Palma/MaóQuè és la política per als joves? Hi tenen interès? Com s’informen? Quins polítics illencs coneixen? Aquestes són algunes de les preguntes que l’ARA Balears ha fet a vuit joves de les Illes d’entre 17 i 24 anys, per conèixer la relació entre aquest grup d’edat i la política. Entre d’altres, perquè no han viscut qualque moment històric com el del moviment 15-M ara fa més de deu anys. A més, la seva franja social és la que menys informació consumeix, amb les xarxes socials com a principal font de coneixement. Així i tot, alguns dels testimonis fan pensar que la situació podria canviar.
![Caterina, 20 anys](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
Caterina Sirer té 20 anys i és de Calonge. Per a ella la política “és la manera més directa que tenim de fer unes Illes Balears millors, més obertes, lliures i que tinguin més veu cap a fora, com les Canàries, que tenen més presència que nosaltres”. El seu interès en la política obeeix “que em repercuteix a mi i al meu entorn, i per frenar l’avenç de l’extrema dreta”. A més, “queda molt per aconseguir pel que fa a drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+”. És segur que anirà a votar el pròxim 28-M, serà la seva primera vegada i ho farà a un partit d’esquerres, “encara que no tenc clar per quin m’inclinaré”, confessa. Dels candidats, coneix la del PSIB, Francina Armengol, i la del PP, Marga Prohens. La seva concepció de la política se centra en la “repercussió que té en tants i tants aspectes, perquè si guanya l’extrema dreta es veurà en forma de pèrdues diàries”. Ella se sent tant representada com no representada pels polítics. Aquest fet es deu, explica, que “malgrat que fan els canvis necessaris, moltes vegades acabes votant el menys dolent perquè cap partit et representa al 100%”. La situació li provoca “tristesa, perquè sembla que, malgrat que molts joves tenim uns ideals ferms i fonamentats, no ens volen veure, ens ignoren”. Sirer considera que s’han de tenir en compte les necessitats del jovent, “perquè molts partim per la falta d’oportunitats”. Caterina s’informa del que passa, però no de manera directa, ja que normalment ho fa “a través de vídeos de TikTok, o veig l’Informatiu si ho fa la meva família”.
Joan Marín, nascut i resident a Palma, té una concepció clàssica del que significa la política: “Regeix la manera com ens relacionam, l’economia, els drets i, en definitiva, tota la societat”. Així i tot, creu que el que es veu als mitjans “és només la punta de l’iceberg”. Això és perquè la política es troba “massa allunyada” de la societat, que “només” pot votar a les eleccions. “M’agradaria que s’entengués de manera diferent, que les regles del joc fossin més àmplies perquè poguéssim participar-hi més”, reclama. Sempre que ha pogut ha votat, però no hi dona una gran importància perquè “les normes venen massa marcades i no es poden fer grans canvis”. “Entenc que la gent no confiï i no voti”, expressa. A més, sosté que hi ha un percentatge “mínim” de la població, i encara més dels joves, que participa en el dia a dia dels partits. A diferència del País Basc, on va cursar part dels estudis i va viure en un entorn de “molta politització social, no tan partidista”, remarca que a les Balears els joves no ho estan tant i els costa mobilitzar-se. Com gran part de la seva generació, la informació que llegeix prové principalment de les xarxes socials. Sobretot, afirma, Twitter i Instagram. Es declara d’esquerres, i ho demostra que els principals polítics illencs que coneix són els que el 2019 foren candidats del PSIB i Podem al Parlament –Francina Armengol i Juan Pedro Yllanes– i Cort –José Hila i Alberto Jarabo. També n’hi ve al cap un altre, però que ja s’ha retirat de la política:l’expresident d’El Pi, Jaume Font.
Joan Garcia votarà per primer pic a les pròximes eleccions. Nascut i resident a Sóller, fa 18 anys dos dies abans dels comicis, el 26 de maig, i explica que mai no s’ha plantejat no votar: “Per poc no puc, però ja que en aquest sistema només podem exercir la sobirania nacional cada quatre anys, ho faré”. Allò que no té del tot clar encara és el partit que elegirà, tot i que defineix que la ideologia que més l’estira és “aquella que vetlli per l’interès general, que no cerqui dividir i crispar i que no posi en dubte els drets i llibertats bàsics”. Garcia entén la política com a “eina de transformació que pot servir per millorar el benestar de la societat” i per això explica que no li agradaria que li retallassin els seus “drets i llibertats”. Assegura que sí que li agrada aquest món, però considera que “això és irrellevant”, ja que, per a ell, el que hauria d’importar a tothom –tant a qui li agrada com a qui no– és estar al dia: “A mi no m’agrada estudiar, però ho faig igualment. Idò amb la política també”. La seva principal font d’informació són les xarxes socials –com la majoria dels joves–, però és conscient que s’hi ha d’anar alerta: “És perillós perquè la informació pot estar molt esbiaixada”. Per això, intenta seguir i llegir mitjans de comunicació i perfils de totes les ideologies, explica. Si li demanes pels polítics balears que coneix, n’anomena quatre de diferents partits: “Òbviament, la presidenta del Govern, Francina Armengol (PSIB-PSOE) i bé, també José Ramón Bauzá (Cs), Joan Mas (MÉS) i Biel Company (PP).
Les arrels equatorianes de Jeniffer Barros es fan paleses en la seva manera de veure la política. “Per mi, la política és conflicte i desplaçament cap a les persones d’altres races. No m’agrada i no és que m’avorreixi, sinó que de vegades no l’entenc”, confessa. Per molt que no li agradi, és evident que ha desenvolupat cert esperit crític i això és –en part– gràcies a l’educació. “A l’institut, l’any passat, a l’assignatura de valors ètics, vàrem xerrar de política. I de saber-ne molt poc i no interessar-me gairebé gens, varen aconseguir que tingués un poc de curiositat”, recorda. A banda d’això, creu que ajudaria que “hi hagués informació sobre aquest tema en establiments que puguin cridar l’atenció als joves”. Ara com ara –i tot i que s’informa de les notícies a través de la televisió i les xarxes–, la principal barrera que la separa de la política és la manera en què s’organitza, referint-se als partits: “No entenc per què, si les persones cerquen el mateix punt en política, hi ha tants partits”. A més, el fet que “n’hi hagi tants fa difícil poder entendre què cerca cada un”. Encara que no es veu amb cor d’esmentar cap polític –”algun sí que me’n sé”, apunta–, s’ha proposat com a tasca “investigar un poc més” les opinions que tenen els que es presentaran a les eleccions, així com els seus partits, perquè la seva intenció és votar. “No sé a qui, encara no he aprofundit en això. Vull identificar-me amb algun partit i sentir-me còmoda per poder votar-lo. El més segur és que ho xerri amb els meus pares perquè m’ajudin a decidir”, conclou.
Acaba de fer els 18 anys i és conscient que les eleccions municipals, insulars i autonòmiques ja són a prop. Andreu Ros Montaner viu a Palma, estudia el darrer curs de Batxillerat i, evidentment, aquest 28-M serà el primer pic que podrà votar. Però no ho farà. Ho diu sense dubtar-ho, en posar davant el dret de vot el deure de fer-ho de manera conscient. “No votaré perquè no estic prou informat per fer-ho. Si votàs ho voldria fer des de la responsabilitat, i això per a mi vol dir conèixer bé els programes de cada partit i també els candidats. No vull votar des del desconeixement”, afirma. Sap que podria informar-se’n per molts mitjans: “De vegades ho mir a la tele o m’ho trob a les xarxes socials, també em surten notícies polítiques al cercador. Jo no cerc la política de manera voluntària”. Als amics, la immensa majoria, no els agrada parlar de política, “només tenc un amic que hi està interessat; amb els altres, només de vegades comentam alguna notícia rellevant”. Quan se li demana amb quina línia ideològica se sent més identificat, en la seva resposta trobam almenys un dels motius del seu desinterès: “Sempre he pensat que, a l’hora de votar, jo tiraria cap a l’esquerra. Però ara que tenim governs d’esquerres em sembla que fan beneitures. Varen aprovar la Llei del ‘sí és sí’, que era per resoldre un gran problema; ha sortit malament i fa la sensació que no ho volen admetre. No ho fan quasi mai. De fet, els polítics generalment no admeten els seus errors perquè volen conservar la feina, o la cadira”, conclou.
Per edat, serà la segona vegada que Pau Sánchez votarà en unes eleccions autonòmiques, insulars i municipals. La diferència és que en aquesta ocasió ell mateix formarà part de la primera candidatura independent del seu poble, Feim Caimari, per entrar a l’Ajuntament de Selva. “De moment, només s’han decidit els dos primers llocs de la llista. La resta de posicions es decidiran més endavant. Hi estic molt il·lusionat, perquè hi ha la possibilitat que Caimari tingui una veu pròpia i potent a l’Ajuntament de Selva”, explica el jove, que és tècnic en condicionament físic i gestiona un centre d’entrenament a Inca. “De poc temps ençà hi ha gent que té fòbia a la paraula ‘política’, però en el sentit originari a mi m’encanta, perquè significa administrar els béns comuns en tots els àmbits, des del teu carrer o barri fins a entitats superiors, com les Balears o l’Estat”, comenta Pau. A més, assegura que s’informa “a través de mitjans de comunicació digitals” i en ocasions “també amb els diaris de paper”. “Estic ben al dia de qui són els polítics de les Balears i quines són les seves propostes. El que em fluixeja un poc és la informació política de Menorca i les Pitiüses, perquè des de Mallorca els mitjans tampoc no se’n fan gaire ressò, i això em sap greu”, explica el jove de Caimari. “No em sent gaire identificat amb l’estat espanyol, ni amb la seva dreta ni amb la seva esquerra. Em consider independentista en l’àmbit de les Balears i som partidari d’una organització de la política diària més horitzontal i assembleària”, diu.
“La política és organitzar-se amb l’objectiu d’aconseguir un bé comú, el màxim benestar per a la major part dels individus”. Maria Socies Amorós, de sa Pobla, estudia Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Aviat farà 20 anys i no li tremola la veu a l’hora de parlar de política. No dubta, sap què vol respondre. “Entenc que avui en dia entrar en política és difícil i, fins i tot, angoixant. Per una part, pel sistema en què vivim; per l’altra, pel desgast personal que implica”. El 28-M votarà per primera vegada. En té ganes, “bastantes”: “No pel que votaré, sinó pel fet de poder-ho fer”, assegura. Maria pensa que “votar és participar, com a ciutadans en una comunitat democràtica, amb l’objectiu d’aconseguir un (teòric) bé comú”, un gest que també afavoreix “el debat i la crítica al pensament dominant”. Ideològicament, se situa en l’esquerra independentista, però diu que “és un concepte molt ampli, amb molts matisos i complex, especialment en la Mallorca actual”. Els seus fronts de lluita són “la llengua, la cultura i els Països Catalans”. Escolta habitualment IB3 Ràdio i Catalunya Ràdio, però també llegeix diaris i revistes, com l’ARA Balears i el dBalears. “Les meves fonts de coneixement polític serien una mescla entre mitjans tradicionals i descobriments a xarxes socials”, aclareix. Si bé per “afinitat” té situades la majoria de figures polítiques de MÉS per Mallorca, a Maria no se n’hi escapa ni un:sap ben bé qui són Fulgencio Coll, Jorge Campos i José Ramón Bauzá;també Francina Armengol, Catalina Cladera i Marga Prohens, entre d’altres.
Caixer en un supermercat del Mercadal i col·laborador radiofònic, és qui recull l’opinió dels ciutadans sobre els temes d’actualitat, Arnau Busom veu la política com “el joc de trons a la vida real” i percep la constant discussió dels “adults” sobre com gestionar el país i prendre decisions importants que afecten tothom.
Considera que alguns polítics es barallen molt, massa, mentre que d’altres intenten treballar junts, “però al final sempre hi ha algú que guanya i algú que perd”. Veu la política avorrida, tot i que al mateix temps necessària.
Reconeix que no segueix gaire l’actualitat política, però per segons quines qüestions es documenta en fonts diferents. El coneixement d’Arnau dels polítics se centra principalment en els d’àmbit local, sense oblidar els referents de Susana Mora, Marc Pons, Miquel Company i Hèctor Pons a Menorca; Francina Armengol a les Balears, així com Núñez Feijoó i Pedro Sánchez en la cursa per la Moncloa.
No té cap problema a declarar que és seguidor de partits d’esquerres i afirma “tenir molt clar” que a l’hora de votar es decantarà per un partit progressista, que vetlli pels seus interessos, en els quals es troben els drets LGTBIQ+. “Els partits de dreta i l’extrema dreta no miren tant o gens pels drets d’aquest col·lectiu”, afirma categòric. Arnau, que és fill de mare menorquina i pare basc, assenyala que anirà a les urnes el proper 28 de maig i s’hi pronunciarà: “És un dret que tenim tots i l’hem d’aprofitar, sigui quina sigui l’opció triada”.
![Són el joves d'avui més de dretes?](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)