La Fiscalia s'oposa a l'indult de Laura Borràs i l'acusa de presentar-se "com a víctima de 'lawfare'"

BarcelonaLa Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a indultar l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada a quatre anys i mig de presó i a 13 d'inhabilitació per prevaricació i falsedat documental quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Entre altres motius, perquè la condemna de Borràs respon a "una actitud d'abús de poder" per afavorir el benefici econòmic d’un amic. "Estem davant d’un delicte que s’emmarca en el concepte de corrupció administrativa i, per tant, difícilment susceptible de beneficiar-se del dret de gràcia", diu l'informe de la fiscal. També retreu que afirmi "sense cap mena de pudor, haver estat víctima d'una persecució judicial" per les seves idees polítiques: "Es presenta com a víctima de lawfare qui ha comès el delicte amb absolut abús d'autoritat i menyspreu a la legalitat".

Amb aquest escrit, la Fiscalia s'oposa tant a l'indult total –que ha demanat l'escriptora Margarida Aritzeta– com a l'indult parcial que proposava a la mateixa sentència el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La pena de presó està en suspens mentre es resolen aquestes dues peticions d'indult. Els magistrats del TSJC obrien la porta a rebaixar la condemna de reclusió perquè no superés els dos anys, de manera que Borràs no hagués d'entrar a la presó, perquè creien que la condemna que correspon a Borràs és "desproporcionada i excessiva", però la Fiscalia no ho comparteix.

La fiscal també apunta que el fet de plantejar un indult per rebaixar una condemna "desproporcionada o injusta" sol fer-se quan una condemna arriba molt temps després del delicte i quan "la finalitat resocialitzadora o rehabilitadora ja no resulta estrictament necessària". En canvi, recorda que si aquesta causa ha trigat molt a tancar-se ha estat en part perquè els canvis de càrrec de Borràs van fer que fos aforada a diferents tribunals i, a més, perquè mentre la causa s'estava investigant i sota secret de sumari va dir públicament que l'aleshores conseller d'Interior, Miquel Buch, li havia dit que ella no estava investigada. Això "va suposar una pèrdua de confiança de la jutgessa instructora per les possibles filtracions" a través dels Mossos d'Esquadra, a qui va rellevar la Guàrdia Civil, que va haver d'examinar de nou els arxius informàtics confiscats.

L'únic precedent, el denunciant de la Gürtel

Malgrat que públicament havia mantingut que no demanaria l'indult, al mes de març Borràs va demanar al TSJC que el tramités i l'elevés al govern espanyol, que és el que haurà de decidir si se li concedeix o no. Ara s'hi ha pronunciat la Fiscalia a través de l'informe que ha fet públic aquest dilluns. L'escrit que signa la fiscal Assumpta Pujol repassa els instruments internacionals i els esforços per prevenir i castigar la corrupció, que "es percep com un fenomen extraordinàriament perjudicial per a la societat que posa en perill la mateixa democràcia". A més, assenyala que a Espanya només s'ha concedit un indult parcial per delicte de prevaricació en concurs amb falsedat documental: va ser a José Luis Peñas Domingo, el denunciant de la trama Gürtel, que va ajudar a aclarir els fets.

A més, diu la fiscal, un dels requisits per rebre l'indult és mostrar penediment. En canvi, no s'ha donat "cap comportament de Borràs que permeti inferir una mínima acceptació" del delicte ni voluntat de no reincidir. "No ha acceptat en cap moment la seva responsabilitat, no reconeix haver actuat al marge de la llei ni ha exterioritzat ni el més mínim signe de penediment" sinó al contrari, retreu la fiscal.

Després de conèixer la posició de la Fiscalia, alguns partits ja s'han posicionat. El portaveu de Junts, Josep Rius, s'ha solidaritzat amb Borràs: "És un episodi més de rebel·lia i fanatisme de la judicatura", ha etzibat en una roda de premsa després de la reunió de la permanent del partit. Rius ha expressat el "rebuig" a la decisió de la Fiscalia i ha reiterat que és un "cas de lawfare de manual". Per la seva banda, el portaveu de Comuns al Parlament, David Cid, ha asseverat que aquest cas "no és comparable a la resta de dirigents independentistes" i que està "vinculat a la corrupció", però no ha volgut fer cap més valoració sobre una decisió que, si tirés endavant, podria comportar l'entrada a la presó de l'exdirigent.