Informació, propaganda i ficades de pota: els perfils dels candidats a Twitter

PalmaEls actes dels polítics s’han multiplicat a dos mesos i mig de les eleccions autonòmiques. Però aquesta hiperactivitat quedaria en el no-res si no es donàs a conèixer i les xarxes socials juguen un paper essencial en la visibilitat dels aspirants a presidir el proper Govern. Però no tots treballen aquest aspecte de la mateixa manera. Per això, l’ARA Balears ha analitzat l’activitat dels candidats autonòmics a Twitter, la xarxa política per excel·lència, al llarg de 2023. Francina Armengol (PSIB) és la candidata amb més seguidors, amb 27.800. La segueix Jorge Campos (Vox), però a molta distància, amb 15.900. Després hi van Marga Prohens (PP), amb 12.600; Patricia Guasp (Ciutadans), amb 7.219, i Lluís Apesteguia (MÉS per Mallorca), amb 4.749. A la coa hi ha Antònia Jover (Podem), amb 2.784; Josep Melià (El Pi), amb 2.110, i Josep Castells (Més per Menorca), amb 2.044.

Tots els candidats tenen en comú algunes coses: en els seus perfils proliferen imatges i vídeos de la seva presència a esdeveniments, així com de les intervencions en el Parlament o en el Congrés i aparicions a mitjans de comunicació. En el cas d’Armengol, la presidenta del Govern intenta posar en valor les accions de l’Executiu: inauguracions i promocions d’habitatge social; primeres pedres de centres educatius; acords amb sanitaris i docents; anuncis de l’arribada de recursos del govern espanyol; les bones dades de l’atur a les Illes; avançaments en matèria de transició energètica... El perfil de la líder socialista és un aparador de les fites de la legislatura, esquitxat amb alguns actes de partits, intervencions en el Parlament i algunes repiulades de companys.

Al llarg de 2023, Armengol ha escrit més de 360 piulades, amb l’ajuda d’un equip de comunicació. Ara bé, els missatges en positiu de la presidenta contrasten amb els comentaris irònics dels tuitaires. Basta recordar l’anunci que va fer d’estendre el tren a Alcúdia i Campos, que va provocar hilaritat i recordatoris de la manca d’infraestructures ferroviàries noves al llarg de les dues legislatures que ha governat.

Marcar objectius

“El primer que ha de fer un càrrec polític que vol estar a les xarxes és marcar l’objectiu de què vol fer. Els que generalment hi generen més repercussió són els que tenen uns continguts més polèmics, però no són necessàriament els qui ho fan millor”, assenyala l’analista i consultor en social media David Álvarez, qui remarca que Armengol té “una planificació de continguts bastant treballada”.

Pel que fa a Jorge Campos, el líder d’extrema dreta segueix el guió que marca Vox a Madrid i se centra en uns temes fixos: la unitat d’Espanya, l’anticatalanisme, la vinculació de la migració amb la delinqüència, l’anticomunisme, l’antifeminisme, el negacionisme climàtic, l’atac a les polítiques de memòria democràtica i la difusió de fake news –com la negació de la versió ‘oficial’ de l’11-M. Campos, que sempre es comunica en castellà, fa moltes repiulades en clau estatal i enguany ha escrit més de 120 tuits propis, amb un to crític i agressiu, sense propostes en positiu. “Continua amb unes xifres acceptables, però ha baixat molt des del començament de la legislatura”, comenta Álvarez, i atribueix aquesta baixada a “la dinàmica de difusió estatal” de Vox.

L’aspirant a arrabassar la presidència a Armengol, Marga Prohens, fa equilibris en el seu perfil entre el seu càrrec de diputada en el Congrés i el lideratge del PP a les Balears. Prohens prepara els tuits amb un equip i fa molta difusió de les reunions que manté amb diverses entitats, en un esforç de donar una imatge de feina intensa. La candidata del PP alterna el català i el castellà i no estalvia cap crítica al Govern, sobretot pel que fa a l’habitatge i la sanitat. A més de difondre propostes (reforma fiscal, incentius per al lloguer, pla antiocupació, un plus d’insularitat per a forces de seguretat, entre d’altres), Prohens ha dedicat molts esforços a remarcar que el PP és el partit “de la llibertat” i a reivindicar-se com a feminista i reclamar que l’esquerra no patrimonialitzi aquest concepte. La candidata popular ha publicat més de 220 tuits propis en 2023, a més de les repiulades que ha fet del partit i de companys. “Com a candidata, Prohens hauria de fer feina per ampliar la seva comunitat. Els continugts són cuidats i elaborats, però el doble rol que té no li facilita les coses”, diu l’expert.

En canvi, Patricia Guasp sí que s’ha beneficiat del salt a la política estatal, com a portaveu de Cs, a la vegada que manté la candidatura autonòmica. “Hi ha hagut un canvi. Ara mostren un aspecte més personal i emotiu”, apunta Álvarez. De fet, Guasp menciona sovint els fills a Twitter i centra bona part de les publicacions en la conciliació familiar i laboral. La candidata taronja ha escrit més de 210 piulades pròpies i ha repiulat nombrosos actes de partit en clau estatal. Guasp també s’ha centrat a atacar el bipartidisme i exaltar el liberalisme de Cs. Seguint la línia anticatalanista del partit, ha fet manifestacions on lamenta la discriminació del castellà a les Balears i ha introduït la denominació de “classe espremuda” per a la classe mitjana, emulant precisament el precursor del comunisme, Karl Marx, qui parlà dels treballadors com a classe oprimida.

El candidat de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, és qui està més obert a fer repiulades d’associacions i entitats més enllà del partit. L’ecosobiranista, amb 274 tuits propis, no té problemes per criticar posicionaments del Govern, encara que MÉS en forma part i també ha fet de l’habitatge una de les seves banderes els darrers mesos. La lluita contra la massificació turística i la protecció del territori són altres dels temes predominants, encara que també fa referència a temes allunyats de la política, com els seus gustos musicals i culinaris. Ni Apesteguia ni Armengol fan cap manifestació d’autocrítica a Twitter, i ambdós líders també alerten del perill d’un pacte del PP amb l’extrema dreta.

Antònia Jover també ha de fer equilibris entre el seu paper com a diputada en el Congrés i candidata autonòmica de Podem. Malgrat que en el seu perfil hi ha moltes publicacions d’àmbit estatal, Jover ha incrementat la presència a les Balears i també té l’habitatge com un dels temes forts dels més de 160 tuits propis que ha publicat.

Per acabar, els casos de Josep Melià i Josep Castells són semblants quant a la manca de publicacions pròpies. Melià n’ha fet poc més de 20 i Castells n’ha escrit 32. “És millor publicar contingut original. Si un polític només repiula, què aporta com a polític?”, es demana l’expert en xarxes. “Quan entres en un perfil ple de contingut que no és propi, no fa ganes tornar-hi”, sentencia.