CiutadellaSis coordinadors en set anys i sense representants propis a les institucions. El sorpasso de Vox a les eleccions municipals i autonòmiques del 2023 s’ha quedat en no res a Menorca. Cap dels dos càrrecs públics que van aconseguir representació, Maite de Medrano (al Consell i a l’Ajuntament de Ciutadella) i Xisco Cardona (al Parlament i a l’Ajuntament de Maó), continuen al partit. Expulsats o dimissionaris, tots dos ja exerceixen com a no adscrits i tenen orfes els prop de 2.500 votants –un 6,2% de l’electorat menorquí– que hi confiaren en els comicis de fa dos anys.
Però, en l’àmbit orgànic, la desfeta és quasi tant o més important. Empès per les lluites internes a escala balear i amb la direcció estatal, el partit de Santiago Abascal ha hagut de canviar d’estructura i càrrecs a Menorca gairebé cada any. Des que el 2018 es constituí Vox a l’illa, la coordinació ha passat d’unes mans a altres. De Dionisio Tobajas a Sem Seguí, passant per l’exdiputat popular Antoni Camps, l’actual diputat Xisco Cardona, el contraalmirall Santiago Barber i, ara, l’empresari Pedro Marquès.
El darrer detonant ha estat la negativa de la direcció balear a pagar el lloguer de la seu que el partit havia obert a Maó. Una línia vermella, segons Barber, que ha optat per la retirada, juntament amb el seu nucli dur: Miguel Galán i les germanes De Vicente. Santiago Barber hi manté l’afiliació, igual que un altre dels quatre càrrecs que, fins fa un mes, formaven l’estructura directiva de Vox a Menorca. Més enllà del desencís personal, Barber no ha causat baixa en el partit perquè “continu creient en el programa de Vox, que està per sobre dels comportaments de les persones”.
La mà d’Antoni Camps
Algunes veus, dins i fora del partit, hi veuen la mà d’Antoni Camps. L’exconseller i exdiputat autonòmic abandonà abruptament el PP el 2019 per abraçar les sigles de Vox. En fou el candidat i el coordinador insular fins que el 2022 decidí renunciar al càrrec. Des de llavors no ha tornat a la política activa, “ni en tenc gens d’intenció”, diu. De fet, s’ha traslladat uns mesos a la República Dominicana, d’on és la seva parella.
Va ser Camps qui reclutà Pedro Marquès per encapçalar el 2019 la candidatura autonòmica de Vox i, segons comenten algunes fonts, també ha estat qui ara l’ha convençut, després que el mateix Gabriel Le Senne contactàs amb ell. “Si puc, l’ajudaré, però res més. No se’m veurà una altra vegada en cap càrrec públic”, sentencia Camps.
Quan deixà la direcció de Vox, el substituí l’avui diputat Xisco Cardona, el primer dels càrrecs públics de la formació ultradretana a les Balears que, en haver estat destituït l’octubre del 2023 com a portaveu suplent del grup parlamentari, sortí de Vox per convertir-se en diputat no adscrit. L’endemà dimití també com a coordinador insular de la formació.
Per la seva banda, Maite de Medrano ha estat expulsada fulminantment després d’haver-se alineat amb els moviments interns més crítics amb la direcció estatal. L’equip d’Abascal, diu De Medrano, “ha traït els seus principis” i aprofità el juny el debat de política general al Consell per afirmar que l’actual Vox “està podrit”.
Amb tanta revolta interna, el nou coordinador Pedro Marquès és conscient que fa falta posar pau i recuperar la confiança ciutadana. Per això, tot just en ser nomenat, ha donat la recepta a Gabriel Le Senne. “El que necessitam és estabilitat i continuïtat. Una patinada com la que hem tingut, l’electorat ens la pot perdonar, esper, però dues… No podem permetre que torni a passar”, assegura. “Xisco Cardona i Maite de Medrano ens han traït, han deixat a l’estacada el partit”, denuncia i es compromet a “fer el que pugui per recuperar la credibilitat, que només es pot guanyar amb fets. Els vots hi són, però hem d’encertar les persones. Hem de girar full i escollir gent fiable”.
Pedro Marquès culpa de la mala elecció dels actuals càrrecs públics el diputat autonòmic Xisco Cardona. Recorda que va entrar a Vox de la mà d’Antoni Camps i Jorge Campos “i hi vam aconseguir donar certa estabilitat, però quan Camps va haver de dimitir i, amb ell, tots nosaltres, ens va rellevar Xisco Cardona, qui va recollir els fruits de la nostra planificació. Va menysprear la gent que havíem treballat a dins, va dur Maite de Medrano i, de primer moment, va dimitir i va sortir del grup parlamentari”.
No hi ha marxa enrere per a Cardona i De Medrano. El primer deixa ben clar que mai més no es tornaria a presentar per Vox, i de De Medrano, expulsada a finals de maig del partit, ja no se’n vol parlar més a la direcció autonòmica. Ho va comprovar personalment Marquès a la reunió a la qual assistí la setmana passada a Palma. “S’ha de fer foc nou”.
El Vox que Marquès ara agafa a Menorca conserva una quarantena d’afiliats i un grup de WhatsApp amb simpatitzants que disposa de 147 contactes. Per això, la primera decisió que ha pres ha estat “mantenir, per ara, tota l’estructura, inclosos els coordinadors locals, amb la idea que, amb el temps, la pugui anar renovant a la meva manera”. Ara bé, encara que l’horitzó electoral, en principi, està posat en els comicis del 2027, diu: “En qualsevol moment es poden convocar eleccions generals i hem d’estar-ne preparats”.
Llistes a tots els municipis
L’objectiu és tornar a obtenir representació, com fins ara, a les principals institucions de Menorca (el Consell Insular i els ajuntaments de Ciutadella i Maó), però Pedro Marquès considera “essencial poder presentar llistes a tots els municipis. Hem d’aconseguir que qui vulgui votar Vox ho pugui fer”.
El que sí que ha notat és que, tot i la manca de credibilitat per les crisis internes patides al llarg de la legislatura, “l’estigma social que percebia contra Vox abans de la pandèmia ja no hi és. No només entre el jovent. Hi ha més receptivitat i acceptació social, i no ha aturat el degoteig de votants del PP que viren cap a Vox. La cosa encara es pot redreçar”, opina.
Cada proposta de la consellera Maite de medrano ha costat als menorquins 14.000 euros de mitjana
La consellera díscola Maite de Medrano fa tres mesos que només cobra dietes per assistència a plens i comissions. Des que Vox l’expulsà, a finals de maig, no té dret a remuneració. Sí que l’ha cobrada els dos anys anteriors. Els primers quatre mesos rebé retribució exclusiva per formar part de l’equip de govern juntament amb el PP, i els 20 posteriors ha cobrat només el 50% com a portaveu a l’oposició. El cost estimat del seu sou públic en aquests quasi dos anys i mig de legislatura supera els 100.000 euros, sense tenir en compte les assignacions al partit o la dedicació parcial d’una persona vinculada al seu càrrec, a la qual ja no té dret com a consellera no adscrita.
En tot aquest temps, 36 plens en 28 mesos, Maite de Medrano només ha presentat quatre propostes d’acord (tres d’elles sobre temes d’àmbit estatal), una interpel·lació i una pregunta, si s’exceptuen les que va formular durant el debat de política general. Cadascuna d’aquestes iniciatives ha costat així als menorquins una mitjana de 14.000 euros.
Ara, ja fora de Vox, diu tenir “les mans lliures” per negociar un acord amb el PP que doni estabilitat al que queda de legislatura. Els populars, que ja la feren fora del govern l’octubre del 2023 després que De Medrano es barallàs amb el seu director insular, la necessiten per disposar de la majoria absoluta que no van aconseguir a les urnes. Només De Medrano els pot donar el vot decisiu per tirar endavant els pressupostos i amb la polèmica reforma del Pla Territorial Insular (PTI).
![Maite Medrano.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
