Energia

Més subvencions a l'autoconsum: l'estratègia d'Espanya per reduir fins a un 13,5% l'ús de gas

El consell de ministres aprova un pla de contingència fins al març, que incorpora canvis en la factura de la llum i el gas

5 min
La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, a la roda de premsa on s'ha presentat el pla d'estalvi energètic.

MADRIDEl consell de ministres ha aprovat el pla de contingència energètica que s’ha d’enviar a Brussel·les. Batejat amb el nom de Pla + Seguretat Energètica, el document inclou fins a 73 mesures dirigides als ciutadans, però també a les empreses i sectors com la indústria, a través de les quals es vol complir el compromís de reduir el consum energètic, potenciar l'eficiència a llarg termini i ajudar els consumidors, sobretot els més vulnerables, a fer front als elevats preus actuals de l'energia.

Gràcies al conjunt de mesures que es tiraran endavant, però també tenint en compte les que ja s'han aprovat com la rebaixa de l'IVA del gas al 5%, l’executiu de Pedro Sánchez confia reduir el consum domèstic de gas natural entre l'agost d'aquest any i el mes de març de l'any que ve (període fixat per la Comissió Europea) entre un 5,1% i un 13,5%. En l'escenari més pessimista (5,1%), no es compliria amb Brussel·les, que va fixar per a Espanya una reducció a priori voluntària del 6,4%. El màxim, d'un 13,5%, es podria assolir si les condicions són favorables, expliquen fonts del ministeri de Transició Ecològica. Les mateixes fonts sostenen que és l'estalvi al qual es podria arribar, però matisen que hi ha factors externs que el poden alterar: des de la meteorologia fins al consum de la indústria.

A més, aquesta reducció també dependrà de les exportacions a Portugal i França. Des del ministeri recorden que la caiguda de la producció hidràulica a Portugal i l'aturada de moltes de les centrals nuclears a França han comportat que una part de la demanda actual del consum de gas a Espanya s'expliqui per l'exportació d'electricitat a aquests dos països –s'estan utilitzant més que mai les centrals de cicle combinat, és a dir, les que utilitzen aquest hidrocarbur.

Però, de quines mesures parlem?

Canvis pendents d'aprovació

D'una banda, hi ha tot un paquet de canvis que el govern espanyol encara haurà d'aprovar en un nou consell de ministres i que s'enllestiran en un "futur immediat":

Transparència als rebuts de la llum i el gas i reforç als vulnerables

Tant la factura de la llum com la del gas incorporaran més informació. En concret, es podrà consultar la despesa energètica dels veïns a través d'un comparador de consum amb aquells que comparteixen el mateix codi postal. És a dir, la mesura permetrà saber quin és el nivell de consum energètic del barri o de la zona on es viu. A més, la factura inclourà consells per estalviar. Això es materialitzarà amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) i les comercialitzadores. També es concretarà la informació sobre l'excepció ibèrica o topall del gas, tant per als clients de tarifa regulada com del mercat lliure.

A més, el govern reforçarà la cobertura del bo tèrmic i elèctric que reben les llars més vulnerables. De moment, no ha definit com ho farà. Les dues mesures afecten 1,9 milions de llars vulnerables i el 2023 tindran un pressupost de 259 milions d'euros (un 65% més que aquest 2022).

Autoconsum

S'amplien les ajudes per a l’autoconsum. En concret, s’amplia en 500 milions el paquet d'ajudes per instal·lar energies renovables per a l’autoconsum (actualment es compta amb un pressupost de 900 milions). El ministeri de Transició estima que els últims anys s’ha multiplicat per deu aquesta forma de consumir energia. A més, es modificarà la llei que regula les comunitats energètiques per permetre ampliar la distància màxima actual de 500 metres per a l'autoconsum col·lectiu. Fonts del ministeri de Transició Ecològica, però, reconeixen que encara estudien l'ampliació exacta. El que permet aquesta normativa és compartir els excedents energètics que tenen les instal·lacions d'autoconsum elèctric amb altres veïns (altres blocs de pisos) o, fins i tot, pobles petits, com passa a Portugal.

Estímuls fiscals

En matèria fiscal, el ministeri de Transició Ecològica enllesteix juntament amb Hisenda noves desgravacions fiscals per impulsar la transició energètica, és a dir, la instal·lació de renovables. Aquesta mesura anirà en paral·lel a les bonificacions ja posades en marxa com les aprovades per potenciar la rehabilitació d'habitatges per millorar-ne l'eficiència energètica.

Pel que fa a les pimes, s’aprovarà un kit verd amb crèdits concedits per l’ICO. En concret, es finançaran mesures d'eficiència energètica i renovables que les petites i mitjanes empreses vulguin impulsar. 

Comunitats de veïns

El govern aprovarà una ajuda als consumidors domèstics de gas natural que tenen calderes comunitàries a l'edifici, també anomenades calefaccions centrals. En concret, limitarà el preu que paguen per aquest combustible amb l'objectiu que tinguin una protecció semblant als consumidors de la tarifa regulada. La mesura afectaria 1,6 milions de llars que compten amb aquesta mena de calderes. Aquests usuaris han de contractar una tarifa al mercat lliure per a "grans consumidors" pel seu pes i demanda energètica (més de 50.000 kilowatts hora l'any).

Solidaritat amb Europa

El document també incorpora quin paper pot jugar Espanya com a proveïdor per a la resta d'Europa –cal recordar que el reglament aprovat per Brussel·les preveu diferents excepcions a l'hora de fer els càlculs sobre quina ha de ser la reducció dels països membres–. A tall d'exemple, s'ampliarà un 18% la capacitat d'enviar gas a França a través del País Basc, com explicava l'ARA. Així doncs, es passarà dels 7.000 metres cúbics de combustible actuals als 8.500 en total. Alhora, es tindrà en compte el paper de la planta regasificadora d'El Musel (Astúries) com a port de gas natural liquat (GNL). La seva reactivació permetrà rebre més vaixells de GNL i enviar-lo posteriorment a les plantes de regasificació del nord d'Europa. A més, el govern calcula augmentar fins a un 3% l'enviament de GNL de Barcelona i Cartagena cap a Itàlia.

Recomanacions per a consumidors i empreses

El document inclou un conjunt de recomanacions per a empreses i ciutadans, així com per a les administracions autonòmiques i locals, en línia amb les ja aprovades a l'agost. Com detallava l'ARA, es recomana compartir amb els edificis de l'entorn l'energia addicional que es genera, és a dir, l'anomenat excedent, o impulsar la instal·lació de plaques solars per a l'autoconsum als sostres d'edificis agrícoles, industrials i empresarials. I també continuar controlant la temperatura a les llars i les empreses, així com la il·luminació.

En aquest sentit, el ministeri recalca que no s'obligarà les comunitats autònomes ni els ajuntaments a aplicar mesures que afectin la il·luminació festiva, com ara la de Nadal. Sí que s'aprova un programa de préstecs per renovar l'enllumenat públic i s'aconsella ampliar les exigències sobre l'eficiència energètica, així com revisar les actuals instal·lacions d'enllumenat públic. En tot cas, les dues administracions han de presentar abans de l'1 de desembre els seus plans d'estalvi energètic.

Amb tot, des de la cartera que dirigeix la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, asseguren que les mesures adoptades fins ara en aquest àmbit, com ara el topall del gas i també les d'eficiència energètica del mes d'agost, ja han ajudat a rebaixar un 33% la factura de la llum dels consumidors de la tarifa regulada o tarifa PVPC (uns 2.837 milions d'euros en termes d'estalvi, segons ha detallat Ribera aquest dimarts en roda de premsa).

stats