Junts i ERC es desmarquen del referèndum unilateral de la CUP
Els dos partits majoritaris han apostat pel diàleg amb l'Estat signant pactes amb el PSOE
BarcelonaEl Parlament debatia aquest dijous una proposta de la CUP per impulsar una nova llei per celebrar un referèndum d’independència, a semblança del del 2017. Era la prova del cotó fluix del grau de compromís dels independentistes amb la via de la unilateralitat, i els anticapitalistes s'han acabat quedant sols defensant el referèndum d'independència fet des de Catalunya aquesta legislatura, amb pacte amb l’Estat o sense. ERC i Junts s'han abstingut. "Han passat sis anys des de l’1-O i no s’ha fet cap proposta per aplicar el seu mandat", ha clamat la diputada Montserrat Vinyets.
En el tram final de les negociacions d’investidura, republicans i juntaires s’han posat de perfil i, amb diverses fórmules, han retret als cupaires que vulguin anar enrere en el temps i s'excloguin d’un nou front unitari de l’independentisme a favor d’un referèndum pactat. Perquè és el "referèndum pactat" i amb reconeixement internacional el que tant ERC com Junts han reclamat durant el debat. Una postura que els republicans han defensat els darrers anys, i que volien apuntalar amb l’informe d’experts sobre un acord de claredat, però que no sempre han reivindicat amb el mateix fervor els diputats de Junts.
PSC, comuns, PP i Vox han votat en contra de la proposta. Els socialistes ho han aprofitat per celebrar que Junts i ERC "s’hagin apartat de l’estratègia de la CUP", mentre que els comuns han reivindicat la "bona política" de la llei d'amnistia i han demanat estar a l'altura del moment. El moment, esclar, són les negociacions d'investidura. El debat es produïa pocs minuts abans que es fes públic l'acord del PSOE i Junts que pràcticament deixa tancada la investidura de Sánchez, a l'espera del PNB, i que obre la porta a una negociació sobre l'autodeterminació. La llei d'amnistia és, amb aquest últim pacte, cosa feta.
Un dels primers acostaments de Junts cap al referèndum acordat es va produir amb motiu de l’aprovació d’una resolució al debat de política general d'àmbit espanyol. Després d'intenses negociacions, ERC i Junts van pactar no donar suport a una investidura sense el "compromís" de "treballar" per aconseguir les condicions per celebrar un referèndum d'independència. En un principi, i en una proposta pròpia, Junts reiterava que només se sentia vinculat pel mandat de l’1-O. Finalment, els dos grups van convenir a reconèixer que només un referèndum acordat podia substituir el resultat de les urnes del 2017. El Parlament ho va aprovar per majoria, amb l'abstenció de la CUP i el vot en contra de la resta de formacions.
La moció de la CUP també demanava recórrer a les Nacions Unides, la Comissió Europea i el Consell d'Europa per resoldre el conflicte polític. Aquest punt també ha decaigut, amb l'abstenció d'ERC i Junts (tot i els seus pactes sobre mediació internacional amb el PSOE) i la dels comuns.
L’amenaça sobre la mesa
El debat d'aquest dijous al Parlament s’ha produït sota l’amenaça de Cs i Vox de dur la cambra als tribunals per admetre-la. Les dues formacions havien demanat a la mesa que no les tramités, fet que hauria impedit debatre-les. És una situació similar a la que va acabar amb la mesa de l’expresident del Parlament Roger Torrent asseguda al banc dels acusats per haver tramitat resolucions en favor de l’autodeterminació i en contra de la monarquia. Segons el Tribunal Constitucional (TC), eren inconstitucionals i la mesa tenia l’obligació d’impedir que arribessin a l’hemicicle. En defensa de la llibertat d’expressió i la pluralitat política, la mesa de Torrent va decidir tirar-les endavant tot i els advertiments. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va absoldre.
L’actual mesa, presidida per Anna Erra, ha optat també per tramitar la moció sota sospita, malgrat que el PSC ha donat suport a la de Cs d'aturar al debat (però no a la de Vox, segons precisen fonts socialistes). Cs ja ha avisat que recorrerà davant del Tribunal Constitucional, i Vox també ha anunciat una ofensiva legal contra els membres de la mesa. Cs, a més, ha marxat de l'hemicicle durant la votació. "Què és això, el dia de la marmota?", ha protestat la diputada Anna Grau (Cs), recordant els fets del 2017.
-
El debat de la moció aquest migdia ha deixat una anècdota curiosa: Un article, un pronom i un accent en català en una moció de la CUP han estat els culpables que el ple del Parlament s'aturés avui al migdia, a petició de Vox. El grup d'extrema dreta va registrar una esmena per corregir-ne faltes ortogràfiques que no es va acceptar i avui ha demanat reconsiderar-la en ple debat.
"En concret, Les preguntes sobre les que es pronuncia l'informe son", ha estat el redactat de la CUP. Vox ha corregit l'ús de la majúscula després de la coma en l'article 'les'; ha assenyalat que 'les que' havia de ser 'les quals', i que 'són" havia de dur accent.
Això ha obligat a suspendre el ple i a convocar la mesa i la junta de portaveus, responsables d'estudiar les reconsideracions. El Parlament ha mantingut el seu criteri i ha rebutjat l'admissió de l'esmena. A més de ser una correcció lingüística, expliquen fonts parlamentàries, els errors es troben al preàmbul, que no es vota. Durant el torn al debat de la moció, el diputat Manuel Jesús Acosta s'ha vantat de defensar el català més que la CUP.
