El govern de coalició entoma el pols del ‘deep state’ espanyol

Sánchez parla obertament de “policia patriòtica” en plena croada amb els ressorts de la dreta a l’Estat
El president espanyol, Pedro Sánchez, aquesta setmana al Congrés amb el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la portaveu del PSOE, Adriana Lastra. / POOL / EFE

Des de la tribuna del Congrés i en plena allau de crítiques de la dreta al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, Pedro Sánchez va oficialitzar dimecres que accepta el pols que des de fa dies ha plantejat al govern de coalició una part del deep state espanyol. “[Marlaska] Està destapant la policia patriòtica i per això l’ataquen”, va etzibar Sánchez. Volia entomar el desafiament i situar públicament el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos entre els ressorts amb què, des dels engranatges de l’Estat, la dreta més dura ha condicionat la política espanyola en els últims anys a través de la guerra bruta.

Sánchez admetia dimecres, doncs, que aquelles clavegueres que el mateix Marlaska presumia d’haver netejat en un míting l’abril de fa un any segueixen funcionant. Ho fan amb un modus operandi ben conegut per l’independentisme, víctima del que aleshores es va batejar com a operació Catalunya i que, comandada per l’exministre Jorge Fernández Díaz i alguns comissaris de la Policia Nacional, consistia, bàsicament, en buscar draps bruts -existents o imaginats- dels representants de tot allò que fos considerat una amenaça per a l’Estat.

Ara alguns dels protagonistes directes de l’operació Catalunya ja no hi són, però d’altres continuen ben acomodats dins el mantell protector de l’administració, i resulta que el que l’actual deep state considera una amenaça és el mateix govern de coalició, vist sempre per determinats sectors amb una pàtina d’il·legitimitat per haver arribat al poder de la mà dels independentistes catalans i bascos. Amb l’excusa del covid-19 i la manifestació del 8-M s’ha posat en marxa un engranatge que funciona a la perfecció: una associació o partit d’ultradreta -abans Manos Limpias, ara Vox- que presenta una querella als tribunals; un jutge que l’admet a tràmit i encarrega una investigació; agents de la Policia Nacional o la Guàrdia Civil que elaboren informes plens d’imprecisions, dades esbiaixades o directament falsedats, i un ecosistema mediàtic disposat a difondre aquests informes a tota pàgina i sense qüestionar-los.

Tot plegat, una estratègia de desgast que, amanida amb un grapat d’errors propis, ha posat a prova la resistència d’un govern de coalició que, això sí, acumula topades amb altres poders de l’Estat pràcticament des del minut 1 de la legislatura. Ara el xoc és amb la Guàrdia Civil -i, de retruc, amb la jutge que investiga el cas del 8-M-, però abans va ser amb el poder judicial en ple. Al gener, només 48 hores després que prengués possessió com a vicepresident segon, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre un comunicat públic en què exigia “responsabilitat institucional” a Pablo Iglesias, després que el líder de Podem afirmés que la justícia espanyola havia sigut “humiliada” per diversos tribunals europeus per la causa contra els dirigents independentistes.

Era el preludi d’un altre enfrontament més cru, en què Sánchez -com ara fa amb els càrrecs de la Guàrdia Civil- va voler augmentar la seva influència en els engranatges de l’Estat posant al capdavant de la Fiscalia algú de la seva màxima confiança: l’exministra de Justícia Dolores Delegado. Se’n va sortir, però no sense esgarrinxades. El CGPJ va avalar el nomenament -Delgado complia amb els requisits legals per ser designada-, però va mostrar una divisió inèdita. En un tràmit habitualment superat per unanimitat o amb només un vot en contra, Delgado va requerir un debat intens i va ser escollida amb només 12 dels 19 vots que es van emetre. El pols entre el govern espanyol i part del poder judicial, que considerava que el nomenament buscava acontentar l’independentisme i influir en algunes decisions que la Fiscalia havia de prendre en causes sobre el Procés, es va fer evident.

Dues estratègies diferents

En les últimes hores ministres com Margarita Robles i María Jesús Montero han sortit a intentar posar pau matisant les paraules de Sánchez sobre la policia patriòtica -“En el nostre país la policia patriòtica no existeix, això pertany a altres governs”, va dir ahir la ministra portaveu-, però d’altres com Pablo Iglesias o Alberto Garzón han parlat més o menys obertament de temptacions colpistes en alguns elements de les forces de seguretat de l’Estat. Diferents sensibilitats dins del govern sobre com afrontar un pols contra el deep state que, tanmateix, està en marxa. Sánchez, que mai en va parlar quan la víctima era l’independentisme, ho va admetre dimecres: la guerra bruta de les clavegueres continua i aquest cop el que busca és desestabilitzar el seu govern.

Aragonès respon a Torra que la taula de diàleg s’ha de reunir

L’endemà que el president de la Generalitat, Quim Torra, deixés en l’aire la represa de la taula de diàleg al mes de juliol i la condicionés a recuperar “el clima de confiança” amb el president espanyol, Pedro Sánchez, ERC va sortir ahir a defensar el contrari. El coordinador nacional dels republicans i vicepresident, Pere Aragonès, va assegurar en una intervenció al consell nacional que seria una “irresponsabilitat” abandonar la negociació i va dir -en un missatge implícit a Torra- que la base de la taula de diàleg no és “la confiança cega amb l’altra part” sinó el “mandat” de la ciutadania de defensar-hi el dret a l’autodeterminació. Es va mostrar convençut que hi haurà taula de diàleg, tot i que divendres el govern espanyol va evitar confirmar-la per al juliol. No va ser l’únic missatge dirigit als seus socis de Govern, malgrat demanar abandonar els “retrets” dins l’independentisme. Es va reafirmar en la col·laboració entre administracions, també amb la Moncloa: “Qui s’hi negui només està buscant titulars ràpids i efímers”.

EDICIÓ PAPER 04/07/2020

Consultar aquesta edició en PDF