Sandra Fernández: “Impulsarem una llei per a les persones amb discapacitat”

PalmaLa secretària general del PP a les Balears, Sandra Fernández (Palma, 1980), és la nova consellera de Família, Benestar Social i Atenció a la Dependència del Govern després de la sortida de Catalina Cirer, a la qual cita com a referent i agraeix que li donàs la seva primera oportunitat política a Cort. La seva cartera està marcada pel repte de reduir les llistes d’espera: 14.500 persones esperen per a la valoració del grau de discapacitat; 3.700 persones per al de dependència; i 2.500 per al Programa Individual d’Atenció (PIA).

Vàreu ser consellera d’Assumptes Socials al Govern de Bauzá. Com han canviat les necessitats de la societat en aquests anys?

— Hi ha hagut una cronificació de la pobresa, perquè el govern d’esquerres dels últims anys no ha fet res per revertir-la. Determinades polítiques se centren en els subsidis i les ajudes, però no treballen en una promoció i autonomia personal perquè la gent pugui decidir. A més, Espanya lidera les ràtios de pobresa infantil a la Unió Europea, l’autisme i les patologies duals estan augmentant i tenim un problema amb la salut mental d’infants i joves. En el nostre programa electoral, la salut mental és un eix transversal.

Quin ha estat l’encàrrec que us ha fet la presidenta i per quin motiu heu decidit acceptar-lo?

— Tenc molta confiança amb la presidenta i, quan Catalina Cirer decideix fer un pas al costat, em fa aquest encàrrec perquè tenia experiència prèvia i considerava que podia ser la millor persona per encapçalar el projecte. Som una persona de partit i, si la meva presidenta m’ho demana, aquí som. A més, m’encanten els serveis socials. El repte és gran. Ho assumesc amb responsabilitat i molta il·lusió.

Hauríeu acceptat l’encàrrec amb l’anterior estructura, amb més competències, incloent-hi immigració i cooperació, entre altres?

— Sí. Aquest govern és un equip. És igual on estiguin les competències. Treballam pel mateix projecte. No és una qüestió de les competències o no. Al final som un equip.

Què creis que ha fallat en la primera meitat de la legislatura?

— No crec que hi hagi fallat res. Hem de millorar i reforçar l’acció política.

Pensau que el partit ha estat just amb Catalina Cirer? Tot han estat lloances i ara tenen una conselleria reestructurada, amb menys competències, per haver-la mantingut en el càrrec.

— Em consta que va ser una decisió personal, ella ja va donar les explicacions oportunes. Li hem transmès mostres d’afecte i d’agraïment per la seva trajectòria professional. És un referent, una dona que ha obert camí a les que hem vingut darrere.

Cirer ha rebut l’aplaudiment de l’esquerra per haver-se enfrontat a Vox en qüestions d’immigració o igualtat. Quant creis que ha influït aquesta fricció en el canvi?

— Jo pens que gens.

I com bregareu amb uns socis com Vox que qualifiquen l’Institut Balear de la Dona (IBDona) de “xibiu”, en reclamen el tancament i ataquen constantment el feminisme?

— El PP i Vox som dos partits diferents, amb programes distints i que, amb negociacions, arribam a acords. Entre els acords, no hi és tancar l’IBDona. No passa res per discrepar. Nosaltres pensam que l’IBDona fa una labor magnífica, per exemple, amb el reforç de serveis com l’atenció 24 hores, amb acompanyament a les dones víctimes de violència de gènere.

7.400 persones havien mort a finals del 2024 mentre esperaven que s’avaluàs el seu grau de dependència. Què sentiu davant una xifra així?

— Una àrea com aquesta et pot donar molta satisfacció quan aconsegueixes coses positives que repercuteixen en la gent. Amb xifres com aquesta, passa just el contrari. No parlam de números, sinó de persones i famílies que pateixen aquesta situació i es veuen impotents davant d’una Administració que hauria d’estar al seu costat. No pots explicar-los que no tenim personal, que és difícil cobrir les places per la situació de les Balears o que l’Estat ens hauria de finançar el 50% del cost de la dependència i només en finança el 20%. Per això, el nostre principal objectiu és posar en marxa un pla de xoc per a la dependència que presentarem el setembre. No podem permetre el patiment de les persones i que no estiguin acompanyades per l’Administració.

Quines en seran les mesures?

— Introduirem les passarel·les, equivalències entre discapacitat i dependència, que reduiran els tràmits administratius. Com més reduïm aquesta càrrega al personal, més tindrem disponible per atendre la llista d’espera. Augmentarem també en 18.400 hores el servei d’ajuda a domicili i permetrà reduir la llista d’espera en 400 persones. A més, impulsarem una llei de drets per a les persones amb discapacitat. Crec que cap comunitat autònoma en té una, però consideràvem que havíem de garantir per llei els drets de les persones amb discapacitat. La volem pactar amb el tercer sector. Fer-la entre tots.

Agilitzareu els tràmits amb els consells i l’IMAS?

— Activarem l’Observatori de la Infància i l’Adolescència de les Balears com a fórmula per coordinar i agilitar les polítiques dirigides a la infància i l’adolescència. Buscarem la via perquè hi siguin els consells, l’Ajuntament de Palma i la FELIB. Aquesta conselleria abasta altres administracions i el contacte és permanent amb els consells i l’IMAS perquè les competències estan repartides.

Pensau incorporar nou personal a la Conselleria?

— És un camí que va iniciar la consellera Cirer. Ara incorporam vuit infermeres per a l’atenció a la dependència i el pla de xoc també contempla reforçar l’estructura funcionarial.

En un context de població envellida com el que tenim, augmentareu la inversió en residència i els serveis d’atenció domiciliària?

— Hem de fer un plantejament global a mitjà i llarg termini amb els consells i els ajuntaments que no només sigui el de la construcció [de residències] i veure quin altre tipus de recursos i serveis podem reforçar i incorporar per atendre les persones grans que volen quedar a ca seva. Sense necessitat de residències. Hem d’incidir en el fet que arribin amb l’autonomia més gran possible i la millor qualitat de vida. Tenim un territori limitat i moltes vegades [la residència] ni tan sols és la solució que volen les famílies.

L’executiu espanyol va advertir al Govern que s’atingués a les conseqüències si es negava a acollir menors migrants. Com ho gestionareu, això?

— M’indigna que s’hagi transmès que no volem acollir els menors. Ho estam fent. En som una comunitat d’arribada directa i això ha fet que els sistemes de protecció estiguin completament desbordats, en un 1.000% d’ocupació. L’atenció no és donar un llit i menjar, sinó que és integral: escolarització, suport psicològic, formació... Són recursos per als quals necessitam no només espais sinó personal per atendre’ls, i també tenim moltíssimes dificultats per trobar personal. El que deim és que no ens en poden enviar més. Estam sobreocupats. El govern espanyol ens ho reconeix amb finançament extra, però ens diu que ens enviarà més menors. Usarem totes les eines a la nostra mà per impedir-ho, perquè no podem atendre’ls amb dignitat. El govern espanyol juga amb aquests menors i els usa com a arma política. No s’ha volgut asseure amb el Partit Popular a pactar, però d’aquest repartiment n’exclou Catalunya i el País Basc. És una jugada política de Pedro Sánchez.

Per quina raó la migració ha deixat de ser competència de la Conselleria?

— A la de Presidència es pot fer un abordatge integral, perquè afecta de manera transversal. La consellera coneix la matèria i es va prendre la decisió per millorar l’acció del Govern en conjunt.

Com afrontau que el director general d’Immigració i Cooperació sigui un policia nacional que va associar en unes declaracions la immigració a la delinqüència? Considerau adequat aquest tipus de discurs?

— Aquestes declaracions les va fer com a representant d’un sindicat policial. No va ser una associació directa, sinó per poder donar unes dades. Pens que Pavón coneix les febleses de les Balears en recursos estatals i té experiència en temes d’immigració. És, a més de policia nacional, educador social. Amb ell es pot dialogar i no tenc cap dubte que farà el seu treball estupendament. No compartesc la criminalització de la Policia Nacional perquè tenen una responsabilitat en els serveis socials protegint les víctimes i els menors.

Com reconduireu el diàleg amb el tercer sector després que abandonassin els pactes per la inclusió?

— Ho hem reconduït bastant. Ni les relacions ni el diàleg estan trencats. Hi treballarem conjuntament. No entenc els serveis socials sense el tercer sector, el millor de tota Espanya.

Quines mesures prendreu per millorar les condicions laborals dels treballadors del Pinaret?

— Hem aprovat el plus de perillositat, una reivindicació històrica, i estam revisant la relació dels llocs de treball per reforçar la plantilla.

Quin paper ha de jugar la immigració en la societat de les Balears?

— És necessària, però apostam per una immigració legal i regulada. Els problemes amb la il·legal és que el govern espanyol fa desistiment de funcions i no té una política migratòria real a les Balears, cosa que en dificulta la convivència. Els que cerquen una vida millor no la troben perquè no la hi podem oferir. La plantilla d’Estrangeria està pràcticament desmantellada i hi ha gent que no pot regularitzar la seva situació, malgrat que podria fer-ho, perquè no hi aconsegueix cita. El sistema tampoc no ajuda, per exemple, en l’homologació de titulacions. Qüestions com aquestes podrien oferir un projecte de vida i que en pugui beneficiar la societat. Al govern espanyol li interessa generar divisió social amb la immigració. No podem acollir totes les persones per una qüestió purament física. També hem de treballar en cooperació als països d’origen perquè no es vegin abocats a sortir. Cal fer una política migratòria en conjunt.