Inca aprova l'ordenança de memòria democràtica davant "l’auge de l’extrema dreta"

PalmaEl ple de l’Ajuntament d’Inca ha aprovat aquest dijous l’exposició pública de l’Ordenança municipal de memòria democràtica, una normativa que estableix les línies d’actuació per reconèixer i reparar les víctimes de la repressió franquista, així com preservar la memòria col·lectiva. Aquesta ordenança, impulsada i liderada per MÉS per Inca, és una "fita important en la política municipal de memòria", ja que converteix Inca en un dels primers municipis de les Illes Balears en disposar d’un instrument normatiu específic i integral en aquesta matèria, han explicat des del partit ecosobiranista.

La portaveu de MÉS per Inca i regidora de Memòria Democràtica, Alice Weber, ha destacat el valor de l’aprovació inicial del text i ha posat èmfasi en el treball col·lectiu que l’ha fet possible. “Aquesta ordenança és molt més que un document: és una eina per garantir la veritat, la justícia i la reparació, però també és fruit d’un procés participatiu exemplar, construït de manera dialogada amb les entitats memorialistes i de defensa dels drets humans”, ha afirmat. Weber ha volgut agrair especialment les aportacions realitzades per entitats com Amnistia Internacional o Memòria de Mallorca, que han enriquit el contingut del text final.

La regidora ha volgut emmarcar també l’aprovació de l’ordenança en el context actual: “Ens trobam davant un ressorgiment preocupant de discursos revisionistes i de l’extrema dreta, que banalitzen o fins i tot neguen la repressió franquista. En aquest escenari, l’aprovació d’aquesta ordenança envia un missatge clar: Inca no oblida, Inca defensa els valors democràtics”, ha remarcat Weber.

Compromisos

El text aprovat estableix una sèrie de compromisos que afecten de manera directa les polítiques públiques locals. Entre d’altres, preveu la retirada de simbologia franquista, el suport a les víctimes i familiars, i la creació d’espais de memòria. L’Ajuntament es compromet també a impulsar activitats educatives i commemoratives, a conservar i digitalitzar arxius històrics i a facilitar el reconeixement institucional de les víctimes. Tot plegat es vehicula a través del futur Consell Municipal de Memòria Democràtica, un òrgan de participació plural amb representació institucional, social i memorialista que proposarà accions, validarà el pla anual i farà seguiment de les actuacions.

Un dels aspectes més rellevants del text és que reconeix explícitament el paper repressiu del franquisme a Inca i dona nom a algunes de les víctimes locals de la Guerra Civil i la dictadura, com Antoni Mateu Ferrer, Llorenç Beltran Salvà o els germans Sancho Jorges, entre d’altres. “No es pot construir una democràcia sòlida sobre l’oblit. A Inca volem posar noms i històries allà on durant massa anys només hi ha hagut silenci”, ha afegit Weber.

L’ordenança també declara Inca com a ciutat compromesa amb la memòria democràtica i contrària a tota forma de dictadura, condemnada explícitament en el redactat. I dona compliment tant a la Llei estatal de memòria democràtica com a la legislació autonòmica balear, recollint els principis de veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, definits per les Nacions Unides.

Exposició pública

Amb l’aprovació inicial, s’obre un termini d’exposició pública perquè la ciutadania i les entitats puguin fer-hi aportacions abans de la seva aprovació definitiva. MÉS per Inca considera que aquest pas suposa un avenç decisiu en el compromís institucional amb la memòria democràtica i referma la voluntat del consistori d’actuar amb responsabilitat, rigor i sensibilitat envers la nostra història recent.