Com les institucions balears han privilegiat Rafel Nadal

El tennista manacorí s’ha beneficiat de lleis a la carta per construir la seva acadèmia i ha signat contractes milionaris amb l’Administració

“Sí, em sent un privilegiat, ja que la majoria parlamentària va considerar (...) que aquest projecte era estratègic per a Mallorca”. Aquesta és una de les afirmacions que es poden llegir a la carta amb la qual Rafel Nadal va respondre al batle de Manacor, Miquel Oliver, qui l’acusà d’haver rebut un tracte de favor per part de les institucions. El tennista manacorí manifesta “dolor i decepció” per les crítiques del batle, i recorda que li varen oferir “importants beneficis i facilitats” per dur l’acadèmia a diferents indrets del món. Així i tot, les institucions balears no han fet curt a l’hora d’atorgar privilegis al tennista manacorí.

L’acadèmia de Nadal a Manacor s’ampliarà en 26.063 m² i podrà ser un hotel gràcies a una esmena de la Llei d’habitatge, que es va aprovar el 29 de maig de 2018. L’esmena amplia les concessions que ja va fer la Llei 5/2012, de 23 de maig, de mesures urbanístiques per a l’execució del Centre Internacional de Tennis Rafael Nadal. El Govern presidit pel popular José Ramón Bauzá, amb Biel Company com a conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, va tirar endavant aquesta norma després que l’Executiu presidit pel socialista Francesc Antich la declaràs d’interès autonòmic el 25 de març de 2011.

Segons el text de la llei del 2012, l’objectiu era que Nadal construís un “centre de tennis de referència” per “potenciar la formació esportiva d’alt nivell”. Però, a més dels usos esportius, es varen incloure en el projecte una residència d’estudiants, una botiga, restaurants, cafeteries, un col·legi, un museu, una sala de conferències i un centre mèdic. El que no hi apareixia era cap hotel.

El tennista va poder iniciar immediatament la construcció de la seva acadèmia, de 47.444,55 m². El temps d’espera per obtenir els permisos a Manacor era de tres anys en aquella època, segons han informat a l’ARA Balears fonts de l’Ajuntament de Manacor. I ho va poder fer en uns terrenys rústics que foren requalificats com a urbans amb una agilitat inusitada. “Es va crear una zona plena d’excepcions on l’Ajuntament va deixar de tenir competències”, assenyalen des del Consistori. Nadal també es va estalviar l’avaluació d’impacte ambiental del Consell. “El Parlament va impulsar la llei perquè Manacor no tenia aprovat el Pla General d’Ordenació Urbana l’any 2012. Així es podien declarar els terrenys com a urbans”, comenta Jaume Adrover, de Terraferida.

El pare de Rafel, Sebastià Nadal, havia tocat moltes portes per arribar fins aquí. També cal recordar que l’oncle de Rafel, també anomenat Rafel Nadal, va ser diputat autonòmic del PP durant la legislatura 2011-2015. “Varen venir a veure cada grup parlamentari”, comenta Biel Barceló, que l’any 2012 era diputat de la coalició PSM - Iniciativa Verds - Entesa. No només explicaren “les bondats” del projecte, sinó que, igual que en la carta de Rafel, varen advertir que “si no es feia a Manacor, se n’aniria a un altre lloc”, afegeix Barceló. “Però nosaltres no estàvem d’acord amb la llei, i al final la varen tirar endavant el PP i el PSOE”, diu.

Sebastià Nadal també va intensificar les gestions polítiques per aprovar l’esmena a la Llei d’habitatge -més coneguda com a esmena Nadal- el 2018. En aquest cas va estar acompanyat per Pere Serra, arquitecte de l’acadèmia i exdiputat socialista, a qui fonts properes a l’Ajuntament qualifiquen d’“aconseguidor dels Nadal”. “Ha tocat portes que, si no, no s’haurien obert”, diu Jaume Adrover.

Ambdós varen intentar a principi del 2015 que l’Ajuntament de Manacor fes d’intermediari amb la Conselleria de Turisme per tal de transformar les places residencials de l’acadèmia en habitacions d’hotel. Llavors, tant el consistori manacorí com la Conselleria tenien al capdavant dos polítics de MÉS: Miquel Oliver i Biel Barceló. “Volien moltes coses, i la llei no els bastava. Demanaven més pistes, més edificabilitat, incrementar les places i poder reconvertir les de la residència en turístiques. En definitiva, més negoci”, explica Biel Barceló. “Els vàrem dir que no i varen anar a Territori”, afegeix.

Però els Nadal ja varen comercialitzar les places de l’acadèmia abans de l’aprovació de l’esmena el 2018 a plataformes com Booking.com. “Vàrem haver d’enviar inspectors i els varen fer un advertiment. Les varen retirar immediatament, però estaven molt sorpresos i no entenien per què no ho podien fer”, assenyala Barceló.

La Conselleria de Territori, encapçalada per Marc Pons, va accedir als requeriments dels Nadal i va incloure l’esmena a la Llei d’habitatge, encara que d’una manera, com a mínim, peculiar. “Va ser el PP qui va presentar l’esmena a la Llei d’habitatge, encara que foren els tècnics de Territori els que en varen supervisar la redacció d’acord amb la proposta de l’empresa”, diu Barceló.

A més d’aquesta esmena, la llei del 2012 s’ha ampliat en dues ocasions més, els anys 2013 i 2014. “Totes les modificacions s’han fet perquè els Nadal hi han detectat qüestions que els mancaven”, diu Barceló, qui recorda que “és més ràpid modificar una llei que fer els tràmits urbanístics”.

Contractes i habitatges

Els privilegis que han atorgat les institucions a Rafel Nadal es remunten més enllà de la llei del 2012. El tennista signà a final del 2008 un contracte de tres anys per promocionar les Balears per sis milions d’euros, amb Francesc Antich al capdavant del Govern i Miquel Nadal (UM) com a conseller de Turisme. D’altra banda, Isabel García Tejerina, ministra d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient del govern espanyol presidit per Mariano Rajoy, presentà el març del 2015 Nadal com a ambaixador dels aliments d’Espanya, amb què el manacorí va guanyar 1,4 milions d’euros en dos anys, segons va informar el Ministeri d’Agricultura.

El Pla General d’Ordenació Urbana de Manacor, que l’Ajuntament va aprovar de manera provisional el passat 4 de novembre, ha estat la darrera polèmica en la qual s’ha vist implicat el llinatge Nadal. Jaume Adrover explica que aquest pla permetrà la “construcció de 300 habitatges” a la zona de Torreflorida, després de requalificar-la perquè sigui urbanitzable. Una de les societats propietàries d’aquests terrenys és Goramendi XXI, que té com a administrador únic Sebastià Nadal. Convé recordar que Hisenda va fer que aquesta societat canviàs el domicili fiscal del País Basc a Manacor perquè deixàs de beneficiar-se del règim especial d’aquesta comunitat.

Mesos abans, les crítiques a Rafel Nadal arribaren després que el Club Nàutic de Portocristo demanàs al Govern l’autorització per remodelar les seves instal·lacions per tal que Nadal pogués amarrar-hi el seu nou catamarà.

Sebastià Gaià, antic regidor de l’Ajuntament de Manacor, recorda que el batle d’aquell moment, Toni Pastor, “va canviar la normativa municipal l’any 2010 per fer fill predilecte Rafel, perquè fins llavors era un reconeixement que només es podia rebre després de mort”. Segons Gaià, malgrat que aquest fet és “anecdòtic”, ja anunciava cap a on anirien les coses.

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF