"La xifra de ferits, manipulada per magnificar la repressió policial": el relat de la suposada violència

La Fiscalia denuncia la "presència física intimidatòria" i el "vandalisme desplegat" dels ciutadans

En la línia del que ha anat mantenint durant tota la instrucció, la Fiscalia ha deixat per escrit els seus arguments sobre la violència per justificar la suposada rebel·lió. El ministeri públic veu enfrontaments violents tant en els fets davant la conselleria d'Economia del 20 de setembre com en el referèndum de l'1 d'octubre, i sempre promoguda des de la ciutadania mobilitzada. 

La Fiscalia demana 25 anys de presó per a Junqueras i entre 16 i 17 per a la resta de presos polítics

"El pla secessionista preveia la utilització de tots els mitjans que fossin precisos per aconseguir el seu objectiu, inclosa –davant la certesa que l'Estat no acceptaria aquella situació– la violència necessària per assegurar el resultat criminal pretès, servint-se de la força intimidatòria que representaven, d'una banda, l'actuació tumultuària desplegada amb les grans mobilitzacions ciutadanes promogudes per ells, i, de l'altra, l'ús dels Mossos que com a cos policial armat i integrat per 17.000 efectius acataria exclusivament les seves instruccions i, arribat el cas, podria protegir coactivament els seus objectius criminals". Aquesta llarga frase resumeix el relat que sosté la Fiscalia, i dona per fet que la policia catalana estava sota les ordres del pla del Govern, juntament amb la societat civil. 

El 20 de setembre: "setge" i "vandalisme"

"Per protegir el referèndum, els promotors i impulsors del Procés van acudir a la mobilització com a element de pressió, així com a l'execució d'actes de força, d'intimidació i de violència, entorpint greument l'exercici de la funció jurisdiccional", denuncia el ministeri públic, en relació a la concentració que va tenir lloc davant la conselleria d'Economia. La Fiscalia entén que va ser una convocatòria "incendiària" que va provocar que la massa "s'abraonés fins a empènyer, gairebé derruir, la mateixa porta d'entrada de l'edifici en un ambient crispat i hostil". 

Sobre les armes que hi havia a l'interior dels cotxes policials, que estaven accessibles, la Fiscalia destaca que l'armament va quedar "a l'abast del vandalisme desplegat", una actitud dels manifestants que es va traduir en "llançament d'objectes, setge i insults". 

L'1-O, el "legítim ús de la força policial"

"Com a conseqüència d'aquesta mobilització, milers de ciutadans van fer front a la feina dels membres de la forces de seguretat, cosa que –a més de les lesions sofertes per alguns ciutadans fruit del legítim ús de la força policial– es va materialitzar en nombrosos actes de violència que es van produir lesions a diferents agents i van causar dany al seu material". En el seu escrit de conclusions, la Fiscalia destaca que la jornada de l'1-O va acabar amb 93 agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil ferits. 

El ministeri públic treu ferro als ciutadans que van resultar víctimes de la repressió policial: "En el curs dels enfrontaments, segons dades facilitades per la Generalitat, també van resultar lesionats nombrosos ciutadans, havent proporcionat una xifra propera al miler que va ser manipulada per magnificar la repressió policial". Si bé en el cas dels agents n'hi ha prou a explicar que hi va haver prop d'un centenar de ferits –sense esmentar la consideració–, en el cas dels votants la Fiscalia sí que entra a valorar la gravetat.

"En un elevat percentatge de casos l'atenció mèdica que van rebre va ser exclusivament com a conseqüència de marejos i crisis d'ansietat i no lesions causades pels funcionaris policials. Només quatre persones ingressades en centres hospitalaris, dos d'ells ferits lleus i dos més ferits greus". La Fiscalia recorda el cas de Roger Español, que va perdre un ull en rebre l'impacte d'una pilota de goma. "Un d'ells [dels ferits greus], després d'agredir un funcionari policial mitjançant un llançament d'una tanca metàl·lica, raó per la qual esta sent investigat en un procediment judicial". 

"Presència física intimidatòria"

L'actuació dels cossos policials va venir propiciada per la construcció d'un "mur humà" davant dels col·legis electorals, que van fer accions que incloïen "actes d'agressió causant lesions, llançament d'objectes, tanques metàl·liques i pedres, insults, presència física intimidatòria i resistència greu al compliment de la funció encomanada als cossos policials". "Va ser determinant perquè la policia i la Guàrdia Civil no poguessin desenvolupar la seva tasca i es pogués celebrar –tot i que sense cap garantia legal– la jornada de votació com a pas previ a declarar la independència", conclou la Fiscalia.  

EDICIÓ PAPER 09/12/2018

Consultar aquesta edició en PDF