Política 15/02/2021

La Fiscalia recorre el tercer grau dels presos polítics l'endemà de les eleccions

Reclama, a més, que se'ls hi suspengui la semillibertat fins que es resol el recurs

4 min
Els nou presos polítics en l'acte d'Òmnium d'aquest tarda
Disponible en:

BarcelonaLa Generalitat va classificar en tercer grau als nou presos polítics en l'inici de la campanya electoral i la Fiscalia l'acaba de recórrer aquest dilluns, just l'endemà de les eleccions. Han passat dues setmanes sense notícies del ministeri públic, que finalment s'ha decidit a presentar recurs als jutjats de vigilància penitenciària als que els hi reclama, a més, que suspenguin la semillibertat de forma immediata fins que es prengui una decisió judicial definitiva.

Els arguments són si fa no fa els mateixos que ha anat esgrimint fins ara la Fiscalia. És a dir, carrega de forma directa contra el Govern per intentar "alterar la decisió condemnatòria de la sentència i el seu efectiu compliment" i fa una llista de motius pels quals els presos no haurien d'obtenir el tercer crau: "el compliment efectiu d'una part poc significativa de les penes imposades (alguns ni tan sols havien complit la quarta part); la gravetat dels delictes comesos; el fet que la majoria no reconegui la comissió delictiva i no assumeixi la seva responsabilitat; i la pública manifestació d'algun d'ells de la seva voluntat de tornar-ho a fer".

Tenint en compte que les juntes de tractament de les presons van proposar la semillibertat quan només havia passat un mes des de la seva revocació per part del Tribunal Suprem i que la Generalitat va validar les propostes poques setmanes després, la Fiscalia exigeix la suspensió de la semillibertat de forma immediata. El juliol de l'any passat aquesta exigència va provocar que els set presos de Lledoners tornessin a la presó: "L'efecte va ser que van seguir en segon grau fins que el tribunal sentenciador es va pronunciar al respecte, assenyalant que la classificació en tercer grau estava indegudament atorgada, per la qual cosa durant la tramitació del recurs els condemnats van seguir en el grau que els hi corresponia". No va passar el mateix amb Carme Forcadell i Dolors Bassa, que van seguir en tercer grau fins a la decisió del Suprem, i ara el ministeri públic reclama que això no torni a succeir. En resum, pretén "evitar la possibilitat que l'excarceració es produeixi sense la intervenció de l'òrgan jurisdiccional ad quem".

Tot i que la la llei només estableix l'efecte suspensiu de les decisions administratives de la Generalitat (en aquest cas la concessió del tercer grau) fins que s'arribi al recurs d'apel·lació, la Fiscalia subratlla que l'esperit de la norma és evitar, entre d'altres, el "risc de fuga" de persones amb condemnes elevades i, per tant, la decisió de suspendre la semillibertat no hauria d'esperar.

La Fiscalia també fa un repàs cronològic a la llista de permisos i sortides dels centres penitenciaris dels presos. En el cas de Jordi Sànchez, per exemple, recorda com se li va concedir un permís de 48 hores el mateix dia que complia una quarta part de la condemna, el gener de l'any passat. "Això resulta inusual per al supòsit de delictes i condemnes greus com les que compleix l'intern", remarca l'escrit que s'ha enviat al jutge de vigilància penitenciària. A més, la primera proposta favorable de permís judicial la rebia nou dies després, se li aplicava el 100.2 que li permetia sortir diàriament de la presó un mes després, al cap de sis mesos se li concedia el tercer grau i un mes després que el Suprem li revoqués se'l tornava a progressar a tercer grau". Totes són, segons el ministeri públic, decisions "inusuals". La Fiscalia també es queixa que el Govern resolgui el mateix per als nou presos i ho fa presentant escrits individualitats de cadascun d'ell amb les mateixes conclusions i un anàlisi també molt similar.

"Total sensació d'impunitat"

Cap del arguments que ha fet servir la Generalitat per a la concessió del tercer grau són, per a la Fiscalia suficients. No ho és el compliment d'una quarta part de la condemna (aquest dimarts hi arribaran els últims que quedaven: Dolors Bassa, Raül Romeva i Jordi Turull), perquè el Tribunal Suprem ja va dictaminar que era "prematur"; tampoc ho és que les juntes considerin que no hi ha altres necessitats a treballar en el règim ordinari, "perquè segueixen sense assumir el caràcter delictiu dels fets pels quals van ser condemnats"; ni tan sols la bona conducta o l'existència d'una xarxa familiar i social a l'exterior de la presó.

"Tot plegat, molt lluny d'afavorir el compliment de les finalitats de la pena, el que fa és crear, no només una total sensació d'impunitat tant en l'intern com en la societat, sinó que, a més, posa de manifest una suposada facultat de l'administració penitenciària per buidar de contingut la sentència condemnatòria", descriu el recurs del ministeri públic. Aquestes també van ser les línies mestres de la decisió del Suprem contra el tercer grau, que va atacar tant a la Generalitat com als jutges de vigilància penitenciària que el van avalar. Un altre dels elements per rebutjar la progressió de grau és la "falta de modificació d'aquells trets de la personalitat directament relacionats amb l'activitat delictiva". Què vol dir això? Que la Fiscalia reclama que, perquè puguin sortir de la presó regularment, els presos reconeguin que van cometre un delicte.

La decisió de suspendre o no les sortides dels presos polítics l'hauran de prendre en primer terme els jutges de vigilància penitenciària, però tornarà a ser Manuel Marchena i la sala segona del Suprem els que tinguin l'última paraula.

stats