Susana Mora: "Hem passat de patir per no tenir turisme a una sensació de saturació"

MaóSusana Mora afronta un nou curs polític marcat pels efectes de la pandèmia generada per la covid-19 i les incerteses de futur. Després de deixar enrere el moment més crític sanitàriament, l’illa debatrà sobre la llei de la Reserva de la Biosfera, la regulació de vehicles a l’estiu i la finalització de les obres de la carretera general, entre d’altres.

Quina situació epidemiològica preveis després de l’estiu a Menorca?

— La previsió epidemiològica és que la incidència continuï baixant al ritme actual i s’aconsegueixi doblegar la corba d’aquest estiu. Si es compleix aquesta previsió, entraríem en un escenari en el qual anirem convivint amb aquesta malaltia, tot i que s’ha de veure l’afectació de possibles noves soques i l’efectivitat de les vacunes davant aquestes. El percentatge de vacunació ja és òptim i començam a tenir immunitat de grup, passa imprescindible per entrar en la nova normalitat.

Creis que la vacunació hauria de ser obligatòria?

— Aquest és un debat a fons que s’està duent a terme actualment, tenint en compte els qüestionaments jurídics importants que han de resoldre les autoritats competents. A banda d’aquest debat, és important apel·lar a la responsabilitat col·lectiva que requereix aquesta malaltia. Des d’un inici ha estat una lluita conjunta, i cada petita victòria ha estat possible gràcies a la suma de tots els esforços de la nostra societat. La vacuna hauria de ser una opció per la qual optàs tothom.

Quines actuacions impulsarà el Consell per reduir l’impacte econòmic de la pandèmia els pròxims mesos?

— Des de la institució insular continuarem treballant amb tres eixos prioritaris: ajudes econòmiques, inversió pública i projectes de futur, tots ells necessaris per a la sortida reforçada de la nostra economia i del nostre estat del benestar. Mantindrem les ajudes econòmiques mentre sigui necessari per sortir d’aquesta crisi. El pressupost del 2021 ja inclou aquestes partides econòmiques, i així serà amb el pressupost del 2022, si cal. Per altra banda, mantindrem la inversió pública en projectes estratègics per a la nostra illa, com els relacionats amb l’energia, l’aigua, els residus i la mobilitat. I posarem especial èmfasi en els projectes europeus.

És la llei de la Reserva de la Biosfera un element clau per a la recuperació de l’economia?

— Més que per a la recuperació de l’economia, ha de ser un principi de sostenibilitat ambiental en un marc de desenvolupament econòmic i social. És imprescindible que consolidem l’equilibri tradicional entre creixement i medi ambient. Només conservarem la nostra prosperitat i la millorarem si preservam els valors ambientals, patrimonials i paisatgístics, que tant estimam.

Quines qüestions estan prèviament pactades amb el Govern i quines necessitaran un debat intens?

— Amb el Govern i la presidenta tenim un acord de base sobre la necessitat de la futura llei i el seu contingut general. Ara queda un important camí de negociació: primer a Menorca, amb l’oposició i els agents econòmics i socials; i després al Parlament, on caldrà afinar i concretar l’acord de base que tenim amb el Govern i els grups parlamentaris que li donen suport, però també amb els grups parlamentaris de l’oposició. Entenc que el finançament específic per a la Reserva que inclou el projecte, com també el de les noves transferències previstes, seran l’eix que centrarà el debat.

Menorca camina envers el model de Formentera pel que fa a la regulació de vehicles?

— Menorca i Formentera no són comparables, ni per extensió geogràfica ni per demografia. I a Formentera s’hi sol arribar només per via marítima, fet que és obvi que també marca una diferència. És veritat que hi ha un cert debat social sobre si posar sostre al nombre de places turístiques, als cotxes de lloguer i al nombre de vehicles en general que circulen per les carreteres. En dos mesos hem passat de patir per un estiu sense turisme i, per tant, de la perspectiva que milers de famílies visquessin un drama, a tenir una certa sensació de saturació. No podem morir d’èxit, però hem d’analitzar bé per on van les coses de futur. És un any especial, perquè molts competidors estan fora de joc o són poc atractius. Això no obstant, també és evident que han passat coses que han fet créixer la imatge de Menorca i que possiblement perduraran. Els valors i la seguretat que hem sabut conservar són les coses que han fet possible que ara estiguem de moda.

Per quins motius el Govern no traspassa la competència de Recursos Hídrics? Hi ha voluntat de fer-ho efectiu?

— La voluntat hi és. Ara, aquest és un traspàs d’una gran complexitat. Quan parlam d’aigua, solem pensar sobretot en l’abastiment de la població i en els aqüífers, però no podem oblidar les depuradores. Les inversions a fer són molt importants, els costos de manteniment i de millora són enormes. I la transferència del personal, tant propi com d’Abaqua (l’agència que gestiona les obres), també és delicada. No ens podem equivocar. Una transferència mal dotada que no ens permeti resoldre els dèficits seria fatal per a l’economia del Consell i, sobretot, per als recursos naturals de Menorca.

Què significa per a l’illa rebre el nomenament de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial i ser la seu de la Regió Gastronòmica Europea?

— Són dues fites molt importants en el camí del reconeixement que mereix el nostre patrimoni. I són una gran passa en la definició d’una oferta turística de qualitat diferenciada. Anam pel bon camí. És important avançar en la integració de sectors econòmics, que cada vegada més gent i més diversa pugui participar de l’economia del turisme. Menorca és plena de talent.

Quina previsió hi ha per a la finalització de les obres de la carretera general?

— Les obres continuen avançant. Actualment s’està fent feina per licitar el tram de l’Argentina i s’espera que el tram de Rafal Rubí es pugui licitar just quan s’hagi aprovat el Pla Territorial Insular (PTI) –que es preveu dins el 2022. Es treballa també per deixar el tram intermedi licitat. Entenem que a final d’aquest mandat hi haurà un gran avanç en les obres de la carretera general.

Per acabar, creis que els menorquins veuran pròximament com s’aprova una OSP (Obligació de Servei Públic) amb Barcelona?

— Estam fent feina perquè l’OSP amb Barcelona pugui ser una realitat en aquest mandat. L’escenari amb el qual treballam no considera una OSP tradicional com l’hem entesa fins ara, sinó una OSP de limitació de preus on hi pugui haver una lliure concurrència entre empreses. Hi ha molta predisposició per part del Ministeri de Transports i sembla que també per part d’Europa.