Jorge Campos i els altres diputats que han cobrat 'l'atur' de 10.000 euros del Parlament

PalmaQuan acaba la legislatura, els diputats no tenen dret a l'atur i, per aquest motiu, el Parlament els permet accedir a l'anomenada "indemnització de transició". Es tracta d'un únic pagament de 10.335,93 euros que poden sol·licitar –si ho desitgen– si no perceben cap salari públic o privat des de la dissolució de la Cambra a la constitució del nou Parlament, després de les següents eleccions. La legislatura passada va acabar el 3 d'abril de 2023, i l'activitat parlamentària no es va reprendre fins al 20 de juny del mateix any. Un període de dos mesos i escaig, en què alguns parlamentaris varen demanar la compensació.

El Parlament va destinar 124.031,16 euros a pagar indemnitzacions de transició als dotze diputats que les varen sol·licitar –no es donen automàticament. El llavors portaveu del grup parlamentari de Vox, Jorge Campos, va ser un dels que la va rebre, malgrat que al cap de pocs mesos ja ocupava un escó al Congrés dels Diputats. També el socialista Ares Fernández va demanar-ne l'import, i mesos després es va reincorporar al grup parlamentari del PSIB amb la nova legislatura. Són els dos únics parlamentaris que han repetit en un escó. La resta no ho han fet, encara que a partir de la constitució del nou Parlament tenen via lliure per tornar a treballar tant en l'àmbit públic com al privat sense haver de tornar la indemnització. Per exemple, l'exlíder del grup parlamentari de MÉS per Mallorca i actual batle d'Esporles, Josep Ferrà, també va cobrar el complement, segons la informació pública de la Cambra.

Els exdiputats de Ciutadans Jesus Méndez, Juan Manuel Gómez Gordiola i Maxo Benalal Bendrihem (per Eivissa); els socialistes Helena Benlloch, Irene Triay i Joan Mascaró Bosch; els ecosobiranistes Patrícia Font Marbán i Joan Josep Mas (avui assessor del partit) i la popular María Asunción Pons també varen rebre aquesta quantitat. A la pràctica, cobrar la indemnització suposava per als diputats rebre un salari de mes més del doble del seu habitual. Per exemple, si al març havien cobrat al voltant de 4.800 euros, a l'abril en varen cobrar més de 10.000. Amb tot, el mes que cobraven la indemnització els diputats varen rebre una assignació parlamentària molt més baixa, d'uns 600 euros.

Un dret de la majoria dels diputats

Segons estableix el reglament, qualsevol diputat amb dedicació exclusiva i que no formi part de la Diputació Permanent té dret a percebre una indemnització de transició, amb un pagament únic, a petició de la persona interessada. Per sol·licitar-la, el parlamentari ha de presentar una declaració responsable signada, segons la qual no percep "cap altra retribució pública o privada i se sotmet a l'obligació de tornar l'import íntegre de la indemnització en cas que, abans de la constitució del nou Parlament, passi a percebre una retribució pública o privada".

Aquesta compensació també es dona als diputats del Congrés, el Senat i les cambres autonòmiques de la resta de l'Estat. Fa la funció de prestació per desocupació als exparlamentaris, que no cotitzen com a tals, perquè la seva activitat no està catalogada com a laboral.