Política 30/07/2021

Puigdemont, Comín i Ponsatí tornen a perdre la immunitat parlamentària

La justícia europea considera que no hi ha risc que siguin detinguts perquè les euroordres estan suspeses fins que el TJUE respongui a Llarena

4 min
Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.

BarcelonaCarles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí han perdut per segona vegada la immunitat parlamentària com a eurodiputats. El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat aquest divendres la petició de mesures cautelars que els tres europarlamentaris de JxCat havien sol·licitat quan van recórrer el suplicatori que ja els havia deixat sense immunitat el març passat. Després de presentar aquesta denúncia a la justícia europea, però, el mateix TGUE va decidir a principis de juny retornar-los el privilegi parlamentari provisionalment a l'espera justament de resoldre sobre les cautelars. Ara el vicepresident del tribunal amb seu a Luxemburg els hi ha tornat a retirar perquè no considera "prou" acreditat el risc que puguin ser detinguts.

Tot plegat no implica que s'hagi aturat el procés de la demanda que van presentar els de Junts per recórrer el suplicatori sinó que només es tracta de la resolució de les mesures provisionals. La denúncia segueix el seu curs, però l'argumentació d'aquest divendres del vicepresident del TGUE és rellevant. En la interlocutòria, recorda que l'Eurocambra només va suspendre la immunitat dels eurodiputats arreu de la UE, però no se'ls ha retirat la immunitat que empara els europarlamentaris quan es desplacen entre seus del Parlament Europeu. "En conseqüència poden desplaçar-se per assistir a les reunions del Parlament i no poden invocar [...] un suposat risc de ser detinguts, concretament a França, en ocasió d'un desplaçament per participar en una sessió parlamentària a Estrasburg o retornar-ne", sentencia el vicepresident.

I aquest no és l'únic motiu. El tribunal creu que els europarlamentaris "no han demostrat que poguessin ser objecte d'una detenció imminent" i aquí entra en joc el fet que la justícia belga rebutgés l'euroordre de l'exconseller Lluís Puig. El vicepresident del TGUE recorda la decisió del 7 de gener del 2021 per la qual un jutge belga va desestimar l'extradició de l'exconseller, que formava part de la mateixa causa que els eurodiputats però no comptava amb immunitat parlamentària. Aquesta decisió va motivar justament que el Tribunal Suprem plantegés una qüestió prejudicial a Luxemburg per saber si Bèlgica es va equivocar no extradint-lo. Aquesta pregunta prejudicial implica la suspensió del procés penal, és a dir, que les euroordres estan de nou en standby fins que es resolgui i, per tant, el TGUE considera que mentre sigui així no tenen risc de ser detinguts: "Havent-se suspès el procés penal a través d'aquesta petició, l'execució de les ordres de detenció europees també ha sigut suspesa, com ha indicat Espanya que intervé en suport del Parlament Europeu", diu textualment el TGUE.

Dit d'una altra manera, el vicepresident del TGUE creu que mentre no es resolgui la qüestió prejudicial sobre la no extradició de Puig, no hi ha possibilitats que Puigdemont, Comín o Ponsatí siguin detinguts ni a Bèlgica ni a cap altre estat de la Unió Europea: "Mentre el Tribunal de Justícia no es pronunciï sobre l'assumpte prejudicial de Puig Gordi i d'altres, res permet considerar que les autoritats judicials belgues o les de qualsevol altre estat membre puguin executar les ordres de detenció europees dictades contra els diputats i entregar-los a les autoritats espanyoles". Queda tot pendent, doncs, que la màxima instància del tribunal de Luxemburg respongui al jutge Llarena.

A més, el tribunal recorda que, malgrat que s'hagin denegat aquestes mesures cautelars, els eurodiputats de Junts podran interposar-ne de noves si després de la decisió d'aquest divendres "són detinguts per una autoritat d'execució d'un estat membre o es du a terme alguna actuació dirigida a entregar-los a les autoritats espanyoles". D'aquí que Gonzalo Boye, l'advocat dels de Junts, hagi interpretat la decisió a Twitter assegurant que "si es modifica la situació [de la qüestió prejudicial] s'avaluarien de nou les mesures cautelars". Perquè en cas que es reactivés el procés de les euroordres, podrien sol·licitar-les de nou al Tribunal General de la UE.

Al mateix temps, ha reaccionat ràpidament el president del comitè d'Afers Jurídics de l'Eurocambra, Adrián Vázquez, l'eurodiputat de Ciutadans que va encapçalar tot el procés del suplicatori al Parlament Europeu. Vázquez ha opinat que Puigdemont, Comín i Ponsatí "haurien d'aprendre alguna lliçó: no se celebren o lamenten decisions judicials fins que hi ha sentència ferma", ha piulat, i ha assegurat que "l'estat de dret funciona". També l'eurodiputada del PP Dolors Montserrat ha piulat anant fins i tot més enllà: "Europa és el garant més gran de l'estat de dret davant aquells que ataquen la nostra democràcia. Han de ser jutjats a Espanya al més aviat possible".

"Una mica de til·la" ha receptat al seu torn l'expresident Carles Puigdemont a la mateixa xarxa social, que recorda que les euroordres estan suspeses. A la pràctica, doncs, canvien poques coses però el que sí que tenen els de Junts ara és la seguretat per escrit que les euroordres estan suspeses i que, per tant, cap autoritat judicial de la UE els pot detenir per la causa que els reclama el Tribunal Suprem. L'exconseller Toni Comín ha recalcat que feia dies que insistien que les ordres de detenció estaven suspeses però que "l'Estat no ho reconeix". Ara, però, ho tenen per escrit.

"Les autoritats espanyoles també van declarar expressament que aquella petició [la qüestió prejudicial] exigia la suspensió de les ordres nacionals de detenció dictades contra els sol·licitants i comportava la suspensió de qualsevol procediment per a l'execució d'una ordre europea de detenció que es pogués haver iniciat. També van afirmar que cap tribunal de la Unió Europea no podia executar les ordres europees de detenció en qüestió fins que el Tribunal de Justícia no hagi decidit", diu la interlocutòria del TGUE.

stats