El Govern haurà de retallar encara que Madrid pagui el que deu
La caiguda dels ingressos tributaris provocada per la desacceleració econòmica és un dels factors clau perquè l’Executiu d’Armengol hagi d’ajustar les despeses l’any que ve
PalmaLes retallades varen ser les grans protagonistes del primer ple del Parlament balear després de les vacances d’estiu. Mentre que la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez, es limità a assenyalar que s’aplicarien “mesures de control de la despesa” en els pròxims pressupostos, els representants de l’oposició exigeixen saber en quines àrees es retallarà. No falten en aquest escenari les reivindicacions al govern espanyol, que encara ha d’abonar a les Balears 177 milions d’euros procedents de la recaptació de l’IVA i les bestretes del sistema de finançament. Sigui com sigui, que hi arribin aquests milions no basta per solucionar els problemes de l’Executiu balear, el qual haurà de retallar per fer front a la caiguda d’ingressos provocada per la desacceleració de l’economia de les Illes. El forat econòmic del Govern podria arribar als 500 milions d’euros en acabar el 2019 -a hores d’ara, ja supera els 400 milions.
“La caiguda d’ingressos tributaris és un indicador de l’alentiment de l’economia. Això afectarà els pressupostos del 2020 i s’hauran d’ajustar les despeses”, explica el president del Consell Econòmic i Social (CES) i exconseller d’Economia, Hisenda i Innovació, Carles Manera. Per començar, el Govern s’haurà de replantejar el capítol de les inversions. “No es podran mantenir alguns projectes”, apunta Manera, qui també considera possible “resguardar” serveis públics essencials en aquesta situació. El que és clar és que “amb ingressos menors no es pot actuar com abans”, afegeix el president del CES.
Les convulsions de l’escenari internacional també afectaran les Balears. “Alemanya ja s’està ressentint de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i això influirà en el seu consum: els turistes triaran destinacions més econòmiques”, explica. I el Brexit tocarà “l’altre gran emissor de turistes cap a les Balears”. Malgrat tot, Manera subratlla que l’economia balear “no està tècnicament en crisi”. “Una altra cosa és que el creixement hagi minvat”, diu. Però, malgrat que el mercat laboral no presenta signes d’empitjorament, “la precarietat i la manca de productivitat penalitzaran el consum”.
El secretari general de CCOO, José Luis García, considera que “el mercat laboral està saturat i que aquest model productiu ha tocat sostre”. Però les mesures estructurals necessàries per diversificar l’economia balear “requereixen inversions”. “Ens preocupa que l’actual conjuntura implica una manca d’inversions, perquè tot el que no es faci ara ens afectarà tard o d’hora”, comenta. A més, García destaca dos factors importants més que “frenaran l’economia balear si no s’hi troba una solució”: es tracta de “la inestabilitat política de l’Estat” i “l’infrafinançament” que pateixen les Illes històricament. “L’alentiment econòmic farà més visible l’infrafinançament, i no ens podem permetre el luxe de perdre el terreny recuperat respecte de la legislatura de Bauzá. No podem retrocedir en educació, sanitat ni serveis públics”, manifesta.
“Preocupació” és la paraula que fa servir el secretari d’Ensenyament Públic de l’STEI, Cosme Orell. “La legislatura passada es va incrementar el pressupost d’Educació i de les àrees socials. Ara estam preocupats pels pressupostos del 2020, encara que de moment ens quedam amb el fet que aquest curs ha començat amb 359 professors nous”. Orell espera que la reducció de la despesa no s’apliqui “en matèries sensibles” i lamenta que encara no hagin rebut “cap informació” per part del Govern. En cas que les retallades afectin serveis públics bàsics, Orell assegura que “es plantejarien mobilitzacions”.
Per la seva banda, el president de PIMEM, Jordi Mora, considera que ha arribat el moment “de fer els deures”. “Si baixen els ingressos, s’han d’ajustar les despeses”, afirma. Mora explica que, a hores d’ara, de cada 100 euros pressupostats pel Govern balear, “23 euros corresponen als interessos d’un capital que ja s’ha gestionat”. Per això, no reduir ara la despesa implicaria “hipotecar encara més el futur”. El president de Pimem considera molt complicat equilibrar els comptes sense tocar àrees com l’educació, la sanitat o els afers socials. “Aquestes partides són les més grosses i representen un 70% de la despesa. En el moment en què es facin ajustaments, es veuran afectades i dir que no serà així és poc realista”, indica. Això sí, els problemes econòmics minvaran si aquesta legislatura s’assoleix “un finançament just”.
El finançament també és un factor fonamental per a Carmen Planas, presidenta de la CAEB. “Les Balears presenten un dèficit històric que s’ha de corregir”, assenyala. Planas també lamenta que l’anunci d’un nou REB no anàs acompanyat “de la necessària dotació pressupostària que requereix la seva aplicació”. Malgrat que Planas considera que és millor “posar el focus a gestionar que a retallar”, la presidenta de la CAEB aposta per una despesa “equilibrada amb els ingressos”.
