Junts surt del Govern i qüestiona la "legitimitat" d'Aragonès

BarcelonaLa coalició independentista que des de l’any 2016 governa la Generalitat ja és història. I la majoria “del 52%” que els independentistes van proclamar després de les eleccions del 14 de febrer del 2021 també. Aquest divendres Junts per Catalunya ha decidit sortir del govern de Pere Aragonès i “passar a l’oposició”. La seva militància –en una consulta amb una participació rècord del 79,18%– ha optat per sortir del Govern amb un 55,73% a favor i un 42,39% en contra que volia continuar l’aliança amb els republicans (un 1,88% ha optat per votar en blanc). "Junts per Catalunya ha guanyat, Pere Aragonès ha perdut", ha sentenciat la presidenta del partit, Laura Borràs, en roda de premsa després de fer públics els resultats, a més de retreure a Esquerra l’incompliment de l’acord de legislatura en l’àmbit del Procés: “Aragonès té un executiu fracassat i sense legitimitat democràtica [...]. Només té el suport de 33 dels 135 diputats”. I és que, segons JxCat, els republicans han prioritzat el compliment del pacte “amb el PSOE” a “avançar” cap a la independència.

¿Això vol dir que Junts demana al president se sotmeti a una qüestió de confiança? ¿O que anticipi noves eleccions a Catalunya? Borràs i el secretari general, Jordi Turull, que l’ha acompanyat en la compareixença de premsa, s’han limitat a demanar que “reflexioni” sobre la seva pèrdua de suport, malgrat que saben que si és per Aragonès no hi haurà comicis: ja treballa en un govern monocolor d'ERC i descarta convocar eleccions.

En aquest context, el partit de Laura Borràs ja ha deixat entreveure que no l'hi posarà fàcil: des de l’oposició, Junts aprofitarà per marcar perfil tant en l’àmbit nacional com ideològic, en temes per exemple com la rebaixa de la pressió fiscal. De fet, en la roda de premsa no han garantit ni el suport als pressupostos que estava elaborant el conseller de les seves pròpies files Jaume Giró. “Veurem quins pressupostos es presenten”, ha afirmat Turull, tot i que ha assegurat que Junts no es “desentén” dels problemes de la gent. Què significa això s’anirà desgranant en els pròxims dies i mesos, ja que ara el partit ha de perfilar quin és el seu rumb a l’oposició, on no ha estat mai des de la creació de la plataforma el 2017 de la llista de l’expresident Carles Puigdemont. De fet, la part que prové de Convergència ha estat present d’una manera o altra en la governabilitat del país des de l’any 2010 amb la presidència d’Artur Mas. Ara, dotze anys després, han d’abandonar l’executiu la majoria d’ells a contracor perquè han treballat pel sí al Govern i consideren un error sortir-ne.

Segons el secretari general, Jordi Turull, però, tots els càrrecs han tancat files i ja han fet arribat la seva renúncia a Pere Aragonès: en les pròximes hores deixaran el seu lloc, doncs, Jaume Giró (Economia), Victòria Alsina (Exteriors), Lourdes Ciuró (Justícia), Violant Cervera (Drets Socials), Gemma Geis (Universitats) i Josep Maria Argimon (Salut), així com els centenars de càrrecs que ara eren en els seus departaments. Un fet que també tindrà efectes financers per al partit, ja que fins ara els dos centenars de persones que treballaven al Govern també aportaven un 4% del seu sou a les arques de la formació.

També cal veure si algun càrrec intermedi –directors generals– es queden amb Esquerra, malgrat que a hores d’ara sembla que la majoria del sottogoverno que milita a Junts deixarà l’executiu.

Lectura interna

Més enllà del punt final de la coalició independentista del Govern, la sortida de Junts també té una lectura en clau interna. Qui surt més reforçada d’aquest procés és Laura Borràs, que ha estat qui més s’ha mullat pel no a l’executiu. També manté el lideratge de l’espai l’expresident Carles Puigdemont, partidari, ell i el seu entorn –com va explicar fa setmanes l’ARA–, de trencar la coalició amb Esquerra. També han donat suport al no el vicepresident del partit, Josep Rius; l'exvicepresident del Govern, Jordi Puigneró, l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas o la fins ara consellera Geis. També l'exconseller Toni Comín des de l'exili.

D’aquesta manera, Laura Borràs –que el mes de juliol semblava fora de joc per la suspensió com a presidenta del Parlament– guanya la batalla més important a dins del seu partit, la que defineix quin tipus de formació política vol ser Junts: ser o no ser al govern de la Generalitat. Capgira així els resultats de les darreres votacions en què s’havien imposat els més pragmàtics, començant pel congrés d’Argelers –on Turull la va superar en vots– o les darreres eleccions territorials –on es va imposar el turullisme–. Per què aquest contrast en el resultat de les votacions? Des de l'entorn de Borràs afirmen que quan hi ha una participació alta, guanya ella; si no, els altres –diuen, recordant que en les darreres votacions internes la participació no va arribar al 40%–. Des de l’altre costat, més pragmàtic, posen en quarantena aquesta interpretació. Adverteixen que la posició de Borràs ha guanyat per l’efecte Waterloo i aquestes mateixes fonts valoren també el seu resultat: un 42% tenint en compte el suport de Puigdemont i Borràs a l’altra opció “no està gens malament”.

I Jordi Turull? A diferència de Borràs, no va fer pública la seva decisió i aquest divendres tampoc ha volgut revelar què ha votat: “Ara no ho diré, seria molt fàcil”, ha ironitzat. Turull aquesta setmana també es decantava per fer públic el seu no a la votació després del fracàs de la negociació amb Esquerra i la influència de Puigdemont, però finalment va decidir no fer-ho agafant-se a la “neutralitat” que demanava la sindicatura electoral. Una de les raons per fer això ha estat no perjudicar els seus afins, que han treballat de forma activa per quedar-se a l’executiu.

Risc d’escissió?

Malgrat que el resultat ha sigut ajustat, tant Borràs com Turull han descartat l’escissió. “Junts surt més fort d’aquest procés”, han assegurat, malgrat que han evidenciat la distància estratègica entre els que es volien quedar a l’executiu i els que preferien marxar. En tot cas, el risc d’escissió és molt inferior que si el resultat hagués sigut a l’inrevés: els únics que han obert la porta a marxar han estat els que volien trencar el Govern. Com que han guanyat, s’allunya el trencament immediat. En tot cas, les dues ànimes dins de Junts persistiran, ara des de l’oposició i amb les eleccions municipals a l’horitzó.