El PSOE i Podem pretenen rebaixar de 210 a 176 els diputats necessaris per desbloquejar el govern dels jutges

MadridEl PSOE i Unides Podem han registrat aquest dimarts al Congrés la reforma de la llei orgànica del poder judicial amb la qual pretenen esquivar el veto del PP a la renovació de l'òrgan de govern dels jutges, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), amb el mandat caducat des de fa gairebé dos anys. La proposta més destacada és el canvi de majories que plantegen per desbloquejar el nomenament de part del CGPJ: si prospera la reforma, de les tres cinquenes parts del Congrés necessàries fins ara (210) es passaria a la majoria absoluta (176).

La decisió del president del CGPJ, Carlos Lesmes, de renovar la sala penal del Suprem va ser la gota que va fer vessar el vas de la paciència de la Moncloa i el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ja aleshores que estaven estudiant una reforma legal per desbloquejar el consell. L'anunci s'ha materialitzat aquest dimarts amb el registre d'una proposició de llei. El govern de Pedro Sánchez no es mulla així i cedeix el protagonisme als partits.

Repassem les principals claus d'aquest complex canvi legal, que ja ha rebut una allau de crítiques d'associacions de jutges així com del PP –el líder dels populars, Pablo Casado, ja ha promès recórrer al Tribunal Constitucional– i també Ciutadans. En canvi, la majoria de la investidura, així com Junts per Catalunya, la veuen amb bons ulls.

De dos terços a majoria absoluta

El principal canvi legal rau en la forma d'elecció d'alguns dels vocals del CGPJ. L'òrgan de govern dels jutges està format per un total de 20 persones. La reforma en qüestió afecta el nomenament de 12 d'aquests càrrecs, els que són membres procedents de la carrera judicial, la designació dels quals està regulada en la llei orgànica del poder judicial. En aquest cas, es redueix la majoria reforçada de tres cinquenes parts perquè el Congrés i el Senat designin sis d'aquests càrrecs, respectivament, a una simple majoria absoluta en una segona votació.

No es fa cap canvi en la resta de designacions, la dels vuit membres de reconegut prestigi amb una carrera professional de 15 anys, perquè és la Constitució la que recull que s'escolliran per les Corts amb una majoria de tres cinquenes parts, quatre vocals per la part del Congrés i quatre pel Senat. Canviar això suposaria una reforma de la carta magna i, amb la reforma de la llei orgànica del poder judicial, el PSOE i Unides Podem en tenen prou amb majoria absoluta –si l'aconsegueixen– per tirar-la endavant.

El pla B i C a la falta d'acord

El text preveu tots els escenaris possibles de bloqueig. Què passa si s'ha de constituir el CGPJ i el Congrés o el Senat no han fet la feina? El PSOE i Unides Podem proposen que el consell es pugui renovar i tenir plens drets amb una composició mixta: la meitat de vocals nous escollits per una cambra, i l'altra meitat dels vells que encara estiguin pendents de renovar per falta de consens. I què passa si hi ha acord per a la renovació dels 12 jutges del torn judicial però no els de reconegut prestigi? Doncs tres quarts del mateix. La reforma permet la renovació a mitges del CGPJ.

Limitació de les funcions amb el mandat caducat

L'últim escenari que preveu la reforma que proposen el PSOE i Unides Podem és l'actual: que no hi hagi acord ni al Congrés ni al Senat per renovar el conjunt del CGPJ. Si és així, però, la reforma estipula que es limitin les atribucions de l'òrgan de govern dels jutges. Principalment: que no pugui fer nomenaments dins de la carrera judicial. És a dir, que no es repeteixi la situació de fa dues setmanes, en què Lesmes va designar tres nous magistrats de la sala penal del Tribunal Suprem. La setmana passada també va enutjar el govern espanyol amb la convocatòria de noves places per a diferents audiències provincials.

Tramitació d'urgència en dos mesos

Un dels dubtes que hi havia fins ara era quina seria la fórmula per presentar la reforma. Al final el govern de Pedro Sánchez ha optat per la de la proposició de llei en lloc d'aprovar al consell de ministres un projecte de llei. Això permet a la Moncloa accelerar la tramitació amb l'objectiu de tenir-la llesta en només dos mesos, ja que no és necessari demanar informes preceptius ni al Consell d'Estat ni al Tribunal Constitucional, on el PP vol elevar un recurs. La ministra portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha censurat que Casado estigui "incomplint la Constitució" amb el bloqueig a la renovació i prometi recursos.