Les principals 'fake news' de la campanya del 23-J

La desinformació i els rumors falsos sobre partits i candidats han circulat i s'han amplificat a través de les xarxes

6 min

Exemples de fake news a la xarxa. — Exemples de 'fake news' a la xarxa. ARA

BarcelonaLes imprecisions, mitges veritats i mentides del cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, amb victòria en aquest terreny per al candidat del PP, serveixen de paradigma d'una campanya en què hi ha hagut "moltíssima desinformació", especialment a escala estatal. Ho confirma en declaracions a l'ARA Alba Tobella, codirectora i cap de continguts de Verificat, des d'on els últims quinze dies han constatat una tendència creixent en la difusió de les anomenades fake news: "Hi ha la sensació que cada cop va a més perquè les xarxes ho amplifiquen". I de l'ús d'"informacions incorrectes" no se n'escapa ningú: si des de les dretes han sortit xifres falses sobre la situació econòmica, teories de la conspiració sobre el procés electoral o desinformació sobre la immigració, el canvi climàtic o la comunitat LGTBI, des de les esquerres han sortit dades econòmiques que "es passen d'optimistes" o "exageracions" sobre el programa de l'extrema dreta, exemplifica Tobella.

La part positiva de tot plegat és que el fact checking –és a dir, verificació de les declaracions o informacions– ha despertat durant la campanya un "interès en una part de l'audiència, que cada cop el demana més", assegura la responsable de Verificat, que posa l'exemple de la patinada de Feijóo amb les pensions a TVE, on la periodista Silvia Intxaurrondo va evidenciar que mentia: "Ha estat un dels moments de la campanya". Associacions com Verificat han dedicat els últims quinze dies a destriar el gra de la palla de les declaracions i informacions que circulaven –especialment a xarxes– en el marc de Comprobado, una aliança de verificadors i mitjans contra la desinformació electoral. Basant-nos en els seus informes, a l'ARA hem volgut recollir algunes de les fake news més destacades o recurrents del camí cap al 23-J.

Les lones fantasma

Si les acusacions (certes o no) d'estar mentint han dominat gran part del relat de partits i candidats, visualment la campanya ha quedat monopolitzada per les lones electorals. La fusió entre aquests dos elements és el que va donar lloc a una de les imatges falses que es van viralitzar a les xarxes: la d'una pancarta gegant a la seu del PSOE amb la frase "Aquí no mentim, aquí canviem d'opinió", adaptant una declaració real de Sánchez sobre els seus girs de volant. En la lona al carrer Ferraz, però, no hi ha hagut mai aquestes paraules, sinó el lema "Endavant. Espanya avança. Vota PSOE".

Tampoc ha existit mai un cartell amb el lema de la dreta "Que te vote Txapote" –escrit amb la tipografia habitual del PSOE– al centre de Madrid ni a la façana del Club Nàutic de Santander, tal com també es podia veure en muntatges a les xarxes. I la lona viral d'"Hola, fatxes! Ni un pas enrere", on es podia veure un passamuntanyes amb la bandera LGTBI i un bat de beisbol, tampoc era real: en el seu lloc hi havia una publicitat d'Uber.

Felip VI i Von der Leyen demanant el vot per a Sánchez

"Que la nostra Corona demani el vot per al PSOE, fins i tot estant governant amb Yolanda Díaz, diu molt", deia el missatge publicat a Facebook dilluns passat. Anava acompanyat d'un enllaç a una suposada notícia en què s'assegurava que Felip VI havia trencat la neutralitat i demanava el vot progressista per frenar el PP. L'article, però, era del digital satíric El Mundo Today, i es va difondre a les xarxes com si fos informació real.

El mateix va passar amb diversos missatges virals on s'assegurava que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, havia donat suport a Pedro Sánchez. Les base d'aquesta desinformació era una declaració falsa de la política alemanya –"seria catastròfic que l'extremisme arribés al govern d'Espanya", hauria dit– i un vídeo d'una intervenció seva on va dir "Espanya és avui al cor d'Europa". La gravació, però, no era actual, sinó de les jornades del Cercle d'Economia a Barcelona del maig del 2022.

Feijóo, els narcos i el 'pinganillo'

La relació de Feijóo amb el narcotraficant gallec Marcial Dorado ha estat una de les pedres a la sabata del candidat popular en aquesta campanya, en la qual els seus adversaris han tornat a brandar la fotografia dels dos en un vaixell que el persegueix des de fa una dècada. Més enllà de les evidències, però, a les xarxes han corregut presumptes noves imatges del polític amb el narco, en una de les quals apareixien en un jardí en el marc d'una teòrica barbacoa. Era un muntatge, com també els missatges que identificaven Marcial Dorado i altres senyors de la droga en una altra foto antiga on sortien Mariano Rajoy i Manuel Fraga.

Un altre dels atacs a Feijóo ha vingut per una suposada trampa atribuïda al PP en els debats electorals: l'ús d'un pinganillo o orellera des d'on, suposadament, estarien rebent instruccions. Van tornar a córrer informacions en aquest sentit després del cara a cara, amb vídeos on es podia veure el cap de llista popular tocant-se l'orella en un dit. Però no hi ha cap prova d'aquesta teoria i tant el PP com Atresmedia han negat taxativament que sigui certa.

Programes electorals manipulats

¿Sumar defensa en el seu programa electoral "desarmar la policia"? En cap cas, però això és el que ha circulat a Facebook, Twitter i TikTok en una clara manipulació del contingut de les propostes dels de Yolanda Díaz. La realitat és que plantegen "desmilitaritzar" la Guàrdia Civil i prohibir les pilotes de goma i altres materials "altament lesius" als antiavalots de la policia, però en diversos missatges, i fins i tot en un mem, s'atribuïa a la vicepresidenta espanyola la frase "Desarmarem la policia", que mai ha pronunciat.

També hi ha hagut, però, una certa manipulació sobre les propostes de la dreta. Un exemple: tot i que la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, va afirmar en una entrevista a El Mundo el 2022 que "no passaria res per jubilar-se als 70 anys", aquest plantejament no s'inclou en el programa dels populars, on només es preveu allargar fins als 72 anys l'edat de jubilació activa de metges de família i pediatres de la primària. A les xarxes, però, es parlava d'una mesura universal.

L'herència de Sumar per a "immigrants il·legals i menes"

La polèmica mesura anunciada per Sumar d'oferir una herència universal als 18 anys s'ha utilitzat no només per atacar el partit sinó també per crear fake news sobre les suposades ajudes de l'esquerra als immigrants, una estratègia especialment alimentada per l'extrema dreta. En alguns missatges, per exemple, s'assegurava que Díaz havia dit que la prestació serviria per ajudar "immigrants il·legals i menes", tot i que la situació irregular és incompatible amb les ajudes a Espanya i que l'herència plantejada per Sumar es concediria als 18 anys i, per tant, no beneficiaria els menors no acompanyats. També es va difondre una falsa notícia d'El Mundo on s'explicava que a les xarxes del Marroc s'estava animant centenars de joves a saltar les tanques de Ceuta i Melilla per beneficiar-se dels 20.000 euros de l'herència.

La prova que Vox utilitza la desinformació per engreixar el seu discurs d'odi és el cas d'una publicació que va circular a principis de juliol i que assegurava que "un magrebí ha assassinat una dona treballadora de 61 anys en ple centre de Madrid". La policia va desmentir aquesta informació: el detingut pel crim era "espanyol nascut a Espanya" i es deia Jesús. En plena precampanya, però, Santiago Abascal ho va utilitzar amb un missatge a Twitter on denunciava "el disbarat migratori" avalat pel govern de coalició. Un dia després va al·legar que la notícia –que va ser esborrada del portal web que ell mateix va citar– tenia un "error".

Les 'proves' de la tupinada electoral

A banda dels casos concrets, una constant al llarg de la campanya han estat les fake news sobre una presumpta tupinada electoral organitzada per l'esquerra, una teoria habitual en els cercles de la dreta més ultra però que, en aquesta campanya, ha estat secundada pel PP i el mateix Feijóo. D'aquí que els missatges conspiranoics sobre casos de frau hagin tingut més cobertura al llarg dels últims quinze dies.

"S'han fet acusacions molt greus", explica Alba Tobella (Verificat). I els exemples a les xarxes es compten per "centenars": des de la troballa de 354 vots per correu del PP en un contenidor –eren sobres de propaganda i paperetes– a nacionalitzacions massives a residents a l'Amèrica Llatina per disparar el vot progressista a través del CERA (cens dels electors residents absents); el vídeo d'una dona a Lleó entregant un plec de sol·licituds de vot per correu, que realment era del 2015 i a Melilla; el pla de Sánchez i Indra per manipular les eleccions o les acusacions de tupinada per una pràctica plenament legal: marcar els senadors d'un partit a les paperetes que les formacions envien a casa dels ciutadans.