Qui és qui a l'extrema dreta independentista

BarcelonaEn les últimes eleccions Aliança Catalana va aconseguir que l'extrema dreta independentista irrompés per primer cop al Parlament. El fenomen migratori i el desencís amb els partits independentistes per la paràlisi del Procés han estat el caldo de cultiu perfecte perquè el partit de Sílvia Orriols desembarqués a la cambra catalana després d'aconseguir l'alcaldia de Ripoll i adquirir una gran popularitat. Aliança Catalana s'ha convertit en el gran referent d'aquest espai, però no ha aconseguit recosir l'extrema dreta independentista, dividida en diferents partits i organitzacions molt minoritàries. Però qui és qui en l'entramat xenòfob independentista?

Orriols és la cap visible de l'extrema dreta independentista i, com Santiago Abascal a Vox, la presidenta d'Aliança Catalana exerceix un control ferri del partit. Totes les decisions importants passen per ella, tal com es va veure amb la configuració de les llistes electorals al Parlament o fins i tot als plens municipals, on monopolitza gairebé totes les intervencions. De fet, Xavier Torrens, al seu llibre Salvar Catalunya. La gestació del nacionalpopulisme català, no té cap dubte a l'hora de vincular l'èxit de la formació xenòfoba en el futur a la continuïtat d'Orriols: "Si Sílvia Orriols deixa la política, Aliança Catalana s'enfonsarà". I en una altra entrevista a l'ARA, Xavier Rius Sant afirmava que el partit funcionava com una secta on tothom l'obeeix. 

Al seu voltant hi ha un petit pinyol de dirigents que configuren el comitè de govern. La figura més rellevant d'aquest nucli és Oriol Gès, secretari d’organització i finances, que s'encarrega de l'expansió territorial del partit i de quadrar els comptes. També tenen un pes rellevant Jordi Aragonès, secretari d’estudis i programes, que defineix la línia ideològica de la formació; el que va ser cap de llista per Barcelona, Lluís Areny, secretari de comunicació, i la candidata per Tarragona, Aurora Fornos, secretària de política institucional, que completen aquest nucli dur, juntament amb Franc Massaneda, secretari d'acció política i joventut. El culmina Jordi Coma, número 2 per Girona, i que, juntament amb Gès, també assessora Aliança al Parlament.

Enemistat amb el FNC

Gès i Aragonès, que estan enfrontats, van ser imprescindibles perquè Orriols trenqués amb el Front Nacional de Catalunya (FNC), el 31 de març del 2020, només un any després d'entrar al consistori. “Per la por i els complexos de l’actual directiva del partit a l’hora d’afrontar la greu crisi nacional i el problema de la immigració he decidit no fer-me’n militant i sortir del grup municipal”, va exposar Orriols abans de carregar contra el secretari general del FNC, Jordi Casacuberta: “El que no han pogut aturar a les urnes de Ripoll no ho podran desfer en passadissos a Barcelona”. Orriols volia endurir el discurs contra la immigració i l'acollida de refugiats, cosa que incomodava el Front, però en el rerefons del conflicte també hi havia una lluita soterrada pel control del partit.

Gès, Aragonès, Maiol Sanaüja i Eduard Llaguno, que havien entrat pocs mesos abans al Front, van topar amb Casacuberta, que com Ventura Niubò, i l'exdirigent del neonazi Cercle Espanyol d'Amics d'Europa (Cedade) Xavier Andreu, provenia d'Estat Català. Tots tres van usurpar les sigles del Front el 1999 després que aquesta organització antifranquista creada el 1940 a París es dissolgués el 1990 pel pas dels seus militants a ERC. El xoc va provocar que aquest grup de joves pactés amb Orriols crear Aliança i que molts dels militants del Front també canviessin de partit. De fet, Aliança va intentar fitxar els dos caps visibles del Front a escala municipal, Albert Camps i Sergi Perramon per eliminar la competència, i això no va fer altra cosa que aguditzar el distanciament entre els dos partits i els seus dos líders. Amb la creació d'Aliança, Orriols i Gès també volien allunyar-se d'uns dirigents que havien creat, l'any 2000, la neonazi Unitat Nacional Catalana (UNC), que defensava, per primer cop i sense embuts, una Catalunya catalana amb el 33 com a símbol (per la tercera lletra de l'abecedari), denunciant tant la immigració espanyola com musulmana.

Del FNC i d'UNC prové el president de Renaixença Nacional Catalana (RNC), David Lloret, un altre dels dirigents històrics de l'extrema dreta independentista. Aquesta formació, que neix del Moviment Identitari Català (MIC), va nodrir les llistes del FNC a les eleccions del 2021, però a les últimes no hi va aportar militants. "Volíem una candidatura patriòtica unitària, però Aliança s'hi va negar i el Front va decidir anar per lliure", explica Lloret, que admet que alguns dels seus militants sí que van fer vot útil a AC i que no tenen plantejat competir-hi electoralment, tot i titllar la formació de "liberal i no patriòtica". Defensa Catalunya, una escissió del MIC, sí que s'ha deixat veure en molts actes d'Aliança i li dona suport. No és el cas de Som Catalans, l'escissió independentista de Plataforma per Catalunya, que va cridar a l'abstenció i es va desmarcar d'Aliança per la seva defensa dels drets LGBTI, de la integració de la immigració extraeuropea i del neoliberalisme.

Nacionalisme identitari

També hi ha noves organitzacions nacionalistes a les quals s'acusa de flirtejar amb Aliança Catalana. Una d'aquestes és Nosaltres Sols!, una entitat juvenil que neix després dels disturbis d'Urquinaona. Rescata el nom de l'organització politicoarmada de Daniel Cardona, el gran referent de l'independentisme insurreccional dels anys 20 i 30, i que també ho és d'Orriols. "Ens situen en aquest espai perquè som nacionalistes, però els qui hi simpatitzen són una minoria", assegura David Silvestre, el seu president. Sigui com sigui, Silvestre es nega a qualificar AC d'extrema dreta i la defineix com de "liberal de dretes".

També de Nosaltres Sols! prové el director de la revista Esperit –amb autors "nacionalistes de dretes", segons ells mateixos–, Frederic J. Porta, que ha assumit ara la direcció de la Revista de Catalunya, fundada el 1924 per Antoni Rovira i Virgili. Un nomenament que va provocar que el consell de redacció dimitís en bloc. L’advocada i professora Neus Torbisco, que formava part del comitè científic de la revista, va anunciar que plegava perquè entre els membres del nou patronat només hi havia una sola dona. En conversa amb l'ARA, també esgrimeix la deriva ideològica que tindrà la publicació per haver marxat: "No voldria estar associada a gent propera no ja a AC sinó que defensi una concepció de nació etnicista i excloent".

Porta ja ha deixat clar que no tenen cap voluntat de distanciar-se de l'extrema dreta: "No tenim vinculació amb cap partit, però no tenim hostilitat amb Aliança ni li imposarem cap cordó sanitari". En aquest sentit, revela que dedicaran un número de la revista a parlar de demografia, un dels temes que el partit d'Orriols sempre posa sobre la taula per denunciar la substitució demogràfica. "L'extrema dreta és una etiqueta que serveix per evitar parlar d'algunes qüestions", critica Porta, que ha recollit en un llibre l'obra completa de Cardona.

Més enllà d'aquestes publicacions, AC compta amb la cobertura d'alguns mitjans de comunicació. En absència de la ja extinta 8TV, que va tenir un paper clau en donar a conèixer Orriols, XCatalunya, E-Notícies, propietat, entre d'altres, del fill de l'exconseller d'ERC, Josep Bargalló, Guillem Bargalló, i Girona Notícies són els tres grans mitjans digitals afins a Aliança, i els dos últims van ser els únics als quals se'ls va permetre l'entrada a la seu de Ripoll durant la nit electoral.

El que va ser periodista de 8TV, Sergi Maraña, va ser un altre dels afortunats a qui van deixar entrar al recinte. Maraña, que ha participat en actes d'Aliança Catalana, és un dels grans valedors d'Orriols a les xarxes i ha defensat la necessitat d'endurir la política migratòria.

L'escriptor Ramon Sargatal, que havia d'acollir a casa seva la cimera frustrada entre AC i el Front per concórrer junts el 12-M, és un altre dels columnistes que defensa Orriols des de les pàgines d'El Punt Avui per voler "una Catalunya no colonitzada". El també escriptor Enric Vila; el politòleg Ramon Cotarelo; l'expresident de Súmate, Chema Clavero; el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, o l'exregidor d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Agustí Soler, són altres personalitats que han defensat Orriols davant del veto dels altres partits.