Lesmes frena nomenaments vist l'imminent acord pel CGPJ

MadridTot apuntava que el desbloqueig dels òrgans constitucionals seria en cascada i que el primer acord acabaria sent per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Però el PSOE i el PP han sorprès amb un primer pacte per RTVE –amb consellers designats per Unides Podem i el PNB–, mentre que les negociacions per acabar amb el mandat en funcions des de fa més de dos anys de Carlos Lesmes i tot l’òrgan de govern dels jutges han entrat en un terreny pantanós que podria desencallar-se en qualsevol moment o bé allargar-se ja fins a la setmana que ve. Enmig d’aquest context, el CGPJ actual ha decidit aquest dijous donar una setmana més de marge als equips negociadors ajornant a dijous que ve els nomenaments previstos de vuit alts càrrecs judicials. Aquest dijous a la nit, fonts del PSOE i PP han constatat que hi ha "esculls" per tancar un acord per renovar el CGPJ i la resta d'òrgans constitucions després de les últimes converses que han mantingut durant el dia.

Aquesta decisió, sumada al fet que dilluns finalment no declararà l’extresorer del PP en el judici pels papers de Bárcenas a l’Audiència Nacional –s’ha ajornat una setmana més per problemes d’aforament a la sala–, han tret pressió tant al PP com al PSOE. El ple del CGPJ ha viscut un debat intens sobre per què havia de tirar endavant alguns nomenaments com els de la jurisdicció militar però, en canvi, frenar els tres del Tribunal Suprem i cinc més de tribunals superiors de justícia i audiències provincials. Al final ha optat per una decisió salomònica: convocar un ple extraordinari per a dijous vinent en què s’abordin els nomenaments, tret que abans hi hagi acord per renovar el CGPJ i sigui l'equip següent el que se n'encarregui.

No és el primer cop que Lesmes atura tota acció vista la imminència d’un possible acord. Malgrat que durant els últims dos anys no ha parat de fer designacions que han enervat el PSOE, tant el gener com el juliol del 2020 ja va paralitzar nomenaments. Dilluns passat, però, es va trobar amb un grup de vocals, amb conservadors i progressistes, que es van oposar a la decisió i van forçar la inclusió de les designacions en l’ordre del dia d’aquest dijous. Però al final una majoria ha decidit tirar la pilota endavant mentre el PSOE i el PP s’han compromès a avançar en el desbloqueig dels òrgans constitucionals –a més del CGPJ queda pendent el Tribunal Constitucional, en què Lesmes és en les travesses per ser designat magistrat per part dels populars– en els “pròxims dies”.

Dimecres a la nit semblava que l’acord pel CGPJ havia de ser imminent. Fonts populars recomanaven esperar fins entrada la nit, però aquest dijous ja refredaven la situació. L’equip de Casado continua parapetat en el veto als candidats que va proposant Podem, després d’haver descartat el jutge de l’Audiència Nacional José Ricardo de Prada –un dels responsables de la sentència de la Gürtel i que va considerar acreditada la caixa B del PP– i la jutge en excedència i actual delegada del govern espanyol contra la violència de gènere, Victoria Rosell.

Els dubtes sobre la presidència

Però l’acord pel nou consell d’administració de RTVE marca el camí de l’equilibri de forces en les pròximes renovacions. Fonts del PP van evitar assenyalar ahir que l’acord fos també amb Podem i el PNB, però el cas és que s’han designat consellers dels dos partits. Des de les negociacions de l’agost passat el PSOE també remarca que hi haurà representació del seu soci de coalició en el repartiment. Els populars estarien fent mans i mànigues per intentar justificar un acord amb Podem que no semblés que és amb Podem. Sobre la taula hi hauria l’elecció de José María Fernández Seijo, que va decretar nul·les les clàusules sòl, i Ignacio Espinosa, del TSJ de La Rioja.

A banda, la negociació seguiria encallada en qui ha de presidir l’òrgan de govern dels jutges. Hi ha consens aquest cop que sigui una dona, però tant el PP com el PSOE s’han compromès a reservar el nom fins al final perquè no passi el mateix que amb l’acord perquè Manuel Marchena fos el magistrat del Tribunal Suprem. Una de les opcions seria donar tres noms a cada vocal perquè, sense la decisió directa dels partits, elegissin qui ha de ser la nova presidenta de l’òrgan de govern dels jutges.