La llei d'amnistia
Política 10/12/2023

L'Oleksandr i el Joan: dos manifestants més camí de la presó si no arriba l'amnistia

Alerta Solidària considera les sentències una reacció dels magistrats a la mesura de gràcia

3 min
Un agent antiavalots actuant durant les protestes postsentència de l’octubre passat.

BarcelonaSet anys i mig i dos anys i mig. Aquestes són les dues últimes condemnes que han rebut dos manifestants per diferents mobilitzacions durant el Procés. Unes sentències que van arribar el novembre, en plena ofensiva judicial contra l'amnistia. La croada dels jutges contra aquesta mesura no només afecta els dirigents independentistes, també l'estan patint manifestants. Així ho veu, almenys, Alerta Solidària, que porta la defensa de la majoria d'aquests joves i que ho atribueix al context polític.

"Són sentències que en altres ocasions haurien estat absolutòries per l'alt cúmul de contradiccions dels policies que testifiquen i que ara són condemnatòries sota el convenciment que l'amnistia ja ho arreglarà", exposa el portaveu d'aquesta organització antirepressiva, Martí Majoral, en una conversa amb l'ARA. "Hi ha una voluntat de castigar per part dels jutges, que veuen, enfadats, com no deixen de jutjar manifestants que creuen que després seran absolts", afegeix.

Majoral revela que mai s'havien trobat amb una situació semblant: "En els últims dies han arribat diferents condemnes de presó precipitades sense precedents amb els mesos i anys anteriors". Parla dels casos de l'Oleksandr, d'Arenys de Mar, o del Joan, de l'Alt Empordà. El 23 de novembre, l’Audiència de Barcelona condemnava el jove arenyenc a 7 anys i mig de presó per haver llançat un artefacte pirotècnic, que no va ser localitzat ni definit al judici, i haver provocat lesions auditives a dos agents de la Policia Nacional en una protesta contra la sentència del Procés a Barcelona. La defensa presentarà recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, perquè considera que es tracta d'un "càstig desproporcionat" mentre critica que "la principal prova de càrrec" sigui únicament "la declaració dels agents", com estableix la sentència.

Menys elevada ha estat la condemna que acaba de rebre el Joan, acusat de fustigar un grup d'espanyolistes que el 9 d'octubre del 2020 es van concentrar per donar suport al rei amb motiu d’una visita a Barcelona. L'empordanès ha estat condemnat a dos anys i quatre mesos de presó per haver dibuixat una creu amb un esprai negre a la bandera espanyola que una de les manifestants portava a l’esquena, alhora que li clavava "empentes i puntades de peu" i la insultava, segons conclou el jutge. El jove, que nega qualsevol acte d’assetjament als manifestants monàrquics, perquè diu que la policia separava els dos bàndols, va negar durant el judici que la policia li intervingués l'esprai quan el va identificar, contradient els agents.

Una pancarta amb el lema "Catalunya no té rei" durant la protesta contra Felip VI a Barcelona.

Terrorisme pels CDR

També s'ha fet públic ara l'escrit d'acusació contra els membres dels CDR de l'operació Judes. La Fiscalia de l'Audiència Nacional demana 27 anys de presó per a vuit d'ells pels delictes de pertinença a organització terrorista, tinença de substàncies explosives de caràcter terrorista i estralls en grau de temptativa i per a quatre acusats més, vuit anys pel primer delicte. "Premen l'accelerador", denuncia Majoral, que recorda que les defenses han "patit quatre anys d'instrucció plens d'entrebancs i d'obstruccions per part del mateix jutge que ara podem veure com és de rebuscat amb la instrucció del cas del Tsunami Democràtic". Es refereix al jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón, que s'ha convertit en ariet de la dreta contra l'amnistia. Alerta Solidària també engloba en aquesta tendència les dues sentències contra en William i l'Andreu, els dos joves condemnats a presó per les protestes per l'empresonament del raper Pablo Hasél, tot i que ells es quedaran fora de l'abast de l'amnistia.

stats