La Llei de fosses ha permès exhumar 70 cossos, només 16 dels quals s'han pogut identificar

A la segona fase del pla s'aplicaran estudis antropològics si no hi ha possibilitat de comparar l'ADN de les restes

La Llei de fosses de la Comunitat balear ha permès l'exhumació de 70 cossos, només 16 dels quals s'han pogut identificar. Uns altres 20 són al País Basc per tal de continuar amb la seva identificació, tot i que resultarà complicat que es pugui dur a terme, segons dades aportades aquest dijous pel secretari autonòmic de Memòria Democràtica,  Jesús  Jurado, i la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, a bans  de començar la primera reunió de la Comissió  del pla de fosses d'aquesta legislatura.

Durant el primer pla de fosses de 2018-2019 s'han efectuat feines en un total de 12 llocs. La majoria de cossos no han pogut ser identificats a causa del seu  deteriorament , "encara que queda molta feina per fer", tal com ha explicat Jurado.

A Porreres, per exemple, no s'ha pogut acabar la intervenció i hi ha un total de 36 cossos, per la qual cosa serà un dels primers llocs on  es   reprendran  les tasques. A la reunió d'aquest dijous s'ha  de  decidir  el calendari d'actuacions, però probablement les feines a Porreres es faran de manera simultània  amb les tasques d' algun altre  dels punts escollits.

El pla d'exhumacions per a 2019 i 2020 preveu executar una segona fase d'excavació al cementeri de Porreres i escometre els treballs a Son  Coletes  (Manacor), Forn de  Calç  del Coll d'Artà-Salma, Valldemossa, Sencelles (segona part), s es  Figueretes  (segona fase), Bunyola i Santa Maria (segona fase). Encara se n'ha d'aprovar el calendari definitu i decidir la contractació d'una empresa especialitzada. En la primera fase, l'empresa externa encarregada de les obres i les feines d'identificació ha estat Aranzadi.

Per intentar incrementar el nombre d'identificacions, s'obrirà una altra línia basada en els estudis  antropològics , que  consisteixen a detectar trets característics dels cossos, com  lesions , morfologia dental o particularitats físiques, que permetin establir  coincidències  entre les restes i algunes de les persones donades per desaparegudes. Aquesta línia se  seguirà en el cas que no hi hagi ADN a les restes trobades o que no es tingui n mostres dels familiars amb les quals comparar  aquest ADN. "Encara que només una sola persona pugui ser identificada d'aquesta manera, ja valdrà la pena", ha  destacat  Jurado.

Castro ha recordat que aquesta tasca de memòria històrica és  un  dels compromisos dels Acords de Bellver; per tant, es tracta d'un tema molt important al qual s'ha de donar  continuïtat .

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF