Un jutge investiga l'exdirectora del CNI per l'espionatge a Aragonès amb Pegasus

BarcelonaPer primer cop un càrrec del Centre Nacional d'Investigació (CNI) haurà de donar explicacions com a investigat pel cas Pegasus, d'espionatge polític. Segons ha avançat Eldiario.es i ha confirmat l'ARA, un jutge de Barcelona ha admès a tràmit la querella del president de la Generalitat, Pere Aragonès, per l'espionatge al seu telèfon mòbil i ha citat com a investigada l'exdirectora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) Paz Esteban, cessada el maig de l'any passat després que esclatés l'anomenat Catalangate. Al ser preguntat per aquesta qüestió en roda de premsa, Aragonès ha confiat en la "màxima col·laboració de totes les autoritats de l'Estat amb la justícia".

Esteban haurà de comparèixer al jutjat com a investigada el 13 de desembre i el mateix dia ho haurà de fer el cap del Govern en qualitat de perjudicat. El jutjat d'instrucció número 29 de Barcelona sosté que els fets denunciats per Aragonès en la seva querella –presentada el juny del 2022 i que també anava dirigida contra l'empresa israeliana NSO, propietària de Pegasus– "fan presumir la possible existència d'infraccions penals, entre d'altres la intercepció il·legal de comunicacions i l'espionatge informàtic", diu el jutge en la seva resolució.

L'exdirectora del CNI va admetre al Congrés que Aragonès era un dels 18 independentistes –dels 65 que denunciava el grup Citizen Lab, vinculat a la Universitat de Toronto i un dels experts en el programa informàtic Pegasus– que el govern espanyol hauria espiat amb la suposada autorització del Suprem. Pocs dies després, el govern espanyol va cessar Esteban, però va voler desvincular la seva sortida del Catalangate i la va atribuir a la infecció que també havien patit els dispositius del president Pedro Sánchez i alguns dels seus ministres. Aquest segon cas d'espionatge, fet públic per la mateixa Moncloa quan ja havia transcendit l'escàndol que afectava l'independentisme, va acabar arxivat a l'Audiència Nacional per falta de cooperació d'Israel.

La querella d'Aragonès, al seu torn, va recaure en un primer moment sobre el titular del jutjat 29, però aquest se'n va inhibir davant l'Audiència Nacional, a instàncies de la Fiscalia, al considerar que aquest tribunal era el competent pel fet que el president català és una alta institució de l'Estat. Aquesta decisió va ser, finalment, revocada el juny passat per l'Audiència de Barcelona, i es va retornar el cas al jutge original, que ara prem l'accelerador.

En la seva resolució, el jutge recorda que el grup Citizen Lab ja va publicar un informe l'abril del 2021 en el qual assenyalava "que persones del moviment independentista català i d'Esquerra Republicana podrien haver patit una infecció al telèfon mòbil" amb el sistema Pegasus. En concret, pel que fa a Aragonès, la infecció s'hauria produït a través d'SMS enviats el 4, 5 i 13 de gener del 2020 al mòbil. "L'informe pericial presentat avala aquest fet", subratlla el jutge en el seu escrit.

Peticions a Luxemburg, al CNI, al Tribunal de Comptes i al Suprem

Inicialment, i a falta de saber com es desenvolupa la investigació, el jutge considera que l'espionatge podria ser constitutiu dels delictes d'intromissió no autoritzada en equips informàtics, intercepció il·legal de comunicacions, espionatge informàtic, d'un delicte de producció i adquisició per l'ús de programari espia, així com d'un delicte contra els drets fonamentals. Al marge de la imputació d'Esteban, el magistrat ha ordenat tot un seguit de proves, que inclouen des de peticions a Luxemburg fins al Tribunal Suprem.

Un dels esculls amb què va topar la causa oberta pel cas Pegasus a l'Audiència Nacional és la manca de cooperació d'Israel i de l'empresa NSO Group Technologies Limited (amb seu en aquest estat) per facilitar informació sobre el programari espia. Per no trobar-se amb el mateix, el titular del jutjat d'instrucció 29 de Barcelona recorre a una de les filials del grup, amb seu a Luxemburg, que, com que forma part de la xarxa europea de justícia, a priori hauria de donar més facilitats a les peticions del jutjat barceloní. A través d'una ordre europea d'investigació, el jutge requereix a aquesta filial, OSY Technologies S.A.R.L., que informi si des del grup NSO s'ha comercialitzat el programa Pegasus i si s'ha venut a algun organisme de l'estat espanyol, que documenti quines persones haurien participat en l'operació –tant per part de l'empresa com per part de les possibles institucions espanyoles implicades– o que aporti els registres que conservi dels clients i dispositius espanyols que utilitzaven el programari.

En el cas del CNI, el jutge reclama –prèvia sol·licitud de desclassificació– que informi si disposa de llicència d'ús del programari Pegasus o si la tindria algun altre organisme, quina entitat mercantil va adquirir la llicència, quines persones van participar en l'espionatge mitjançant aquest programari i que aporti tots els documents que tingui sobre la compra, instal·lació o el pagament del programa, així com els informes que es fessin sobre les comunicacions interceptades a Aragonès mitjançant aquest sistema.

D'altra banda, el jutjat barceloní farà una petició al magistrat del Tribunal Suprem que s'encarrega del control judicial del CNI que certifiqui si ha autoritzat "l'ús de software de control remot, monitoratge, abalisament o qualsevol altra fórmula d'intervenció de les comunicacions i de la intimitat" d'Aragonès i, si és així, que li enviï les resolucions judicials "per les quals s'autoritza la ingerència". Al Tribunal de Comptes i a la Intervenció General de l'Estat el jutge els sol·licita que certifiquin si el CNI ha comprat productes, llicències o algun tipus de servei a NSO des del 2014 fins a l'actualitat, si ha adquirit algun altre producte denominat Pegasus o qualsevol altra tecnologia que serveixi per intervenir comunicacions privades.

El jutjat 29 de Barcelona no és l'únic que investiga el cas Pegasus. Inicialment, un jutjat va obrir una investigació per l'espionatge al conseller Roger Torrent i el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, i després una altra jutgessa va admetre a tràmit la querella dels diputats d'ERC Diana Riba i Josep Maria Jové. De fet, l'Audiència de Barcelona va ordenar a aquest jutjat citar a declarar Esteban pel cas.