Política 22/05/2020

La manca d'acord en el Govern balear atura el decret llei de protecció del territori

Els partits del Pacte havien negociat a contrarrellotge la mesura que pretenia frenar la construcció en sòls rústics i urbans no consolidats

Maria Llull/ Ara Balears
3 min
.

PalmaEl Govern de les Illes Balears ha preparat durant les últimes setmanes un decret llei de mesures urgents de protecció del territori que pot tenir un fort impacte en l'urbanisme: cerca eliminar el problema dels anomenats falsos urbans i, entre altres aspectes, redueix l'edificabilitat en sòl rústic. S'havia d'aprovar al Consell de Govern d'aquest divendres i el PSIB, Podem i MÉS han negociat fins aquest mateix matí, però no s'ha arribat a cap acord i, finalment, com a mínim per ara, no es tirarà endavant.

El bloqueig del decret impulsat per la conselleria de l'ecosobiranista Miquel Mir arriba just una setmana després de l'aprovació del decret llei de mesures urgents, impulsat pel PSIB, que permet l'ampliació sense llicència d'un 15% de la superfície dels hotels. El coordinador de MÉS, Antoni Noguera, va criticar aquell decret definint-lo com un intent del PSIB per acostar-se a sectors del PP i aspirava, a canvi, aconseguir aprovar aquesta setmana el decret impulsat de Medi Ambient que havia de servir per fer net i obrir la porta a redefinir el marc de planificació urbanística de les Balears.

L'aprovació del decret de mesures urgents per a la reactivació econòmica la setmana passada i el bloqueig del decret impulsat per Medi Ambient aquesta setmana deixen MÉS en una mala posició i caldrà veure com reacciona la formació.

El Govern nega cap bloqueig

Així les coses, la portaveu del Govern i consellera de Presidència, Pilar Costa, ha negat que hi hagi cap bloqueig i qualificat d'"irresponsabilitat" que "es facin futuribles" sobre el Pacte en aquests moments. "En cap cas es pot parlar de bloqueig per part de ningú, de cap partit polític, ho neg categòricament", ha dit Costa. La portaveu ha emfatitzat que "els decrets s'expliquen quan s'aproven" en ser demanada pels punts de desacord entre els socis de Govern per tirar endavant el decret de protecció del territori. Sobre les dissensions entre els membres del Pacte, la portaveu s'ha limitat a dir: "Ara mateix sortim d'un Consell de Govern".

En concret, el decret que s'havia d'aprovar aquest divendres frenaria la possibilitat de construir en els terrenys coneguts com a falsos urbans. O sigui, en sòl urbà o urbanitzable no consolidat perquè hi manca com a mínim algun dels serveis bàsics, com el clavegueram o l'aigua corrent, i que sovint es compta en els plans de creixement de cada municipi. El decret preveu, doncs, una moratòria de llicències i autoritzacions en aquesta mena de terrenys i dona als consells insulars i a l'Ajuntament de Palma, les institucions competents, fins el 31 de desembre de l'any que ve perquè els tornin a classificar segons ho creguin convenient. En cas que no ho fessin, el Govern tindria la possibilitat de definir la classificació urbanística d'aquests sòls fins el 31 de desembre de 2022.

Segons ha pogut saber l'ARA Balears, la negociació, que és força dura, encara s'havia de tancar aquest divendres dematí. El decret també redueix l'edificabilitat màxima permesa en terrenys rústics; no canvia la mida mínima d'una parcel·la en terrenys rústics perquè s'hi pugui construir, però sí que redueix el volum de les edificacions que s'hi puguin fer. Aquesta mesura podria ajudar a frenar l'especulació amb terrenys rústics per fer-hi mansions de luxe.

A més, el decret també preveu impedir la construcció en sòls rústics en àrees de risc potencial d'inundació, erosió o incendis, i ho fa amb el precedent de la torrentada del Llevant de Mallorca encara ben viu.

La mesura la impulsa la Conselleria de Medi Ambient, encapçalada per Miquel Mir. El coordinador de MÉS per Mallorca, Antoni Noguera, ja va avançar dimecres de la setmana passada a l'ARA Balears que el seu partit impulsava “un projecte de mesures de protecció territorial molt important”. Aquest decret s'estava preparant des de molt abans de l'esclat de la crisi del covid-19.

stats