La manca de càrrecs a Madrid deixa palesa la poca influència de les Illes

PalmaQue les Balears gairebé no tenen influència en el govern espanyol és ja un tòpic entre la classe política i la ciutadania de les Illes. Però tots els tòpics ho acaben sent per la seva vinculació amb la realitat. La darrera remodelació del govern de Pedro Sánchez ha tornat a deixar palès que la distància que separa l’Arxipèlag de Madrid és massa gran perquè les reivindicacions illenques arribin a bon port. Les modificacions en l’executiu espanyol, en el qual s’han incorporat set ministres nous, de moment no ha implicat cap nova presència insular a la Moncloa. Així doncs, el menorquí Marc Pons encara és el polític balear que hi té un càrrec més elevat, com a cap de gabinet de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera. Més amunt, res de res. I això que, amb 22 ministeris, hi ha lloc per a representants de les desset comunitats autònomes.

“Els pesos més valuosos els tenim a l’autonomia”, assenyalen fonts del PSIB, les quals mencionen noms com el de la presidenta del Govern, Francina Armengol; la delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo; i el president de l’Autoritat Portuària de les Balears, Francesc Antich. “Qualsevol d’ells podria ser ministre”, asseguren, a més d’argumentar que no s’examina la preparació tant com es miren “els equilibris interns”. De tota manera, des del partit també es destaca que encara s’han d’elegir els nous secretaris d’Estat, un càrrec en el qual “històricament” hi ha hagut representants illencs. A més, defensen que els moviments que hi ha hagut a l’executiu de Sánchez “no són dolents” per als socialistes de les Balears. Això no lleva que la manca de representació en el govern de l’Estat no hagi estat un problema, reconeixen, encara que també matisen que “cap executiu es fa seguint criteris territorials”. Així i tot, insisteixen a assegurar que els socialistes illencs “no han estat menyspreats” per Sánchez.

Lluny de la realitat espanyola

Celestí Alomar, que va ser director general de Turisme en el primer govern de Felipe González, quan encara no estava afiliat al PSIB, considera que “Madrid és un món tancat en ell mateix, i cada vegada més”. A més, qualifica de “minsa” la tradició que hi hagi algun secretari d’Estat de les Balears. “Hi va haver Joan Mesquida i, aquesta legislatura, Isabel Oliver [la qual va deixar el càrrec el 2020] i Isabel Borrego per part del PP. És una tradició molt curta”, afegeix. Quant a la capacitat d’influència del PSIB en el PSOE, l’excàrrec socialista assenyala que “no pot estar a l’altura de federacions com Andalusia”. Per això, creu que cercar aliats com el País Valencià per fer polítiques a favor de la perifèria “no és mala estratègia”.

D’altra banda, les Balears continuen amb una representació política sota mínims, malgrat que “la seva població ha augmentat més, proporcionalment, del que ho ha fet la de la resta d’Espanya”, segons apunta el politòleg mallorquí instal·lat a Madrid Pedro Riera, que actualment és professor titular de Ciència Política en el departament de Ciències Socials de la Universitat Carlos III. 

D’altra banda, Riera subratlla que aquesta situació no té res a veure amb el suport que Francina Armengol va donar en el seu moment a Patxi López quan es va enfrontar a Pedro Sánchez en les primàries. “No és el factor explicatiu, perquè Sánchez acaba de repescar Óscar López, que va donar impuls a la candidatura de Patxi López, i l’ha posat en un càrrec important”, comenta. “Òbviament, Sánchez ha recompensat la gent que va estar amb ell, però no ha comptat només amb aquestes persones”, continua, a més de recordar que “Francina va canviar quan va veure que era un cara a cara amb Susana Díaz i va donar suport a Sánchez”. “Crec que és un tema estructural, perquè ni tan sols hi ha ara càrrecs en aquesta àrea on les Illes tenen tant de pes”, sentencia.

Per part seva, el sociòleg Antoni Tarabini creu que manquen persones de pes polític i recorda el que va tenir el socialista Fèlix Pons, que va ser ministre d’Administració Territorial del 1985 al 1986 i president del Congrés fins al 1996. “En aquests moments no tenim una persona de referència i l’única de confiança que hi ha a les Balears a hores d’ara és Aina Calvo”, apunta. De fet, Calvo va ser directora de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament fins que va ser nomenada com a delegada del govern.

Els cinc ministeris d’Unides Podem

Però el problema de la manca de representants illencs en el govern espanyol no afecta només el PSIB, perquè cal recordar que als cinc ministeris d’Unides Podem tampoc no hi ha càrrecs de les Balears més enllà de la tasca de Lidia Rubio com a assessora de la ministra d’Igualtat, Irene Montero. “Podem és un partit molt centralista, sense una bona representació dels diferents territoris de l’Estat en els òrgans de direcció”, comenta Pedro Riera. D’altra banda, les diferències entre els corrents interns compliquen un poc més les coses. “Quants Podem hi ha ja? Perquè el del vicepresident Yllanes no té res a veure amb el de Madrid”, remarca Antoni Tarabini. 

Però des del partit es lleva importància a la manca de càrrecs de les Balears. “La influència no es mesura tant pels càrrecs que es posen o no”, explica el portaveu de Podem al Parlament balear, Alejandro López, que també destaca que els partits d’àmbit estatal “tenen una concepció molt diferent de la política” respecte dels d’àmbit autonòmic. “Tenim dues persones a l’executiva estatal del partit i una diputada en la direcció del grup parlamentari del Congrés. Si alguna vegada ens necessiten, tenim gent amb experiència, però quan hi ha pocs llocs, com és el nostre cas, es mira més un perfil tècnic potent que la representació territorial”, afegeix.

Tenir representació en el govern espanyol sí que és una qüestió cabdal per a una formació com MÉS per Mallorca –l’ecosobiranista Joan Gorizard és director general de l’Institut per a l’Estalvi i la Diversificació de l’Energia, que depèn del Ministeri per a la Transició Ecològica–, que lamenta “la poca importància que les Illes tenen per al govern de Sánchez”, segons apunta el diputat Josep Ferrà, que considera que el PSOEés “cada vegada menys d’esquerres i menys perifèric”. “Sánchez ha volgut fer un punt i a part, un altre PSOE, i ni en aquest ni a l’altre hi ha les Balears. No existim”, critica. Per part d’El Pi, el diputat Josep Melià –el seu pare, Josep Melià, va ser secretari d’Estat per a la Informació amb el govern de Suárez– considera que les sucursals no tenen “cap estructura potent a la seu central”.

Partits de la dreta, com Ciutadans i el PP, manifesten una opinió semblant. “Continuar sense cap ministre o secretari d’Estat posa el focus en el poc pes d’Armengol, però també d’Yllanes”, remarca la portaveu de Ciutadans, Patricia Guasp, la qual recorda que, malgrat la remodelació, “continuam amb la mateixa ministra d’Hisenda”, de qui depenen temes com el REB (Règim Especial Balear).“Ens preocupa molt que aquestes reivindicacions quedin enrocades”, lamenta.

“Es posa de manifest que tenim un pes nul a Madrid”, s’hi suma el portaveu del PP al Parlament, Toni Costa, convençut que la gestió dels fons europeus està “absolutament centralitzada”. Així mateix, Costa reconeix que aquest problema de representació és històric i també ha afectat el PP –els populars han tingut dos ministres, Abel Matutes i Jaume Matas–. “Fa anys que no hi ha persones amb pes polític suficient per optar-hi”, sentencia.