la capacitat d'absorció dels mercats laborals europeus" que necessiten immigrants. El representant europeu ha proclamat que "cap persona és il·legal", potser per apaivagar el malestar per les seves declaracions recents en què es referia a Europa com "un jardí envoltat de jungla".

Un discurs, el de Borrell, que casa poc amb la realitat del blindatge de les fronteres europees i que genera el drama quotidià de les morts al Mediterrani: l'ONU ha documentat 25.104 persones mortes i 16.302 desaparegudes intentant creuar el Mediterrani des del 2014, a les quals caldria sumar totes les que no han deixat rastre. "Els joves dels països del sud, que són la clara majoria de la nostra població, necessiten feina, oportunitats i esperança", ha reblat Ayman Safadi, copresident jordà de la UpM.

Olivier Varhely, comissari d'Ampliació europeu, ha apostat per fer "coses tangibles i visibles per a la gent" i ha posat com a exemples els crèdits i inversions en matèria de digitalització, immigració, ocupació i emergència climàtica. A la reunió s'ha presentat el projecte Medusa: un cable submarí de fibra òptica d'alta capacitat que anirà de Portugal fins a Egipte passant pel Marroc, Algèria, França, Tunísia, Itàlia i Xipre.

El comissari ha optat per continuar accelerant l'ampliació de la UE a l'Est –després del reconeixement de l'estatut de candidat d'Ucraïna– i ha anunciat que Bòsnia i Hercegovina "podria ser el pròxim".

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, que ha aprofitat la trobada per reunir-se amb el seu homòleg marroquí i celebrar la represa de les relacions diplomàtiques entre Madrid i Rabat, ha situat Barcelona com "la capital diplomàtica de la Mediterrània", que aposta per convertir en una "àrea de prosperitat, estabilitat i seguretat compartida". Albares ha anunciat que, coincidint amb la presidència de torn espanyola de la UE el segon semestre del 2023, es convocarà una cimera d'alt nivell dels països euromediterranis.

Espanya i el Marroc exhibeixen la reconciliació

"El full de ruta que Espanya i el Marroc van signar l'abril d'aquest any s'està complint punt per punt", ha dit aquest dijous a Barcelona José Manuel Albares, després de reunir-se amb el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, en el marc de la cimera de la Unió pel Mediterrani. Bourita s'ha referit al seu col·lega espanyol com un "bon amic" i ha mostrat "satisfacció" per la cooperació entre els dos països. Es tanca així definitivament la crisi diplomàtica oberta per l'acollida a Espanya del líder saharaui Ibrahim Ghali, com també la polèmica per la mort de desenes de migrants a la tanca de Melilla el 24 de juny. Bourita s'ha limitat a dir que hi ha una investigació oberta al Marroc, però que el drama d'aquell dia a la tanca va ser resultat d'una "cosa planificada" per les màfies.

Bourita i Albares, avui a Barcelona

La reconciliació entre Madrid i Rabat ja està donant resultats pràctics: segons Albares, l'arribada de migrants des del regne alauita s'ha reduït "un 20%", mentre que els intercanvis comercials han crescut "un 30%, fins als 7.000 milions d'euros". Tot i que s'havia d'haver materialitzat fa mesos, el ministre espanyol ha assegurat que molt aviat es reprendrà el trànsit de mercaderies a les fronteres terrestres de Ceuta i Melilla. Tot plegat es consolidarà en una cimera d'alt nivell amb els caps de govern al gener o al febrer, la primera en set anys.

Albares celebra el pacte a Kosovo

Albares també ha aprofitat l'ocasió per valorar l'acord que Sèrbia i Kosovo van assolir dimecres a la nit per desescalar el conflicte de les matrícules de cotxe, un pacte aconseguit gràcies a la mediació europea. "Tot el que sigui millorar el diàleg entre Belgrad i Pristina tindrà el suport d'Espanya. Són moments molt complexos al món, en què la guerra ha tornat. Per tant, tot el que sigui avançar en cooperació tindrà el nostre suport", ha afegit.

stats