La llei d'amnistia

L'Audiència Nacional ja estudia la primera querella contra l'amnistia

El tribunal demana a la Fiscalia si és competent per investigar penalment el PSOE, ERC i Junts arran d'una denúncia d'Advocats Cristians

3 min
Seu de l'Audiència Nacional.

Barcelona / MadridLa croada política i judicial contra l'amnistia està en marxa des de molt abans que la llei sigui una realitat. Amb la norma navegant ara en una tortuosa tramitació al Senat, l'Audiència Nacional estudia ja una primera querella contra els seus impulsors. Ho fa abans de l'aprovació definitiva de la mesura de gràcia, prevista per a finals de maig. El tribunal ha obert diligències prèvies arran d'una denúncia que l'entitat ultraconservadora Advocats Cristians va presentar al març contra el PSOE, ERC, Junts i el portaveu socialista al Congrés, Patxi López.

La titular del jutjat central d'instrucció número 3, de moment, demana a la Fiscalia si és competent per investigar els fets denunciats i, si és el cas, quines diligències caldria practicar. Es tracta d'un pas habitual quan es rep una querella, segons confirmen fonts del mateix tribunal, si bé també es podria haver inadmès de ple des d'un primer moment. En una interlocutòria amb data d'aquest dimecres passat, a la qual ha tingut accés l'ARA, el tribunal considera que la querella d'Advocats Cristians fa "presumir la possible existència d'una infracció penal".

A la vegada, però, la magistrada indica que no estan determinades la naturalesa ni les circumstàncies dels fets que denuncia l'associació de lletrats, ni tampoc les persones que hi podrien haver intervingut, motiu pel qual opta per obrir diligències prèvies. En el moment de presentar la querella, Advocats Cristians assenyalava possibles delictes d'usurpació d'atribucions jurisdiccionals i tràfic d'influències per per part dels partits que van pactar l'amnistia (PSOE, ERC i Junts) i, específicament, contra Patxi López, "que va portar a la mesa del Congrés la proposta de llei".

"Hem pogut assistir últimament a un assalt per part del Govern a la independència judicial i hem cregut important posar el nostre granet de sorra per ajudar a la unitat d'Espanya i per arribar al bé comú", argumentava llavors el lletrat de l'organització José María Fernández. "Els jutges són responsables d'impartir justícia i evitar que es dugui a terme un atemptat contra la Constitució", diu en unes altres declaracions difoses a X Polonia Castellanos, presidenta d'Advocats Cristians, la mateixa associació que –entre d'altres– va denunciar l'Està passant per l'esquetx de la Mare de Déu del Rocío.

Aragonès hi veu una "vulneració de poders"

El president Pere Aragonès, per contra, ha reaccionat al moviment de l'Audiència Nacional qualificant l'eventual investigació penal de "vulneració de poders". El cap del Govern, que ha estat entrevistat a RAC1, ha recordat que "la separació de poders és que els Parlaments i els governs legislin i que els jutges apliquin les lleis". I tot i que s'ha mostrat convençut que l'aplicació de l'amnistia no perilla, s'ha referit a la notícia com una "mostra més que hi ha determinats estaments que passen per damunt de tothom com a garants de la unitat d'Espanya".

En paral·lel, el Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit una denúncia del sindicat ultra Manos Limpias contra Pedro Sánchez i altres membres del govern pels acords del PSOE amb Junts, amb ERC i la tramitació de l'amnistia. La sala penal de l'alt tribunal espanyol deixa clar que els acords polítics no constitueixen delicte ni tampoc les esmenes que els diputats hagin pogut introduir a la norma durant el seu pas pel Congrés.

stats