Política 14/05/2022

El govern espanyol, en el pitjor moment de la legislatura

La dreta aprofita la crisi econòmica i el cas Pegasus per assetjar un executiu que va de crisi en crisi

4 min
El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, passant per davant de Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.

Madrid"Estem en un moment delicat però ens en sortirem". Aquesta frase d’un diputat socialista resumeix l’estat d’ànim general al govern espanyol i als grups parlamentaris socialista i d’Unides Podem. I és que tots són conscients que travessen el pitjor moment de la legislatura, amb perill real de caure en una dinàmica de decadència i agonia com la del final del felipisme. Encara no s’ha arribat a aquest punt, esclar, i a Madrid ningú s’atreveix a donar per mort Pedro Sánchez per la seva demostrada capacitat de renèixer de les cendres i superar les adversitats amb cops d’efecte. Però hi ha la sensació que se li està acabant la baraka, que s’estan esquerdant els fràgils equilibris que van permetre la seva investidura.

Tot va canviar el 24 de febrer quan els tancs russos van creuar la frontera d’Ucraïna. El pla de la Moncloa d’encarar els dos darrers anys de legislatura regant Espanya amb fons europeus amb Sánchez exercint una mena despotisme il·lustrat se’n va anar en orris. La inflació, que ja s’estava disparant, es va desbocar i les butxaques dels ciutadans es van començar a buidar. A sobre el PP acabava de decapitar un líder ideològic i poc hàbil, Pablo Casado, per col·locar un moderat amb fama de gestor, Alberto Núñez Feijóo. I així arribem al 18 d’abril, quan esclata el Catalangate.

És molt difícil trobar algú, dins i fora del PSOE, que defensi la gestió d’aquest escàndol per part del govern espanyol. Com a molt s’admet que no es podia fer gaire més. "No és una bona idea enfrontar-te als espies, et poden fer molt de mal", afirmen des del PSOE. Segons fonts coneixedores, Margarita Robles es va resistir fins al final a acceptar que havia de tallar el cap de la directora del CNI, Paz Esteban. El seu allunyament de la Moncloa i la resta de companys de gabinet és tal que cap ministre va acudir a la presa de possessió de la nova cap dels espies, Esperanza Casteleiro. Només hi va anar la cúpula militar i del mateix CNI.

L'exdirectora del CNI, Paz Esteban; la ministra de Defensa, Margarita Robles, i la nova cap de l'espionatge, Esperanza Casteleiro, en la presa de possessió de la darrera.

Robles surt desgastada de la crisi, està cada cop més sola, però ningú creu que la cessin. Com a molt es considera que, si hi ha un nou govern Sánchez, ella no repetirà en el càrrec. Tot i la crisi, al PSOE són optimistes i creuen que serà relativament fàcil refer els ponts amb ERC. Dimarts l’entrevista d’Oriol Junqueras a El País va ser rebuda com la pista d’aterratge ("amb hostesses i tot", segons un membre del govern), per reconduir la relació. Excés d’optimisme?

En aquest afer es repeteix el que és una constant de la relació Catalunya-Espanya. El que aquí es considera un gest de mínims i insuficient, com la destitució de Paz Esteban, allà es veu com el màxim que poden oferir. Fer rodar el cap d’una funcionària sense ni tan sols dir quin és el motiu real, sinó orquestrant una maniobra, l’espionatge als membres del govern, per tenir una justificació oficial. ERC espera més gestos, però també comença a ser conscient dels límits del PSOE i del perill real que PP i Vox arribin la Moncloa. La dreta ha olorat sang, i ha iniciat una operació de setge a Sánchez, però més subtil i sense perdre l'oremus.

Nervis a Unides Podem

Des d’Unides Podem també estan nerviosos perquè temen que el PSOE no sigui capaç de refer la confiança amb ERC. “Ens diuen que ho arreglaran, que confiem, però crec que no saben com”, explica un membre de Podem. Això és el que explica la bel·ligerància de Jaume Asens aquesta setmana amb el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Saben que si el PSOE no es mou, perillarà tota l’arquitectura sobre la qual es basa el govern d’esquerres. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va insistir ahir que la destitució de la directora del CNI no és suficient. "Que no ens posin a prova. Quan ens han posat a prova han vist què ha passat". Però el govern espanyol no pensa anar més enllà de moment. La seva màxima preocupació, ara mateix, són les eleccions a Andalusia del 18 de juny. Les enquestes pronostiquen una patacada del PSOE i de l’esquerra en general, i hi ha preocupació per on encabir en aquest escenari la trobada amb el president de la Generalitat per acabar de tancar la crisi, que de ben segur que serà aprofitada per la dreta per denunciar una nova humiliació davant dels independentistes.

El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonés, a Girona

El trumfo amb què compta ERC i també UP és que Sánchez necessita allargar al màxim la legislatura. Per què? Perquè confia que els pactes PP-Vox en comunitats i ciutats després de les municipals i autonòmiques de l’any que ve acabaran desgastant Núñez Feijóo. "Si per salvar el seu lloc ha de prescindir de Robles, ho farà, igual que destituiria la seva pròpia mare", afirma una persona que el coneix. I en això tot el govern està unit però no tot el PSOE. Alguns barons que temen pel seu càrrec, com Emiliano García Page, sí que han gosat aixecar la veu contra les "cessions" a ERC. Queda per veure, doncs, si Sánchez aconseguirà de nou trobar el desllorigador amb ERC per llançar el missatge que el seu govern va per llarg. Ell sap millor que ningú que en política qui resisteix sol guanyar.

stats